La Ratlla des de la Vall de la Casella (eixida nocturna)

El diumenge 2 d'agost de 2009 vam realitzar l'eixida al cim de la Ratlla des de la vall de la Casella en Alzira. En esta ocasió, i aprofitant que era estiu on el calor dificulta fer senderisme, vam fer l'eixida per la nit a la llum de la lluna i dels frontals.

Per a mi era la primera vegada que feia una eixida d'este tipus i em va agradar molt ja que és molt diferent d'una eixida diurna ja que quasi no veus mes enllà del que il·lumina el frontal i t'entra una sensació de soledat que es veu compensada per l'aparició d'algun que altre animal com la rabosa que vam vore i pel paisatge nocturn, ple de llums i ombres, on es distingix a la perfecció on arriba l'home i on no.
Els senderistes amb els quals anava eixa nit eren Gabriel Màñez i el seu fill Joel que ho va fer realment be.

La ruta realitzada té les següents característiques:

• Distància: 9,54 km.
  
• Desnivell acumulat: 488 metres.
• Tipus de terreny: En la primera part de l'eixida ens trobem amb una pista forestal molt ampla. Posteriorment, i fins el cim, es transforma en un sender estret de terra i pedra.
  
• Temps total utilitzat per a fer la ruta: 3h 28 min.
• No existeix cap font d'aigua en la ruta.
  
• Els senders sembla (era de nit) que estan senyalitzats d'una forma correcta, tant a nivell de marques pintades com amb senyals indicadores verticals. Part de la ruta va per el sender PRV-304.
  

El mapa i el perfil de la ruta són els següents:

Per a descarregar-se el track i els waypoints polsar al següent enllaç que vos porta a la pàgina del Wikiloc on està penjada també esta ruta: La Ratlla des de la Casella.

També podem veure l'ortofoto i el track de la ruta al següent visor oferit pel Wikiloc:

A les 22:20 h. comencem la ruta després de deixar el cotxe prop de la zona d'oci que hi ha al vall de la Casella i on unes cadenes ja no ens deixen avançar.
Al principi ens trobem amb una ampla pista forestal amb un desnivell elevat, passem per davant del bar de la Casella, poc després estem davant del tancat del cérvols i finalment arribem a la casa forestal també coneguda com casa Bono, prop d'allí està la font del Tormo.
A partir d'este punt el desnivell de la pista es suavitza cosa que agraïm.
La pista forestal per la que caminem és la que conduïx fins a la font del Barber i sol ser utilitzada per gent amb bicicleta de muntanya. Nosaltres la seguim fins que a les 22:45 h. ens desviem a l'esquerre per un sender que esta senyalitzat amb un poste que ens indica que és el cami correcte per arribar a l'observatori de l'Ouet i a la Ratlla.

De quan en quan visualitze el gps per a comprovar que s'està registrant tota la informació de l'eixida. Gabriel es coneix esta zona molt be i se que ens portarà pel lloc correcte, a mes, va estar fa molt poc de temps preparant esta eixida i ho té fresc a la memòria. Joel no perd detall.

El sender pel qual caminem és estret i ens obliga a ficar-nos en fila índia, Gabriel va davant amb un frontal, Joel que no en porta va al mig i jo al final de manera que puga il·luminar-li el camí amb el meu frontal.

El sender va guanyant altura respecte a la pista per la que veníem i als pocs minuts podem apreciar el perfil retallat per la llum de la lluna de la Serra de les Agulles que destaca sobre la vall.

Al poc de temps ens trobem en una zona plana on no bufa res d'aire i on la humitat fa que comencen a suar en abundància, crec recordar que Gabriel va anomenar esta zona com el Pla de Simetes però no estic completament segur. Aprofitem per a fer-nos una de les poques fotos que ens farem en esta eixida.

A les 23 h. aproximadament arribem a una bifurcació on hem de triar si volem anar cap a l'observatori de l'Ouet o be continuar cap al cim de la Ratlla, nosaltres triem esta ultima opció.
Als poc minuts veiem per la senda que va a l'Ouet un parell de llums de frontals que al principi m'asusten ja que no m'esperava trobar-me a ningú mes per la muntanya a estes hores. Gabriel opina que poden ser be senderistes com nosaltres o be caçadors. De totes formes deixem enrere les llums i al poc de temps ja no les visualitzem.

A mesura que anem pujant cap a la Ratlla ens veiem envoltats per una espesa boira que ens obliga anar en grup de forma mes compacta.
A les 23:50 h. i amb una visibilitat molt reduïda, d'entre 5 i 7 metres, ens topem de sobte amb el vèrtex geodèsic de la Ratlla. Pràcticament no veiem res i en part quedem un poc decebuts ja que esperàvem vore un magnífic paisatge nocturn, així que ens fiquem a sopar. Però abans ens fem una foto de grup.

Una vegada ja hem acabat de sopar i hem signat al llibre de firmes ens decidim a començar la baixada cap a la Casella i aprofitant una ullada de claredat que ens dona la boira podem apreciar una sèrie de llums. Hi ha llums a la Serra de les Agulles i altres en direcció al Massalari, desestimem que siguen de xalets ja que estan molt cap a la muntanya així que ha de ser de mes gent com nosaltres però ens quedem un poc estranyats. Ens preguntem qui serà la gent que es decidix a realitzar una ruta tan complicada i escarpada com la de la Serra de les Agulles per de nit.
Abans d'iniciar la baixada ens fem les següents fotos:

La baixada la iniciem a les 0:30 h. amb molta precaució per la boira. Al poc de començar el descens observem que la boira es va dissipant fins que minuts després ja ha desaparegut del tot.
A la 1:45 h. i sense cap incidència que destacar, a banda d'una fina pluja que va durar molt poc, apleguem al lloc on hem deixat el cotxe i donem per finalitzada l'eixida.

He de destacar la bona actitud de Joel, que malgrat la seua edat, no es va queixar en cap moment de l'esforç realitzat i es va comportar com qualsevol senderista que ha vingut en nosaltres en altres ocasions.

Carrera d'orientació per la Murta

Poc a poc vaig publicant tot allò que he anat fent al llarg de l'any i que per diversos motius no ho havia pogut fer fins ara. Espere que ara que pareix que puc dedicar-li mes temps al blog, puga donar eixida a tot el que tinc al caixó de tasques per realitzar. No m'agrada ficar-me terminis perquè després per "a" o per "b" no els puc complir i em cabrege, però en esta ocasió vaig a fer una excepció i vaig a intentar publicar als mesos de desembre i gener tot allò que tinc ara pendent.

El que vaig a publicar hui és la carrera d'orientació, al paratge de la Murta, amb la que vam donar per finalitzat el curs del CEFIRE d'Alzira anomenat "Contacto con el medio natural: técnicas de orientación", en el que vam tindre de ponent a Salvador Bayarri Ferrer, que ens va transmetre una sèrie de coneixements al voltant del mon de l'orientació i la seua aplicació a la docència sobretot per aquells que són professors d'educació física. Per a tots els participants al curs, ja foren professors d'educació física o no, ens va transmetre la curiositat per aprendre un esport molt interessant i que era per a molts (entre els que m'incloc) quasi desconegut.
Al llarg d'este curs vam passar de practicar les tècniques i els diversos tipus de carrera d'orientació en zones mes limitades a nivell d'espai, com el parc de l'Alquenència d'Alzira, fins acabar el curs en un zona molt mes gran com és el paratge de la Murta.
El 30 de maig ens vam reunir els participants, el ponent del curs i el coordinador del CEFIRE, Angel Ribera, per realitzar una carrera d'orientació a la Murta. Salvador Bayarri s'havia avançat un parell d'hores a la resta per a situar/ocultar estratègicament les diverses balises que nosaltres havíem de buscar posteriorment.
Una vegada formats els equips (de dos) al costat de les restes del monestir de Santa Maria de la Murta, Salvador ens explica les regles de la carrera que eren les següents:

• No hi havia cap ordre en la recerca de les balises.
• Totes les balises tenien la mateixa puntuació.
  
• El temps de la carrera estava limitat a dos hores.
• L'equip que no estiguera en el punt d'eixida abans de les dos hores seria penalitzat.

A continuació ens va proporcionar a cadascun dels equips el material necessari per realitzar la carrera: un mapa on estava assenyalada l'ubicació de les balises i una brúixola. A partir d'eixe moment sols restaven 5-10 minuts per a l'inici i era el moment de establir amb el company d'equip quina anava a ser l'estratègia a seguir.

Jo formava equip amb Abel, professor d'educació física amb millor condició física que jo de llarg. En principi el nostre equip era el favorit per guanyar la carrera, ja que jo era la persona de tot el grup que sobre el paper mes coneixia la Murta, però la carrera ens va demostrar que eixe avantatge era un arma de doble fil.
L'estratègia del nostre equip consistia en aconseguir primer les balises situades a major cota, ja que al estar a finals de maig preferíem afrontar els trams de pujada amb la menor calor possible, just al començament de la prova. Esta estratègia ens va diferenciar dels demés equips però també ens va condemnar.
L'eixida de la prova és espectacular, cada grup pareix que segueix una direcció diferent a la resta. Hi ha dubtes entre els equips entre caminar de presa i guardar forces o directament ficar-se a córrer.
Nosaltres barregem les dos coses, però predomina el caminar de presa, ja que anem de pujada en busca de la primera balisa que no tardem en trobar en la font.

A partir d'ací la cosa comença a anar mal ja que no trobem la segon balisa i segons el mapa deuria estar davant de nosaltres. Caminem pista amunt, mes de 500 m, per a tornar enrere poc després. Ací el conéixer el terrenys ens juga una mala passada ja que ens "piquem" i invertim una quantitat desmesurada de temps en buscar esta segon balisa. Tal vegada si no haguérem conegut tant el terreny ens haguérem donat per vençuts molt abans i haguérem seguit cap a la següent balisa. Craso error.
Al acabar la carrera vam comprovar que algun graciós havia furtat la balisa.
A partir d'eixe moment ens toca afanyar-nos per compensar el temps perdut i decidim baixar cap a la zona del monestir per localitzar les balises "fàcils". L'estres es va incrementant de forma inversament proporcional a la quantitat de temps que faltava per a finalitzar les dos hores de la carrera. Hi ha balises que trobem amb certa facilitat i altres que es resistixen i ens obliguen a desistir.

A la fi no guanyarem la carrera, no me'n recorde si quedarem en segon o tercera posició, però tampoc era una cosa que fora important, de fet, la memòria que és selectiva ho ha eliminat dels meus records. En canvi, si que em recorde que tots els equips comentarem els problemes que havíem tingut al llarg de la carrera, com la famosa balisa "extraviada" i altra que ens havia obligat a entrar dins d'una esbarzera deixant-nos les cames plenes d'arraps.
Per culminar el matí ens vam donar els correus electrònics amb la idea de poder-nos comunicar quan hi haja una carrera d'orientació i formar equips. Després ens ferem la foto de grup en la que faltava aquella gent que tenia mes presa.

La principal conclusió que he tret d'este curs té que vore amb l'esport de l'orientació. Pareix des de fora que siga un esport d'aventura i cert risc on hi ha que tindre un elevat nivell físic per a participar. Res mes lluny de la realitat, sempre que no es vulga competir per guanyar. Es tracta d'un esport, on no sempre l'èxit depén directament de la condició física, encara que ajuda molt, però l'èxit també depén d'altres factors com són interpretar correctament un mapa i traçar un rumb correcte amb la brúixola. Per tant el poden practicar tota classe de persones des de menuts fins majors, cadascú al seu nivell.

Qui estiga interessat en este esport que navegue pels següents enllaços:

• Federació de l'esport de l'Orientació en la Comunitat Valenciana (FEDOCV).
• Secció esportiva d'orientació de la Universitat Politècnica de València (UPV).
  
• Boomerang Orientaaventura.
  

MANIFIESTO: EN DEFENSA DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES DE INTERNET

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Si quieres sumarte a este manifiesto, difúndelo por Internet.

Piragüisme al Cabriol

Per a celebrar de forma avançada el fi del passat curs 2008-2009, alguns professors de l'IES de Sollana ens desplaçarem fins a la població de Venta del Moro el passat 16 de maig per realitzar una travessia de piragua.
Per a Susi, Lola, Cristina i Amparo era una experiència nova ja que no ho havien fet mai, en canvi, per a Vero i per al que açò escriu, ja era la segon vegada que ho féiem, però molt poc es va notar eixe plus d'experiència.
Una vegada acabada la travessia amb la piragua, vam reposar forces amb un dinar als peus de la presa de Contreras.
Després vam realitzar una passejada que ens portaria al cor del paratge dels "Cuchillos" del Cabriol aprofitant l'ombra que ens oferia la situació del sol per la vesprada.

Va ser una forma molt divertida de finalitzar de forma avançada, ja que estàvem encara en maig, les eixides de senderisme que fem al llarg del curs.

Com es sol dir una imatge val mes que mil paraules. Ara a continuació unes quantes imatges.

Un passeig per la Serra Gelada

El diumenge 19 d'abril de 2009, segon pasqua, vam realitzar l'eixida a la Serra Gelada que està situada a la ciutat de Alfas del Pí.

Esta eixida ja l'havia realitzada dues vegades anteriorment, una amb el curs del CEFIRE de Sagunt anomenat "Itinerari didàctic ambiental per a l'ensenyament de les ciències de la natura, coneixement del medi i la transversalitat". La bellesa del paratge, l'accessibilitat al mateix i la poca o quasi nul·la exigència física que requereix, va provocar que realitzara una segona visita, esta ja a títol personal amb la meua dona.
En esta ocasió tant la meua dona Maria Jose com el que açò escriu, anàvem acompanyats per Vicen, Vicent, Susana, Gabi, Jose Antonio, Alicia, Marina i Andrea.

La paraula mes adequada per a definir esta eixida és la de passeig. Es tracta d'un passeig d'uns 5 km a través d'una pista asfaltada que en cap moment li resta res d'encant a esta ruta que sempre va bordejant la costa des de l'inici fins arribar al far d'Albir. És per tant una ruta perfecta per anar amb la familia i una forma divertida d'introduir als xiquets al mon del senderisme.

La ruta realitzada té les següents característiques:

• Distància: 5,10 km.
• Desnivell acumulat: 182 metres.
• Tipus de terreny: Tota la pista per la que va esta eixida té una amplària d'uns 3 m i està asfaltada.
• Temps total utilitzat per a fer la ruta: 1h 35 min dels quals 1h i 20 min (aprox.) vam estar en moviment.
• En la part final de la ruta hi ha un mirador per a veure els penya-segats situats al sud-est. El mirador té unes tanques de fusta que convé no passar per la teua seguretat.
• No existeix cap font d'aigua en la ruta.
• Els senders estan senyalitzats d'una forma correcta, amb la senyalització corresponent a un parc natural. Quasi totes les indicacions es realitzen per mig de minipostes verticals.

El mapa i el perfil de la ruta són els següents:

Per a descarregar-se el track i waypoints de la ruta, polsar ací: Serra Gelada.gpx
També podem veure l'ortofoto i el track de la ruta al següent visor oferit pel Wikiloc:

A les 11 h arribem a l'inici del parc natural de la Serra Gelada després d'un hora i vint minuts de viatge des de Sollana. L'aproximació per arribar a este lloc és la següent:

1. Agafem l'autopista AP-7 des de l'entrada de Favara.
2. Eixim de l'AP-7 per l'eixida 65 que fica Benidorm (Levante).
3. Agafem ara la carretera nacional N-332 en direcció a València (tornem uns quilòmetres enrere). Seguim per esta carretera uns 12 km.
4. Ens desviem a la dreta per la carretera CV-763 (Av. Albir).
5. Arribem a una redona on continuarem pel carrer dels Musics fins l'encreuament per l'avinguda de Óscar Espià on girarem a la nostra dreta.
6. Arribem a una trifurcació on hem de triar el ramal del centre en direcció al Camí Vell de Far on comença una lleugera pujada continuada.
7. Ara ja sols queda continuar per este carrer que pega moltes revoltes fins que arribem a l'inici del parc natural.

Durant tot el viatge d'anada ens hem trobat amb una pluja intensa de manera intermitent. Ací, en canvi, l'oratge amenaça pluja però no s'acaba de decidir i aprofitem l'oportunitat que ens dona per a començar la ruta. Abans, això si, ens equipem a consciència pel que puga passar i als pocs minuts ja comença a caure una lleugera pluja que ens obliga a obrir els paraigües.

Davant de nosaltres ens topem amb un colom al que no l'importa gens ni mica, ni la pluja, ni que ens aproximem a ell.

Un poc abans de les 11:15 h arribem al primer mirador. Per accedir a este ens hem d'eixir de la pista asfaltada i caminar per un camí empedrat que amb la pluja està molt esvarós. Una vegada situats al mirador les vistes ens deixen bocabadats, als nostres peus veiem la badia anomenada com Racó del Pallarés.

Cap al nord podem observar entre la boirina el penyó d'Ifach i molt mes prop podem apreciar el cim del Puigcampana amb el tall que segons la llegenda el gegant Roldan va realitzar amb la seua espasa per a permetre que la llum de la posta de sol es prolongarà uns minuts mes i així mantindre viva a la seua amada, que sols podia sobreviure amb la llum del sol. El tros de muntanya que va eixir despedit va caure en la badia de Benidorm i va formar el que s'anomena l'Illa de Benidorm. La tràgica llegenda acaba quan inevitablement la nit arriba i l'amada del gegant mor. Este porta el cos de la seua amada a l'Illa i mor ofegat al seu costat sense soltar-li la ma. Fi de la llegenda, tornem al que toca.

Seguim caminant per la pista que fa un zig zag adequant-se a la forma de la serra. Als pocs minuts tenim davant dels nostres ulls la Cova del Bou i poc després veiem per primera vegada el far de punta Albir, també conegut com far d'Altea.

A les 11:45 h ens desviem a la dreta per a pujar fins el mirador dels penya-segats que hi han en la vessant sud-est de la Serra Gelada. Segons la pàgina web del parc natural de la Serra Gelada, l'altura d'estos penya-segats és de mes de 400 m. Esta és una de les principals raons per a no traspassar les tanques de fusta que delimiten el mirador, fer-ho és una temeritat.
Com és habitual en nosaltres no podem evitar fer unes quantes fotografies, a mes, el lloc ho val.

Després de disfrutar com xiquets amb les vistes que ens oferixen els penya-segats, tornem de nou a la pista i seguim fins el far que està tancat amb una tanca metàl·lica. Així i tot, l'entrada és fàcil ja que la tanca lateral està derruïda, i inclús ja s'ha format un xicotet sender per on entra la gent a l'interior de les instal·lacions del far.
Està clar que s'ha d'evitar que el far es convertisca en una zona de botelló i en la que es puguen fer actes vandàlics i per eixa raó recolze que estiga tancat (ben tancat vull dir, no com està ara) a partir d'unes determinades hores, però en altres hores jo crec que deuria estar obert per a que la gent obtinga el "premi" per el passeig i puga disfrutar de les vistes. Està opinió està basada en que la gent que puga visitar el far siga responsable de cuidar les instal·lacions i deixar-les tal i com se les ha trobat (sense deixalles, sense grafits...), i tal vegada és confiar massa en la gent, sobretot després de llegir noticies com esta.

Nomes ens fiquem davant de la porta del far se'ns acaba la sort que havíem tingut amb l'oratge i comença a descarregar un bon ruixat, així que peguem mitja volta i a pas lleuger ens encaminem a refugiar-nos a l'únic túnel que hi ha en la ruta, quasi al començament d'esta.

Baixant cap l'inici de la ruta passem per dalt d'unes ruïnes antigues mines d'ocre.

A les 12:40 arribem als cotxes, però la pluja apreta i no ens podem fer la foto de campions.

La canal del Garbí des de Albalat dels Tarongers

El dijous 16 d'abril de 2009 amb la companyia de Gabriel Màñez, Paco Castells, i Hèctor Fos, que era la primera vegada que venia amb nosaltres, vam realitzar l'eixida a la Canal del Garbí.

Esta eixida la teníem pendent ja que l'havíem vist en la web de Rocacoscolla, i almenys a mi, m'havia impressionat per l'abrupta que és, però com es sol dir en l'anunci d'una colònia, en les distàncies curtes guanya molt mes.
La ruta originària s'iniciava i acabava en Albalat dels Tarongers, però nosaltres hem decidit que ens podíem apropar un poc mes fins l'altra banda del riu Palància i de l'autovia A-23 ja que eixa part de la ruta es realitza per carretera i no aporta res, i a mes, ens estalviem quasi dos quilòmetres.
La ruta realitzada té les següents característiques:

• Distància: 9,96 km.
• Desnivell acumulat: 609 metres.
• Tipus de terreny: En la primera part de l'eixida predomina el sender estret . En la canal el sender es transforma en una pujada de pedra en pedra on el camí sols es distingix gràcies a les marques. En la baixada es combina el sender ample de terra (amb mes o menys densitat de pedres) amb la pista forestal de terra.
• Temps total utilitzat per a fer la ruta: 4h 26 min dels quals 3h i 47 min (aprox.) vam estar en moviment.
• Al llarg de la ruta hi han uns quan llocs on la gent que pateix vertigen ho pot passar mal, sobretot en la zona de la canal (on hi han cadenes per a agafar-nos millor) i en el pic del Garbí.
• No existeix cap font d'aigua en la ruta.
• Els senders estan senyalitzats d'una forma correcta, tant a nivell de marques pintades (en la zona de la canal s'agraïx) com amb senyals indicadores verticals.

El mapa i el perfil de la ruta són els següents:

Per a descarregar-se el track de la ruta des del Wikiloc, polsar ací: Canal del Garbí
També podem veure l'ortofoto i el track de la ruta al següent visor oferit pel Wikiloc:

A les 8,45 h, i després de algo mes de mig hora de cotxe des de Sueca, estacionem el cotxe en un descampat, en meitat dels pins, prop d'una zona de xalets. El gps ens indica que hem de superar, ja a peu, per la carretera la zona dels xalets i al poc de fer-ho ja ens trobem en marques de PR-CV318.
El sender és ample i de terra, continuem avançant i poc a poc la pendent es va fent cada vegada mes dura, fins que al final el sender de terra es transforma en un camí virtual totalment irregular i amb terra solta que podem seguir gràcies al gps i a unes marques amb els colors blau i blanc encara que també ens trobem marques formades per punts blaus.

En apenes uns pocs minuts hem salvat, amb molt d'esforç, un desnivell considerable però les vistes ho mereixen.

Una vegada superat esta zona complicada del barranc, la pendent del camí es suavitza i el terrenys es torna mes regular encara que de quan en quan ens trobem en alguna torrentera que travessa el sender i ens fa anar en molt de compte.

A la nostra dreta la l'erosió ha modelat en la muntanya unes formes capritxoses.

És un recordatori del insignificant que som front a la naturalesa.

A les 10:30 h estem situats en la base de la canal, mirem cap a dalt i ens quedem impressionats del que anem a pujar.

Paco com ja és costum lidera el grup en la pujada, a continuació va Gabriel, un servidor i finalment tanca el grup Hèctor. Però l'ordre a mesura que anem pujant per la canal va canviant, excepte el liderat que sempre el porta Paco, la resta anem parant cada dos per tres per a immortalitzar el moment. La pujada, tal i com es pot vore a les següents fotografies, és espectacular.

Hi ha moments que has de travessar llocs molt aeris, com cornises, per tant la gent amb vertigen molt de compte. Per a major seguretat, hi han instal·lades unes cadenes per a poder aferrar-se i almenys et sents un poc mes segur.

De quan en quan no ens podem resistir davant del paisatge que tenim davant dels ulls i hem de fer una parada pera a realitzar una fotografia. Aprofitem eixe xicotet moment per agafar aire, ja que poc després hem de seguir pujant.

Finalment, a les 10:50 h, arribem a la part de dalt de la canal on hi ha una caixa metàl·lica on hi ha un llibre per a signar, en el que evidentment deixem constància de la nostra visita al Garbí.

A partir d'este lloc el sender torna a aparéixer com a tal, eixamplant-se poc després.

Seguint este sender, que poc després s'unix a la pista forestal, arribem al cim del Garbí o hi ha un balcó amb unes vistes esplèndides. Per arribar a este balcó, hi ha que caminar per un sender que ens conduïx a una zona amb estrats inclinats tal i com es pot vore a les fotos.

Aprofitem el lloc i el moment, ja que són les 11:20h per a esmorzar i recuperar forces mentre comentem la pujada que acabem de fer i les vistes tan meravelloses que tenim davant de nosaltres. Així i tot hem de separar-nos del punt mes alt, ja que Hèctor té un poc de vertigen.

Quan comencem la baixada ens trobem amb l'ermita de la Santa Creu del Garbí.

La baixada comença per un sender on ens trobarem un gos que ens va seguir una bona estona, però, tal i com estava de lluidor i cuidat suposarem que no estava abandonat ni perdut.
Ens desviem del sender pel que baixavem (crec recordar que era el SL-24) i agafem el PR-CV369 en direcció de baixada.

A partir d'este punt el sender s'estreta molt i es fa molt pedregós. A mes, el sender va fent continus zig-zags.

Quan la pendent comença a suavitzar, l'amplitud del sender comença a augmentar.

Finalment arribem a la zona dels xalets on havíem començat. D'eixe punt al cotxe no queda pràcticament res. A les 13:10 h arribem al cotxe i ens quedem mirant al lloc on estàvem esmorzant poc abans.