divendres, 29 d’agost del 2008

La vall de la Murta - El Cavall Bernat (PR-CV335)

Després del parèntesi que va suposar el curs de barranquisme, torne a realitzar una eixida de senderisme. El lloc triat, és el Cavall Bernat que està situat a la vall de Murta.
La vall de Murta continua sent una desconeguda per a la gent dels pobles dels voltants, sobretot de la Ribera Baixa, com Polinyà del Xúquer, Riola, Albalat, Sueca, etc. Molta gent fa molts quilòmetres buscant paratges sense saber que a uns pocs quilòmetres està tant la vall de la Murta com la vall de la Casella.
Les dos valls ténen senders que estan correctament senyalitzats i, sobretot a la vall de la Murta, hi ha una gran varietat d'estos a nivell d'exigència física, des de els senders locals (SL's) marcats de verd i blanc de baixa exigència, a xicotets senders (PR's) que ténen un poc mes d'exigència. També a la vall de la Murta podem trobar el conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de la Murta.
Així que el passat dia 28 d'agost i després d'un estiu on per diversos motius no he pogut eixir a la muntanya, decidisc fer una eixida ràpida per a matar el cuquet.
L'eixida ha de ser ràpida a mes, per l'època de l'any que és, ja que a partir del migdia la calor es fa insuportable. El lloc que trie ha d'estar prop, i per tant m'en vaig a la vall de la Murta, però a més, trie pujar al Cavall Bernat per la PR-CV335.
La ruta té una llargària de quasi 12 km tal i com es pot veure al perfil de l'etapa. (nota: la pda la vaig parar, per a estalviar bateria, al cim del Cavall Bernat -km 7,5- i fins el km 9 no em vaig adonar que estava parada).



Com ja és costum, fique també l'ortofoto del recorregut.



Per a descarregar el track per a Ozi Explorer polsar el següent enllaç: Cavall Bernat

A les 7:30 h arribe a l'aparcament de la Murta després de fer els 20 km que separen Sueca d'este paratge. El meu cotxe és l'únic que hi ha al aparcament, el sol encara està arrancant.



En 5 minuts he connectat el ozi explorer (programa de fotografia aèria/satèl·lit que utilitze amb el gps) i comence a caminar. A la casa de l'entrada encara no s'ha ficat l'encarregat de registrar qui entra al paratge, així que entre i agafe el primer desviament a l'esquerre que ja em du en direcció a la PR-CV335.
Al poc de temps escolte que algo s'aproxima a gran velocitat, però fins que no passen un parell de segons i acabe de girar-me no identifique el que és. Hi ha que pensar que la vall de la Murta és una zona on ens podem trobar amb porcs senglars. A la fi resulta que es tracta d'un gos husky siberià al que el seu propietari ha soltat pensant que per l'hora que és no hi haurà ningú. Després de pegar-me un bon esglai, el gos pega mitja volta i se'n torna per on ha vingut.
Camine per una pista forestal d'uns 2 metres d'amplària tal i com es pot veure a la següent foto:



En poc menys de 10 minuts em trobe davant dels corrals del monestir i d'un encreuament que està molt ben assenyalat per un poste indicador. Segons estes indicacions, em queden quasi dos hores de camí fins al cim del Cavall.



El desviament que he triat em dirigix també cap el Racó de les Vinyes. Un quart d'hora després, estic de nou davant d'altre poste indicador on em desviaré cap a la dreta, deixant el camí del Racó a l'esquerre. A partir d'ara la pista agafa una forta pendent cap amunt i he de començar a dosificar l'esforç i vaig parant de quan en quan per a fer alguna foto. S'agraix molt que no faça res de calor en este tram de pujada.


La zona del Racó de les vinyes va quedant-se poc a poc a la meua esquerre i a mesura que vaig pujant vaig ficant-me a l'altura dels xalets.



A les 8 del matí arribe a un nou panell indicador i a altra bifurcació. Una de les branques d'esta bifurcació la forma la pista forestal que torna cap al monestir seguint el PR-CV334. En l'altra branca que és per on continua el PR-CV335, comença un sender. Desde ací es pot veure el Cavall i a la seua dreta la Creu del Cardenal.




És en este punt on m'adone de l'error que he comés al vindre amb pantalons curts, ja que el sender és molt estret i els matolls no tarden en deixar 'records' en la pell de les meues cames. Almenys tinc un poc de sort i la rosada també em refresca les cames.



El sender em porta per llocs on hi ha que anar amb molta precaució, ja que un esvaró pot provocar una caiguda important.
A les 8:15 h pareix que he superat la primera part de la pujada, ja que em trobe en una espècie d'altiplà. Comence a tindre les cames prou arrapades pels els matolls i em plantege no tornar després per este camí.
Deu minuts després em trobe en l'ultim poste indicador abans del cim. Este poste indica dos coses, la mes evident, és que senyalitza la bifurcació on he de triar, o be anar al Cavall Bernat o be anar a la Creu del Cardenal.
La segon cosa que indica este poste és la fi de l'altipla i el començament de la segon part de la pujada i segons la meua opinió la mes dura, perquè la pendent és dura i a mes, no es veu clarament on acaba.


Al igual que en la primera part de la pujada, em vaig dosificant ja que cada vegada estic mes cansat i el sol comença a pegar amb mes força. En els temps de descans l'aprofite per a fer fotos.
En la primera foto podem veure Algemesí a la dreta i Alzira a l'esquerre. En la segon, Sueca apareix entre les brumes darrere de la carretera que pareix que han traçat amb tiralínies. I finalment, Corbera situada als peus del seu castell.




La pendent no afluixa i cada vegada que mire cap amunt veig que mai s'acaba, es tracta d'una pujada un poc desesperant perquè com he dit abans, pareix que sempre estigues al mateix punt i sols saps que estas guanyant altura perquè vas veient cada vegada una major quantitat de pobles. Però cada vegada que mires cap amunt se te cau l'anima als peus.


Com els pobles ja s'han acabat ara en cada descans que realitze em dedique a fotografiar les plantes, encara que no se de quin tipus són.


Les marques que senyalitzen el sender cada vegada estan en pitjors condicions, i finalment són substituïdes per fites.



A les 8:45 la pendent comença afluixar, ja he passat el tram més dur. El que em queda fins el cim és un suau passeig amb unes vistes molt boniques. És una llàstima l'existència de brumes cap a la mar que deslluïxen un poc les fotos. En esta foto es pot veure Llaurí en primer pla i els arrossals a continuació.



El sender em porta prop d'unes balconades naturals des de les que es pot apreciar tota la vall de la Murta i el Pas del Pobre. Hi ha que anar amb molta precaució perquè la caiguda és de quasi un centenar de metres, per tant utilitzem el sentit comú quan estem en esta zona.


Continue caminant, tinc el cim quasi a tir de pedra i cada vegada em trobe amb mes palmitos. que pareixen palmeres xicotetes. És mes, en un d'ells descobrisc una gegantesca teranyina amb la seua inquilina a la que esquive en l'últim moment.



A les 9:05 h del matí arribe a un cim desert a diferència del cim de la Creu del Cardenal on observe que hi ha un grup de gent. Aprofite per a esmorzar mentre disfrute del paisatge que tinc al voltant. També aprofite la superfície plana del punt geodèsic per a recolzar la caméra i fer-me una foto.



Aproximadament mig hora després em fique de nou en marxa per a evitar les hores de major calor.Hui és el primer dia que utilitze bastons per recolzar-me en la baixada i al principi em note molt torpe a l'hora de gastar-los. Però poc a poc vaig agafant el truquillo.
Per a evitar baixar per on he pujat, intente buscar la ruta que va des de el Cavall cap a la Creu. És una ruta que vaig fer ja fa molts anys però amb sentit contrari.
Durant mes de 10 minuts estic buscant eixa connexió però no la trobe o almenys no trobe una ruta que considere segura, així que no tinc mes remei que tornar per on he vingut per a desconsol de les meues cames que ja ténen uns quants arraps.
La baixada fins a la pista forestal la faig molt mes ràpidament del que em pensava gràcies a la seguretat que em donen els bastons. Com vaig be de temps, ja que són les 10:15 h, decidisc ampliar la ruta i em dirigisc cap al monestir pel PR-CV334. Em meravelle al veure on estava mig hora abans.


En el tronc d'alguns pins em trobe una espècie de borsa amb un líquid obscur acoblada a una caixa. No tinc ni remota idea per a que pot servir açò.



El descens és cada vegada mes pronunciat i el monestir de Santa Maria de la Murta apareix entre els pins.



A les 10:50 h ja estic situat als peus del monestir i aprofite per a fer-li una foto.



Continue caminant cap a l'aparcament i no puc resistir-me de fer una foto a la zona per on he pujat al Cavall Bernat. Esta foto descriu molt be la duresa de la pujada que he realitzat.



A les 11:15 h i amb les primeres sensacions de calor arribe al cotxe donant per acabada esta ruta.

Conclusions:
1. La data de realització de la ruta m'obliga a fer-la de bon matí per a evitar que el calor em puga afectar en la part mes dura.
2. Encara que siga estiu mai tornaré a eixir a una ruta desconeguda amb pantalons curts, ja que les meues cames acabaren amb multitud d'arraps.
3. La vall de la Murta és un extraordinari paratge natural que tenim a pocs quilòmetres de casa, aprofitem-ho, però sempre amb sentit comú per a que ho puguen disfrutar també les pròximes generacions.
/* */