dilluns, 5 de novembre de 2007

Simat - Barx - Simat (PR-CV51 i GR-236)

Hem aprofitat el pont de Tot Sants per a fer una segona eixida. L'últim dia del pont per a ser més concrets, el diumenge dia 4 de novembre.
En este cas hem tornat a anar a la vall de la Valldigna, però esta vegada hem canviat de poble i la ruta que esta vegada hem triat va des de Simat a Barx.

Inicialment anàvem a fer la PR-CV51 que va entre estos dos pobles previ pas per la font del Cirer (vaig a anomenar-la font del Cirerer que és como sempre l'he coneguda) i desfer el camí per a tornar a Simat.

Però ja des de una pujada anterior se m'havia quedat un poc el 'gusanillo' de tornar per la PR-CV50 que va per el Mirador i el Avenc del Toro. Així que eixa era la idea inicial de la ruta que volíem fer, i que va ser diferent a la que realment férem.

La ruta tal i com la vam fer té un llargària de quasi 15 km i es divideix en 4 parts molt ben diferenciades:

1) PR-CV51 - Pujada des de Simat a la font del Cirerer i després a Barx.
2) PR-CV60 - Barx fins la font de la Puigmola i en teoria la connexió amb la PR-CV50
3) Font de la Puigmola fins a Barx (enllaç amb la GR-236) per una carretera veïnal.
4) GR-236 - Des de Barx fins a a les inmediacions de Simat.

L'ortofoto de la ruta és la següent:



Esta vegada he sigut molt precavit a l'hora de treballar amb el gps i intentar evitar que s'esborre el track de la ruta. I gràcies a estes precaucions tinc el següent perfil:



Qui vullga descarregar-se el track d'esta ruta: PR-CV51

Track vist mitjançant el visor del Wikiloc:

Com no tot podia ser perfecte (ja que seria avorrit) hi ha que dir que el desnivell acumulat no és el real, ja que com es pot vore al perfil hi ha molt de rizat en la zona plana del perfil que provoquen que el desnivell acumulat siga molt elevat (ja voré com puc filtrar el rizat). Així i tot si vegem el perfil podem vore que serà aproximadament de quasi 700 m. La distància recorreguda es de 14,85 km i el temps per a realitzar la ruta va ser de 4 hores.

El tipus de terreny que ens trobem és heterogeni, des de zones pavimentades fins a estretes sendes de terra, passant per pistes de terra mes amples i fins i tot carreteres asfaltades.

Els valents que ens alçarem el diumenge per a caminar fórem Raul i jo. Havia de vindre mes gent però al final no va ser possible.

Esta vegada Raul i jo quedarem en Sueca a les 8 del matí. Quan ens hem vist no hem pogut parar de riure-mos al vore que anàvem els dos quasi iguals, de fet el jersei que portem es de la mateixa marca i tot.
Després d'esperar-mos un poc i d'uns 25 de viatge arribem a Simat. Ho preparem tot (gps, càmera de foto, motxilles...) i a les 8:45 h ens fiquem a caminar pel PR-CV51.


Al principi la pista és de ciment i anem entre horts de tarongers. Davant de nosaltres tenim la pujada que anem a fer i la part superior està coberta per una boirina. Fa una temperatura prou baixa i ens preguntem si tal volta ens deuríem haver abrigat mes.



Al poc de caminar deixem la pista de ciment i ens desviem a la dreta per un camí de terra prou irregular. Després d'uns pocs minuts arribem de nou a una altra pista cimentada amb prou de desnivell que enllaça amb la carretera CV-675 que va des de Simat a Barx i que es transitada per molts ciclistes. Hem d'anar amb molta atenció ja que la carretera no té vorera d'emergència.

Al 430 m. abandonem la carretera, per a la nostra tranquil·litat, i agarrem una senda de terra. Apenes fem uns metres ens trobem amb el primer aqüeducte i mes avant ens trobem amb el segon que per a mi és el mes bonic al estar rodejat de vegetació. També vegem panals d'abelles.


La senda fa molt de zig-zag i per este motiu la pendent és manté constant permetent una pujada ràpida, suau i còmoda. A mesura que avancem Simat va quedant-se als nostres peus.


A les 9,45 h. i després d'un hora de camí arribem a la font del Cirerer. Des de allí es pot apreciar la vall de la Valldigna. L'altra eixida ens podíem meravellar de la vall des de l'Alt de les Creus, hui des de la font del Cirerer.



Ens refresquem amb l'aigua de la font i agafem la carretera amb direcció Barx.
Als pocs metres ens trobem un pal indicador de la PR-CV51 que ignorem ja que se per l'experiència d'una eixida anterior que eixe sender és molt escarpat i té molta vegetació. Recorde que mes avant per la carretera ens anem a trobar un altre pal del mateix sender. El sender que ix d'este sender conecta amb el que eixia del pal anterior.
Este sender menys a l'inici on fa un xicoteta pujada, té una pendent de baixada. Es tracta d'un sender envoltat de matorrals a diferencia del sender que ens ha conduit a la font del Cirerer on estàvem envoltats de pins.
El sender acaba en un granja a les afores de Barx i sols ens queda recòrrer 100 metres per la CV-675 per a entrar al nucli urbà. Són les 10,10 h, el tram des de la font del Cirerer a Barx ens ha costat 25 minuts en fer-lo.

Atravessem Barx i anem a buscar el PR-CV60 que ve des de la font de la Drova, però hem de fer una parada obligatòria en la Nevera que hi ha a l'eixida de Barx. Esta parada és encara mes obligatòria ja que Raul no l'ha visitada mai. Com no pot ser d'altra manera, ens fem unes fotos:


De la Nevera connectem amb el sender PR-CV60 gràcies a una sendeta amagada entre els camps d'horta. Immediatament vegem un pal indicador d'este PR i ens dirigim a la font de la Puigmola, però no podem ni començar a caminar perquè allí mateix està la font de la tia Benita o també coneguda com la font de la Benita.


Seguim les indicacions del sender i deixem darrere Barx en direcció a la font de la Puigmola. Les pluges han fet que el sender estiga fangós i ens toca anar sortejant les zones enfangades amb molta imaginació.

A les 10,45 h. arribem a la font de la Puigmola on ens tornem a refrescar, el sol abans tímid comença a apretar.



És en este punt on perdem de vista les senyals grogues i blanques del PR. Segons d'indicació anterior prop de la font deuria estar la connexió amb el sender PR-CV50 que ens permetria tornar a Simat pel Mirador i l'avenc del Toro, però no. Caminem carretera amunt quasi un quilòmetre i fem el mateix carretera abaix i no trobem cap marca de PR.

Ara pense que tal volta deuríem haver mirat dins de l'aparcament del restaurant que hi ha a la font, però soc de l'opinió que sense cap marca que em faça sospitar que pot ser eixa la direcció correcta, no entre en una propietat privada.

Eixa zona deuria estar millor marcada (fer-ho igual que amb les anteriors PR on la senyalització és exemplar).

Així que prou decebuts decidim tornar cap a Barx per la carretera que comunica esta població amb la font de la Puigmola amb l'esperança de trobar alguna marca d'esta esquiva PR.

No aconseguim trobar cap marca de PR i hem aplegat a Barx. Alli ens trobem un pal amb indicacions de la GR-236 i ens alegra vore que seguint-la podem baixar fins a Simat. L'altra solució és tornar per on hem vingut però ni a Raul ni a mi ens agrada com a opció i per tant comencem a seguir les marques de la GR.

Al principi la GR ens du a traves de carreteres veïnals i passem per mil i una casetes de camp. Després deixem l'asfalt i el canviem per una senda de terra i amb esta senda comencen el descens cap a Simat.

La baixada fa zig-zags al voltant d'una canonada d'aigua. Durant quasi tota la baixada vegem com els ciclistes s'esforcen en la pujada per la carretera.



Cap a la final de la baixada coincidim amb el sender PR-CV51 pel qual havíem començat la ruta pel matí. Fins a Simat sols queda un passeig.



Ja en Simat ens fem la foto 'de campions' i apreciem de lluny el monestir de Santa Maria de la Valldigna.



Recomanació per a fer la ruta (coses que jo tindria en compte si la tornara a fer) :

Com he escrit durant la descripció de la ruta per la zona on estan els aqüeductes (PR-CV51) hi han panals d'abelles. Són panals que estan en funcionament i no abandonats, raó per la que hem de ser apart de respetuosos molt precavits per a evitar el que els va passar a uns alumnes d'un institut que passaren per alli dos dies després de nosaltres.



/* */