dissabte, 7 / novembre / 2009

Un passeig per la Serra Gelada

El diumenge 19 d'abril de 2009, segon pasqua, vam realitzar l'eixida a la Serra Gelada que està situada a la ciutat de Alfas del Pí.
Esta eixida ja l'havia realitzada dues vegades anteriorment, una amb el curs del CEFIRE de Sagunt anomenat "Itinerari didàctic ambiental per a l'ensenyament de les ciències de la natura, coneixement del medi i la transversalitat". La bellesa del paratge, l'accessibilitat al mateix i la poca o quasi nul·la exigència física que requereix, va provocar que realitzara una segona visita, esta ja a títol personal amb la meua dona.
En esta ocasió tant la meua dona Maria Jose com el que açò escriu, anàvem acompanyats per Vicen, Vicent, Susana, Gabi, Jose Antonio, Alicia, Marina i Andrea.
La paraula mes adequada per a definir esta eixida és la de passeig. Es tracta d'un passeig d'uns 5 km a través d'una pista asfaltada que en cap moment li resta res d'encant a esta ruta que sempre va bordejant la costa des de l'inici fins arribar al far d'Albir. És per tant una ruta perfecta per anar amb la familia i una forma divertida d'introduir als xiquets al mon del senderisme.

La ruta realitzada té les següents característiques:
  • Distància: 5,10 km.
  • Desnivell acumulat: 182 metres.
  • Tipus de terreny: Tota la pista per la que va esta eixida té una amplària d'uns 3 m i està asfaltada.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 1h 35 min dels quals 1h i 20 min (aprox.) vam estar en moviment.
  • En la part final de la ruta hi ha un mirador per a veure els penya-segats situats al sud-est. El mirador té unes tanques de fusta que convé no passar per la teua seguretat.
  • No existeix cap font d'aigua en la ruta.
  • Els senders estan senyalitzats d'una forma correcta, amb la senyalització corresponent a un parc natural. Quasi totes les indicacions es realitzen per mig de minipostes verticals.
El mapa i el perfil de la ruta són els següents:







Per a descarregar-se el track i waypoints de la ruta, polsar ací: Serra Gelada.gpx
També podem veure l'ortofoto i el track de la ruta al següent visor oferit pel Wikiloc:



A les 11 h arribem a l'inici del parc natural de la Serra Gelada després d'un hora i vint minuts de viatge des de Sollana. L'aproximació per arribar a este lloc és la següent:
  1. Agafem l'autopista AP-7 des de l'entrada de Favara.
  2. Eixim de l'AP-7 per l'eixida 65 que fica Benidorm (Levante).
  3. Agafem ara la carretera nacional N-332 en direcció a València (tornem uns quilòmetres enrere). Seguim per esta carretera uns 12 km.
  4. Ens desviem a la dreta per la carretera CV-763 (Av. Albir).
  5. Arribem a una redona on continuarem pel carrer dels Musics fins l'encreuament per l'avinguda de Óscar Espià on girarem a la nostra dreta.
  6. Arribem a una trifurcació on hem de triar el ramal del centre en direcció al Camí Vell de Far on comença una lleugera pujada continuada.
  7. Ara ja sols queda continuar per este carrer que pega moltes revoltes fins que arribem a l'inici del parc natural.
Durant tot el viatge d'anada ens hem trobat amb una pluja intensa de manera intermitent. Ací, en canvi, l'oratge amenaça pluja però no s'acaba de decidir i aprofitem l'oportunitat que ens dona per a començar la ruta. Abans, això si, ens equipem a consciència pel que puga passar i als pocs minuts ja comença a caure una lleugera pluja que ens obliga a obrir els paraigües.


Davant de nosaltres ens topem amb un colom al que no l'importa gens ni mica, ni la pluja, ni que ens aproximem a ell.



Un poc abans de les 11:15 h arribem al primer mirador. Per accedir a este ens hem d'eixir de la pista asfaltada i caminar per un camí empedrat que amb la pluja està molt esvarós. Una vegada situats al mirador les vistes ens deixen bocabadats, als nostres peus veiem la badia anomenada com Racó del Pallarés.


Cap al nord podem observar entre la boirina el penyó d'Ifach i molt mes prop podem apreciar el cim del Puigcampana amb el tall que segons la llegenda el gegant Roldan va realitzar amb la seua espasa per a permetre que la llum de la posta de sol es prolongarà uns minuts mes i així mantindre viva a la seua amada, que sols podia sobreviure amb la llum del sol. El tros de muntanya que va eixir despedit va caure en la badia de Benidorm i va formar el que s'anomena l'Illa de Benidorm. La tràgica llegenda acaba quan inevitablement la nit arriba i l'amada del gegant mor. Este porta el cos de la seua amada a l'Illa i mor ofegat al seu costat sense soltar-li la ma. Fi de la llegenda, tornem al que toca.


Seguim caminant per la pista que fa un zig zag adequant-se a la forma de la serra. Als pocs minuts tenim davant dels nostres ulls la Cova del Bou i poc després veiem per primera vegada el far de punta Albir, també conegut com far d'Altea.


A les 11:45 h ens desviem a la dreta per a pujar fins el mirador dels penya-segats que hi han en la vessant sud-est de la Serra Gelada. Segons la pàgina web del parc natural de la Serra Gelada, l'altura d'estos penya-segats és de mes de 400 m. Esta és una de les principals raons per a no traspassar les tanques de fusta que delimiten el mirador, fer-ho és una temeritat.
Com és habitual en nosaltres no podem evitar fer unes quantes fotografies, a mes, el lloc ho val.



Després de disfrutar com xiquets amb les vistes que ens oferixen els penya-segats, tornem de nou a la pista i seguim fins el far que està tancat amb una tanca metàl·lica. Així i tot, l'entrada és fàcil ja que la tanca lateral està derruïda, i inclús ja s'ha format un xicotet sender per on entra la gent a l'interior de les instal·lacions del far.
Està clar que s'ha d'evitar que el far es convertisca en una zona de botelló i en la que es puguen fer actes vandàlics i per eixa raó recolze que estiga tancat (ben tancat vull dir, no com està ara) a partir d'unes determinades hores, però en altres hores jo crec que deuria estar obert per a que la gent obtinga el "premi" per el passeig i puga disfrutar de les vistes. Està opinió està basada en que la gent que puga visitar el far siga responsable de cuidar les instal·lacions i deixar-les tal i com se les ha trobat (sense deixalles, sense grafits...), i tal vegada és confiar massa en la gent, sobretot després de llegir noticies com esta.



Nomes ens fiquem davant de la porta del far se'ns acaba la sort que havíem tingut amb l'oratge i comença a descarregar un bon ruixat, així que peguem mitja volta i a pas lleuger ens encaminem a refugiar-nos a l'únic túnel que hi ha en la ruta, quasi al començament d'esta.




Baixant cap l'inici de la ruta passem per dalt d'unes ruïnes antigues mines d'ocre.


A les 12:40 arribem als cotxes, però la pluja apreta i no ens podem fer la foto de campions.

dissabte, 17 / octubre / 2009

La canal del Garbí des de Albalat dels Tarongers

El dijous 16 d'abril de 2009 amb la companyia de Gabriel Màñez, Paco Castells, i Hèctor Fos, que era la primera vegada que venia amb nosaltres, vam realitzar l'eixida a la Canal del Garbí.
Esta eixida la teníem pendent ja que l'havíem vist en la web de Rocacoscolla, i almenys a mi, m'havia impressionat per l'abrupta que és, però com es sol dir en l'anunci d'una colònia, en les distàncies curtes guanya molt mes.
La ruta originària s'iniciava i acabava en Albalat dels Tarongers, però nosaltres hem decidit que ens podíem apropar un poc mes fins l'altra banda del riu Palància i de l'autovia A-23 ja que eixa part de la ruta es realitza per carretera i no aporta res, i a mes, ens estalviem quasi dos quilòmetres.
La ruta realitzada té les següents característiques:
  • Distància: 9,96 km.
  • Desnivell acumulat: 609 metres.
  • Tipus de terreny: En la primera part de l'eixida predomina el sender estret . En la canal el sender es transforma en una pujada de pedra en pedra on el camí sols es distingix gràcies a les marques. En la baixada es combina el sender ample de terra (amb mes o menys densitat de pedres) amb la pista forestal de terra.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 4h 26 min dels quals 3h i 47 min (aprox.) vam estar en moviment.
  • Al llarg de la ruta hi han uns quan llocs on la gent que pateix vertigen ho pot passar mal, sobretot en la zona de la canal (on hi han cadenes per a agafar-nos millor) i en el pic del Garbí.
  • No existeix cap font d'aigua en la ruta.
  • Els senders estan senyalitzats d'una forma correcta, tant a nivell de marques pintades (en la zona de la canal s'agraïx) com amb senyals indicadores verticals.
El mapa i el perfil de la ruta són els següents:




Per a descarregar-se el track de la ruta, polsar ací: Canal del Garbí.gpx
I el arxiu dels waypoints: Canal del Garbí.wpt
També podem veure l'ortofoto i el track de la ruta al següent visor oferit pel Wikiloc:



A les 8,45 h, i després de algo mes de mig hora de cotxe des de Sueca, estacionem el cotxe en un descampat, en meitat dels pins, prop d'una zona de xalets. El gps ens indica que hem de superar, ja a peu, per la carretera la zona dels xalets i al poc de fer-ho ja ens trobem en marques de PR-CV318.
El sender és ample i de terra, continuem avançant i poc a poc la pendent es va fent cada vegada mes dura, fins que al final el sender de terra es transforma en un camí virtual totalment irregular i amb terra solta que podem seguir gràcies al gps i a unes marques amb els colors blau i blanc encara que també ens trobem marques formades per punts blaus.





En apenes uns pocs minuts hem salvat, amb molt d'esforç, un desnivell considerable però les vistes ho mereixen.


Una vegada superat esta zona complicada del barranc, la pendent del camí es suavitza i el terrenys es torna mes regular encara que de quan en quan ens trobem en alguna torrentera que travessa el sender i ens fa anar en molt de compte.


A la nostra dreta la l'erosió ha modelat en la muntanya unes formes capritxoses.



És un recordatori del insignificant que som front a la naturalesa.



A les 10:30 h estem situats en la base de la canal, mirem cap a dalt i ens quedem impressionats del que anem a pujar.



Paco com ja és costum lidera el grup en la pujada, a continuació va Gabriel, un servidor i finalment tanca el grup Hèctor. Però l'ordre a mesura que anem pujant per la canal va canviant, excepte el liderat que sempre el porta Paco, la resta anem parant cada dos per tres per a immortalitzar el moment. La pujada, tal i com es pot vore a les següents fotografies, és espectacular.





Hi ha moments que has de travessar llocs molt aeris, com cornises, per tant la gent amb vertigen molt de compte. Per a major seguretat, hi han instal·lades unes cadenes per a poder aferrar-se i almenys et sents un poc mes segur.


De quan en quan no ens podem resistir davant del paisatge que tenim davant dels ulls i hem de fer una parada pera a realitzar una fotografia. Aprofitem eixe xicotet moment per agafar aire, ja que poc després hem de seguir pujant.




Finalment, a les 10:50 h, arribem a la part de dalt de la canal on hi ha una caixa metàl·lica on hi ha un llibre per a signar, en el que evidentment deixem constància de la nostra visita al Garbí.



A partir d'este lloc el sender torna a aparéixer com a tal, eixamplant-se poc després.



Seguint este sender, que poc després s'unix a la pista forestal, arribem al cim del Garbí o hi ha un balcó amb unes vistes esplèndides. Per arribar a este balcó, hi ha que caminar per un sender que ens conduïx a una zona amb estrats inclinats tal i com es pot vore a les fotos.




Aprofitem el lloc i el moment, ja que són les 11:20h per a esmorzar i recuperar forces mentre comentem la pujada que acabem de fer i les vistes tan meravelloses que tenim davant de nosaltres. Així i tot hem de separar-nos del punt mes alt, ja que Hèctor té un poc de vertigen.



Quan comencem la baixada ens trobem amb l'ermita de la Santa Creu del Garbí.



La baixada comença per un sender on ens trobarem un gos que ens va seguir una bona estona, però, tal i com estava de lluidor i cuidat suposarem que no estava abandonat ni perdut.
Ens desviem del sender pel que baixavem (crec recordar que era el SL-24) i agafem el PR-CV369 en direcció de baixada.



A partir d'este punt el sender s'estreta molt i es fa molt pedregós. A mes, el sender va fent continus zig-zags.


Quan la pendent comença a suavitzar, l'amplitud del sender comença a augmentar.


Finalment arribem a la zona dels xalets on havíem començat. D'eixe punt al cotxe no queda pràcticament res. A les 13:10 h arribem al cotxe i ens quedem mirant al lloc on estàvem esmorzant poc abans.