El Montdúver des de Simat

En esta eixida hem caminat per unes zones molt interessants, però també poc conegudes, de la comarca de la Safor. Es tracta d'una ruta molt tranquil·la, ja que una vegada es deixa darrere la urbanització de les Foies és poc probable que et trobes amb alguna persona fins a les immediacions del Montdúver. Esta ruta té el seu encant per combinar harmoniosament les muntanyes i els barrancs amb la mar que sempre la veus al fons.

Característiques de la ruta:

• Data de realització: 9 d'octubre de 2010
• Senderistes: Matias Vidallach i Ernesto Ortells.
• Distància: 17,8 km
• Desnivell positiu (D+): 957 m.
• Tipus de terreny: En esta la ruta ens trobem amb quasi tots els tipus de terreny possibles, des del sender estret de terra fins la carretera asfaltada, passant per la pista forestal, la pista cementada i una pista antigament asfaltada i que poc a poc va convertint-se en una pista de grava.
• Temps per a fer la ruta: 6h i 3 min.
• Si que existixen varies fonts en la ruta. La primera que ens trobem és la font del Cirer que no és potable segons el cartell que hi ha en la mateixa font. La següent font de la ruta és la font del Gos, però en ella no vam veure res d'aigua i en canvi si que van sentir un fort brunzit d'abelles. L'última font que hi ha en la ruta és la de l'Escudella però estava seca. Per tant és important portar una quantitat suficient d'aigua per a fer esta eixida.
• Tota la ruta està molt be senyalitzada amb les marques de PR corresponents al sender PRCV-51.
• Perfil, track i waypoints: De Simat al Montdúver.
• Ortofoto:
  

Arribada al punt d'inici 

Per accedir a l'inici d'esta ruta des de Sueca hem d'arribar a la població de Simat de la Valldigna seguirem els següents passos:

1. Primer anirem per la N-332 i posteriorment CV-50 i CV-600 fins arribar a l'entrada del poble.
2. En la rotonda a l'entrada hem de triar la direcció cap a Barx i el Monestir de Sta. Maria de la Valldigna. En este punt agafarem la CV-675 fins una rotonda que esta molt prop del monestir on nosaltres triarem de nou la direcció cap a Barx. 
3. És a partir d'este lloc, on hem d'estar "al loro", on podem veure una rambla a la nostra dreta. Hem d'aconseguir passar a l'altra banda d'esta rambla per un pont que trobarem després d'un stop als pocs metres de deixar la rotonda anterior.
4. Seguir paral·lels a la carretera que du a Barx per un carrer curt que ens obliga poc després, ja que s'acaba el poble, a girar a la dreta. 
5. Just al final d'este carrer trobarem el primer poste de senyalització del PR i podrem estacionar el nostre cotxe sense cap problema.

Descripció de la ruta

A les 8:30 h, ens fiquem en marxa i en este primer sector de la ruta ens trobem amb una pista asfaltada que en du entre tarongers disposats en bancals per adaptar-se a la orografia del terreny. En este punt de la ruta les marques del PR són molt visibles.

Poc després deixem este tram de pista asfaltada i la canviem, després de un xicotet tram de pista de terra molt irregular,  per una pista cimentada molt empinada que ens deixarà en una de les primeres corbes de la carretera que puja des de Simat cap a Barx. 

És en este punt on haurem de tindre molta precaució ja que ens toca fer 300 m per una carretera que no té vorera. Nosaltres ens fiquem a caminar ben arrimats pel carril de pujada, a pesar que sempre s'ha d'anar de cara al transit, nosaltres preferim no fer-ho per evitar topar-nos amb els ciclistes que baixen a gran velocitat. El xicotet avantatge que tenim és que els ciclistes ralentitzen la velocitat de pujada a la resta de vehicles i reduixen per tant el perill de caminar per la carretera. 

Al poc deixem la carretera, l'asfalt i els seus perills i ens endinsem en el barranc anomenat del Abahecho que condueix a la Font del Cirer. El primer que ens trobem als pocs minuts de caminar per este barranc són els arcs corresponents a un antic aqüeducte que canalitzava el aigua cap al monestir. 

El tipus de terreny que forma este camí resulta més caòtic en el seu començament ja que pareix que és utilitzat per l'aigua quan plou i per tant té un firme més irregular. A mesura que es va guanyant altura el terreny va millorant i ens trobem amb molts zigzagueigs que finalment acaben en la Font del Cirer. Esta zona està resguardada del sol per una densa pinada amb un alt grau d'humitat, de fet es poden veure falagueres, que ha quedat al tall del gran incendi que va patir la zona del Toro durant el passat estiu.

A les 9:25 h arribem a la font i hem d'afrontar un nou canvi en el tipus de terreny, tornem a l'asfalt, i després d'una ràpida foto ens dirigim cap a la urbanització de les Foies.

A les 9:50 h arribem al començament d'esta urbanització i ens trobem amb una bifurcació marcada amb postes del PRCV-51 D3, tant per un ramal com per l'altre s'arriba al sender que du al Montdúver, nosaltres triem anar pel ramal de l'esquerre i comencem a travessar l'urbanització.

Quan deixem darrere les ultimes cases ens trobem amb un nou encreuament senyalitzat on triem la direcció que ens conduix cap al cim del Montdúver a través del PRCV-51 V2.

Poc després ens trobem amb un nou encreuament on triem de nou la direcció que portem, cap al cim del Montdúver, i poc després un altre on girem cap a la font del Gos. Són les 10 del matí i per fi pareix que hem aconseguit deixar enrere les ultimes resquícies de civilització i comencem a caminar per un sender de terra que ens endinsa en una zona natural de xicotetes muntanyes on predomina la coscolla, el romer i el margalló amb uns pocs pins dispersos que alegren la monotonia del paisatge. L'oratge està lleganyós i no sabem que ens depararà en les següents hores. 

Al poc de caminar arribem a la font del Gos, però veiem que està seca i el brunzir de les abelles ens retorna de nou al sender.

Hi ha moments que estem rodejats per xicotetes muntanyes i els corresponents barrancs que les separen entre si, i mires on mires no veus cap poble, sent l'únic indicador visible de la civilització l'horrible, però a l'hora necessari, conjunt d'antenes que coronen el cim del Montdúver. Menys mal que de quan en quan es fica un núvol i les tapa. També és un motiu d'alegria vore com entre les muntanyes apareix la mar que hui té el color del plom.

A més, em sorprèn el no vore a cap persona pel sender per on anem ni per la pista forestal que va cap al Picayo a una cota mes baixa i això que estem prop de moltes poblacions (Tavernes, Simat, Xeresa, Xeraco, Barx). 

A les 10:40 h travessem el barranc de la Ruta i aprofitem per a parar i fer-nos unes fotos.

 

Este tram de la ruta és molt suau i el tipus de terreny del sender permet avançar a una velocitat prou ràpida de manera que quan menys ho esperem ens trobem davant del Montdúver.

A les 11:10 h, i després de convergir amb el sender que puja des de Xeresa, arribem a l'inici de la pista cimentada que ens portarà al cim. A partir d'este punt s'inicia la part de la pujada mes dura i convé anar amb calma. Al llarg de tota la pujada i posterior baixada ens trobem amb una gran quantitat d'un tipus d'insecte, que tant Matias com jo creguem que són grills, que no paren de travessar la pista cimentada.

A les 11:30 h apleguem al cim del Montdúver i ens fotografiem tant a la part davantera com a la posterior del complexe d'antenes. La boira tapa part de les antenes però també ens oculta les vistes que podríem apreciar des d'este cim, però és algo que tenim assumit i ens dona l'excusa per a tornar en altra ocasió.

Descansem un poc, però no molt per a no gelar-nos, i comencem a desfer el camí cap a la font del Gos, la baixada de la pista cimentada es realitza amb una major velocitat, com era de suposar, però amb un major càstig per a les articulacions de les cames a pesar dels bastons.

Quan connectem de nou amb el sender de terra veiem a un parell de senderistes que venen crestejant des del cim del Penyalba (ja tenim una segona excusa per a tornar).

A les 12:50 s'acaba el sender i estem de nou en la pista forestal i continuem desfent el camí, però decidim no baixar a Simat per la font del Cirer sinó que baixarem pel barranc on es troba la font de l'Escudella, així que ara en tots els postes senyalitzadors que trobem triem eixa opció i passem pel camí Royalti abans de començar a baixar pel barranc.

La baixada del barranc és complicada ja que el sender és un antic camí empedrat de matxos on has d'anar amb compte on fiques cada vegada el peu i qualsevol esvaró pot provocar un esquinç.

A les 13:30 h parem davant de la font de l'Escudella i comprovem que està seca. El monestir de Santa Maria de la Valldigna apareix entre la vegetació del barranc.

A les 13:55 h arribem a una zona de tarongers disposats en bancals amb una gran bassa que els proporciona l'aigua per al reg per goteig. La baixada és a partir d'este punt per una pista cimentada de gran desnivell fins que arribem a una carretera local que ens du a les immediacions de l'ermita de la Xara on apleguem després de travessar un hort camp a travessa.

 

Són les 14:10 h i en apenes cinc minuts mes apleguem al nucli urbà de Simat, passant pel costat del monestir. És una llàstima que el cartell de taulells de l'ermita de la Xara estiga tombat en terra.

Finalment a les 14:25 h arribem al cotxe, donem per acaba la ruta després de sis hores i ens fem la foto de campions.

La Serra de les Agulles (Alzira)

Primera ruta del any 2008 i primera després d'un mes de desembre que prometia molt però que amb les festes nadalenques i l'oratge ha fet que eixir a la muntanya s'haja convertit en 'un quiero y no puedo'.

Per a encetar el nou any ens hem regalat el dia 6 de gener, dia dels Reixos, una eixida molt exigent a nivell físic, la Serra de les Agulles.

Teníem moltes ganes d'anar a la Serra de les Agulles gràcies a la sensació que ens va provocar quan la vam vore des de el Puntal Massalari quan férem la PRV-38, el seu perfil tan irregular ens convidava a fer-li una visita i estic segur que no tardarem molt en tornar.

La ruta que vam fer té una llargària d'uns 7 km, però recalque que són molt durs ja que és un continu trencacames i també influeix el fet que al tindre molts passos aeris has d'estar en tensió continua ja que no et pots distraure un sol moment.
L'ortofoto i el perfil de l'itinerari que vam fer són els següents:

Per a descarregar el track punxar al següent enllaç: Serra de les Agulles
Track de la ruta vist mitjançant el visor del Wikiloc:

D'esta ruta hi ha, per desgràcia, molt poca documentació a les pàgines web i per tant preparar-la ha estat prou complicat.
Gràcies a la informació que em va proporcionar Gabriel Màñez, amb qui espere eixir prompte a la muntanya, i la poca que he trobat per internet vaig preparar una eixida amb tres possibles punts de partida. La Serra de les Agulles es podia accedir per la Barraca d'Aigües Vives, per la font del Garrofer en plena Vall de la Casella o be per la pista forestal que unix Pla de Barber amb Simat i que passa per la Cantera. Després de molts dubtes vaig optar per esta ultima opció.

La ruta com es pot vore està plena de interrogants, quan eixim de Sueca a les 7 del matí no sabem que és el que ens anem a trobar, no sabem si trobarem la senda al punt que tinc marcat en la pista i on en teoria comença el sender cap a la Serra de les Agulles o tal vegada la vegetació l'haurà esborrat. Sempre tenim l'opció de consolació d'anar de la Font del Barber a la del Garrofer i pujar a l'Observatori o Ouet.

Els valents que ens atrevim a anar el diumenge de bon de matí som: Raul, company infatigable de caminates, el seu germà menut Vicent i jo.

L'eixida de Sueca es fa totalment de nit, encara que no fa molt de fred, el vent ens obliga a abrigar-nos.
Desprès de deixar enrere Tavernes de la Valldigna arribem a la rotonda que permet direccionar-te cap a Simat, Benifairó i Alzira. Però en la primera eixida cap a la dreta que té esta rotonda hi ha un camí que ens porta en direcció contrària a Simat i que ens du entres els horts de tarongers.
En les diverses interseccions que ens trobem sempre triem l'opció que està asfaltada o cimentada fins que arriben a un lloc on sols poden continuar el vehicles 4x4. Evidentment és el lloc on aparquem el cotxe i ens fem la foto d'inici. Són quasi les 8 del matí i encara és de nit.

Comencen a caminar per la pista en la que s'ha convertit la carretera per la que veníem i de seguida trobem marques de PR que ens indiquen que anem per la pista forestal que va cap al Pla del Barber.

La carretera alterna trams cimentats amb altres totalment desfets per l'acció de l'aigua. La pendent de la pista és pronunciada i ens fa entrar en calor. Dubtem si realment un 4x4 podria pujar per esta pista, però als pocs minuts els dubtes queden resolts quan vegem passar dos totterrenys amb caçadors.

Poc a poc el dia va guanyant terreny a la nit, i a la nostra esquerra es perfila a contrallum el Montdúver coronat amb les seues antenes.

El terreny que envolta la pista està cubert per una densa capa de matolls i arbusts adornats de tant en tant amb algun pi.

Finalment arribem a la corba on en teoria deuria estar l'inici del sender. Comencem a buscar el sender i trobem un sender molt estret que naix just darrere de dos pins que hi han en la corba. No sabem fins on ens portarà este sender però açò no és motiu suficient per impedir que abandonem la pista i comencen a pujar per el sender que de vegades es difumina entre els matolls.
Finalment, superem el xicotet monticle i ens troben amb una senyal formada per pedres apilades. Una volta superem esta senyal trobem que estem davant d'un xicotet altiplà.

El sender ens condueix cap a la primera de les agulles, que no tardem en coronar.

Estem franquejats per caigudes verticals, tant a la nostra esquerra amb la vall d'Aigües Vives, com per la dreta amb la vall de la Casella. El Massalari, els Germanells, la Ratlla, l'Ouet, el Portell i el Llom del Matxo Flac es queden a l'altra banda de la vall de la Casella.

Ens encaminen cap a la següent agulla seguint el sender que ara tan sols s'intueix. Comencem a fer un ritual que haurem de realitzar per a cadascuna de les agulles i que consisteix en fer una baixada mes o menys pronunciada, per a immediatament reprendre una pujada dibuixant una "V". Al llarg de tota la ruta, este ritual suposarà un verdader trecacames. Tant en la pujada como en la baixada hem d'utilitzar quasi sempre les mans per al menys tindre un punt de subjecció.

El sender de vegades bordeja algunes agulles, però el mes habitual és que desaparega camí del cim i que una vegada superat este torne aparèixer a l'altra banda.

Coronem una altra agulla i ens quedem meravellats mirant la vall d'Aigües Vives, són quasi les 9 del matí i el sol que ja ho il·lumina tot comença a calfar a pesar de que estem a principis de gener.

Quan estem de camí entre una agulla i la següent ens trobem a un estranya creu de ferro clavada en una pedra. Provoca que tots nosaltres sense cap excepció llance hipòtesis sobre el seu origen.

Continuem caminant i esta vegada el sender ens porta per l'ombra i la humitat de les pedres em provoca un bon esvaró que tan sols es queda en un esglai. Tenint tan prop el precipici als dos margens del sender no resulta gens saludable anar pegant esvarons.

Els matolls i arbusts que envolten el sender de vegades són mes frondosos i ens obliguen a acatxar-nos. Es nota el el pas de gent pel sender ja que hi ha matolls que estan xafats i altres que directament han sigut serrats. Així i tot, els tres anem a acabar la jornada amb mes d'una punxa en les mans.

Seguim coronant agulles per a tot seguit trobar altra agulla encara mes alta i escarpada. A les 9:20 h aconseguim fer cim en una agulla des de la que es pot apreciar amb tot detall la caiguda vertical que hi ha cap la vall d'Aigües Vives.

Així i tot i com fa prou vent no ens parem molt de temps per a no gelar-nos. I continuem camí altra vegada entre els ja familiars matolls punxosos. Comencem a pujar la següent agulla.

De quan en quan ens trobem en xicotetes palmeteres ubicades en els lloc mes recondits.

Son vora les 10 del matí i el sol ja il·lumina quasi tot el barranc de la Casella. Es poden apreciar molt be les dos pistes forestals, la que està situada a una cota superior és la que ve des de el Pla del Barber i arriba fins el camp de tir. En canvi la que està a una cota inferior finalitza a la font del Garrofer i ve seguint el barranc de la casella des de la font Nova.

Anem a pas de tortuga quan no son els matolls són les pujades o baixades perilloses i hem d'assegurar cadascun dels passos que fem.

Molt poc a poc ha aparegut a la nostra dreta la mar i la muntanya de Cullera. Es poden veure gràcies a la xicoteta depressió que hi ha entre la Ratlla i l'Ouet.

Aón les 10:30 h i decidim para a esmorzar ja que portem mes de dos hores i mitja des de que hem deixat el cotxe. El lloc elegit ha sigut el cim d'una de les agulles mes altes que hem fet fins ara. Mentre esmorzem comentem el que ens queda per fer. Sols ens queden dos agulles per coronar però són les mes altes.

Just abans de reprendre la marxa mirem cap enrere i ens sorprèn el cami pel qual hem vingut.

També podem vore el Montdúver (on esperem anar el proper dia 19) i el Montgó entre les boirines.

No ens entretenim mes i continuem la marxa ja que són vora les 10:45 h. Coronar la penúltima agulla ens costa molt mes del que esperàvem ja que la part final de la pujada està molt escarpada i ens obliga a agafar-nos al terreny de la millor forma que podem.
Encara que en la foto Raul somriu, la seua posició respecte a la muntanya no és un 'posado'.

Em porte un esglai quan Raul m'indica que hi ha un forat que dona a un precipici d'uns 20 m per la paret que acabe de passar i que jo no havia vist. El forat és gran ja que pot passar una persona per ella, però l'angle de la pedra que està per damunt del forat fa difícil veure-lo.
En la foto pareix mes xicotet del que és però es degut a l'angle d'on vaig prendre la foto que era el mes segur per a mi. A partir d'este moment guarde la càmera per seguretat.

Baixem esta agulla i immediatament comencem en la ultima que és la que te una creu i un vèrtex geodèsic en el seu cim. El sender ens du directament cap amunt fins que ens trobem en un lloc on no podem continuar ja que a la nostra dreta tenim una paret d'uns 4 o 5 m que no podem superar.
Intentem rodejar esta paret però tant per una banda com per l'altra ens trobem amb precipicis.
Estem desolats ja que sols estem a menys de 25 m de coronar i hem de coronar per a buscar el sender que ens conduirà cap a la Font del Garrofer.

Finalment decidim tornar enrere amb l'esperança de trobar algun sender que baixe cap al barranc de la Casella.

A la mig hora en trobem un, però als 10 minuts hem de recular ja que és impracticable perquè realment no es un sender sinó una baixant feta per l'aigua de la pluja. Este 'sender' el que si que ens ha regalat són unes quantes punxes repartides entre els tres.

Tornem a pujar cadascuna de les agulles que ja havíem superat. Finalment en l'última torne a traure la càmera per a immortalitzar el moment. Són les 12:45 h.

Abans de seguir Raul ajuda al seu germà Vicent amb un parell de les molestes punxes que tots tenim repartides per les nostres mans.

Ja veiem la pista forestal que condueix fins al cotxe des de on estem. Comencem els descens amb molt de compte, comentem que seria de xiste que després de la ruta que hem fet ens férem un esquinç en la baixada mes fàcil.

Finalment arribem molt cansats, i això que la ruta sols té 7 km, al cotxe. Ens fem la foto de campions de rigor.

Consells per a fer esta ruta (que és allò que jo tendria en compte si la tornarà a fer...):

1) Es tracta d'una ruta molt exigent a nivell físic, mes dura que altres amb molt mes quilometratge.2) És una ruta amb passos aeris molt impressionants, és a dir, el sender passa molt prop de precipicis i quasi sempre has d'utilitzar les mans per a poder avançar. La gent amb vertigen ho passarà fatal.
3) La vegetació és poc amigable en esta ruta, per tant:
a) Obligat el pantaló llarg i la camisa de mànega llarga, els dos amb teles grosses.
b) Per a les persones amb les mans molt sensibles portar guants.
c) Una corbelleta vindria be per a casos d'emergència, però recordem que estem en un paratge natural on nosaltres som sols els convidats.