dimecres, 28 de novembre de 2007

PRCV-38 Els camins tradicionals de Tavernes

Dissabte 24 de novembre va ser la data elegida després de varies intentones per a tornar a realitzar esta ruta que va ser la que va inaugurar este blog.
La raó de repetir tan prompte esta ruta és principalment el desig de realitzar esta espectacular ruta per part d'amics que no havien pogut vindre en quan la férem en octubre.

La ruta està formada pels puntals del Massalari, Germanells, a la Ratlla i al Alt de les Creus. Té una distància total d'aproximadament 15 km. A continuació mostre tant l'ortofoto com el perfil que vaig obtindre a partir del track del gps.




El track d'esta eixida és el següent: PR-cv38
Track de la ruta vist amb el visor del Wikiloc:


Per a una informació mes detallada us aconselle visitar l'enllaç de la ruta que vam fer en octubre.

El que anava a ser una eixida prou nombrosa per al que nosaltres fem, es va quedar en l'ultim moment en una eixida normal, ja que en principi érem cinc persones però per diverses raons a la fi fórem tres senderistes els que de bon matí ens ficàvem a caminar.

El valents, i esta vegada no ho dic per quedar be, ja ens alçarem a les 6 del matí amb un dia prou gèlid i amb una probabilitat de pluja (que per sort no es va complir) del 70 %, vam ser Toni, Vicent i jo.

A les 7:20 h començàvem a caminar, però com de costum tenia que fer una de les meues, esta vegada va ser oblidar-me al cotxe la càmera de fotos i uns flamants guants nous comprats 'ex-profeso' el dia anterior . Així que vam tindre que documentar gràficament esta eixida amb les càmeres dels mòbils.

Fa fred i ningú dels tres hem agafat guants pel que portem les mans en les butxaques mentre caminem. Passem ràpidament pel canal de defensa i ens internem per la zona cremada. És un paratge tètric.

Una vegada deixem darrere esta zona tan trista ens trobem amb l'inici de la senda dels Amoladors i comencem a pujar per les primeres revoltes que formen esta senda. A pesar que encara fa 'fresqueta' la pujada ens proporciona molta calor a conseqüència de l'esforç i provoca que haguem d'alleugerir-nos de roba. A mesura que anem pujant la vall de la Valldigna s'aprecia d'una forma immillorable. A diferència de l'eixida d'octubre que va fer un dia boirós hui fa un dia amb molta claredat.

Després de mil i una revoltes arribem al Tossal de la Penya Roja i comencem a caminar per una zona molt mes plana. Són ara les 8:30 h i portem un hora de camí.



Com es pot veure, anem ben abrigats, ja que una volta en el Tossal de la Penya Roja bufava un vent molt gelat.

Allí seguim les indicacions fins que agafem la senda que ens porta a la font de la Sangonera, on ens fem unes fotos ja que ens queda molt de camí per davant i a mes, després hem de tornar.


El sender que va cap al Puntal Massalari torna agafar pendent i al mateix temps i amb molta timidesa va asomant-se el sol. A diferencia de l'altra vegada que vaig fer la ruta, no hi ha gens de rosada a les plantes.


A la nostra dreta podem apreciar la muntanya de Cullera, però també podem vore un quadre de gran bellesa al estar els arrosals plens d'aigua i fer que la línia de costa estiga rodejada d'aigua tant dolça per un costat com salada per l'altre. és una columna de fum blanc que veiem en l'horitzó en direcció oest.
Després d'uns minuts on llancem unes quantes suposicions, arribem a la conclusió que eixe fum blanc és realment vapor d'aigua provinent de les torres de refrigeració de la central nuclear de Confrents i que la claredat del dia ens permet veure-ho a pesar de la distància.

Aprofitem este moment per a prendre unes instantànies amb els mòbils. Toni fa gala d'un gran estil al practicar el famós esport del llançament de mòbil nou al arbust mes sec i punxós de la ruta. Vicent i jo li donem una nota de 9,755 (dificultat + execució)


Una volta acabat el descans comencem a pujar cap el cim del Massalari. Ací el sender no fa revoltes com en la senda dels Amoladors, ací el sistema utilitzat en el traçat d'esta part del sender és la línia recta, per a sofriment de les nostres cames. La pujada es fa curta però dura. Són les 9:30 h i portem ja mes de dos hores des de que hem deixat el cotxe.

La vista des de el Puntal Massalari és increible, cap al sud podem veure el Montdúver i el Montgó, cap a l'oest la Serra de les Agulles, cap al nord podem divisar València i ficant el ulls com el xinesos podem apreciar les siluetes dels edificis de la ciutat de les Ciències. Finalment cap a l'est i per molt que forcem la vista no vegem rastre de Eivissa, altre dia serà.

Ens fem unes fotos molt ràpidament ja que fa un vent molt gelat.


Baixem cap el Puntal dels Germanells on arribem 15 minuts després. El Puntal de la Ratlla queda mes lluny i és ara quan el sender guanya espectacularitat al caminar just sobre el cim de la muntanya.
És en este precís moment on es podia haver arruïnat tota l'eixida ja que de manera totalment inesperada se me dobla el turmell. No se si per un acte reflexe o per quina raó concreta em deixe caure o caic a terra. Esta acció sumada a la canya de la bota és la que em salva de fer-me un esquinç però no ens salva a ningú dels tres de l'esglai. Una volta comprove que que no m'he fet res continuem la marxa, però he perdut la confiança i açò provoca que no coordine be els moviments tenint un parell d'esglais.
A la fi un hora després d'eixir del Puntal Massalari aconseguim arrivar a la Ratlla on gaudim del paisatge i ens resguardem del vent per a esmorzar.



Una volta recuperades part de les forces, ens fiquem de nou en marxa en direcció a la Font de la Sangonera i per tant ens toca desfer part del camí que hem fet.
El sol cada vegada té mes força i ho aprofite per a prendre unes quantes fotos als meus companys al camí del Puntal Germanells:



Una vegada apleguem a la font de la Sangonera, prosseguim el camí cap a l'ultim cim del dia, el mirador de l'Alt de les Creus.

Passem per el que queda de la casa de l'Herbolari i quan estem enfrontant-nos a les primeres rampes d'este cim una sèrie de detonacions molt pròximes i amplificades per les parets de la muntanya ens sorprenen. Prop de nosaltres, però a l'altra part d'una xicoteta vall podem veure a tres caçadors amb els seus gossos. Els fem senyals per a que ens vegen i així evitem que hi haja cap esglai encara que no se si ells realment ens arribaren a veure.
A més de fer senyals decidim apretar el pas per a eixir de la zona de foc el mes ràpid possible.

Tornat a la descripció de la ruta, cal dir que la primera part de la pujada a l'Alt de les Creus es fa pesada, ja que el cos s'ha acostumat a la baixada i no li senta molt be tornar a pujar. Després la pujada és mes suau.

A les 12 del migdia 'coronem' el mirador de l'Alt de les Creus i ens quedem encisats per la panoràmica que contemplem.



Allí coincidim amb dos senderistes de València que ens fan la següent fotografia:



La baixada cap a Tavernes la fem a través del sender que passa per les Fontetes de Cantus i les Covetes de Mossen Ricard. Al principi es tracta d'una baixada molt suau, però que es complica prop de les Fontetes de Cantus, obligant-nos a utilitzar les mans en alguns instants de la baixada.

A les 13:15 h aconseguim arribar a l'inici de la ruta on hem començat de bon matí. Un poc cansats i amb ganes de fer-nos una cervesa i comentar les jugades mes interessants de la ruta, per suposat, ho aconseguim fer.

Les recomanacions per a fer la ruta són exactament les mateixes que vaig escriure en l'altra ocasió. Sols afegiria, una recomanació que és obvia, portar un calcer amb canya per a protegir els turmells.


1 comentari:

mecanse ha dit...

Que va fer Toni amb la creu, deixar una marca?? encara tenia alé?

/* */