diumenge, 21 de novembre del 2010

El Montdúver des de Simat

En esta eixida hem caminat per unes zones molt interessants, però també poc conegudes, de la comarca de la Safor. Es tracta d'una ruta molt tranquil·la, ja que una vegada es deixa darrere la urbanització de les Foies és poc probable que et trobes amb alguna persona fins a les immediacions del Montdúver. Esta ruta té el seu encant per combinar harmoniosament les muntanyes i els barrancs amb la mar que sempre la veus al fons.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 9 d'octubre de 2010
  • Senderistes: Matias Vidallach i Ernesto Ortells.
  • Distància: 17,8 km
  • Desnivell positiu (D+): 957 m.
  • Tipus de terreny: En esta la ruta ens trobem amb quasi tots els tipus de terreny possibles, des del sender estret de terra fins la carretera asfaltada, passant per la pista forestal, la pista cementada i una pista antigament asfaltada i que poc a poc va convertint-se en una pista de grava.
  • Temps per a fer la ruta: 6h i 3 min.
  • Si que existixen varies fonts en la ruta. La primera que ens trobem és la font del Cirer que no és potable segons el cartell que hi ha en la mateixa font. La següent font de la ruta és la font del Gos, però en ella no vam veure res d'aigua i en canvi si que van sentir un fort brunzit d'abelles. L'última font que hi ha en la ruta és la de l'Escudella però estava seca. Per tant és important portar una quantitat suficient d'aigua per a fer esta eixida.
  • Tota la ruta està molt be senyalitzada amb les marques de PR corresponents al sender PRCV-51.
  • Perfil, track i waypoints: De Simat al Montdúver.
  • Ortofoto:

Arribada al punt d'inici 

Per accedir a l'inici d'esta ruta des de Sueca hem d'arribar a la població de Simat de la Valldigna seguirem els següents passos:
  1. Primer anirem per la N-332 i posteriorment CV-50 i CV-600 fins arribar a l'entrada del poble.
  2. En la rotonda a l'entrada hem de triar la direcció cap a Barx i el Monestir de Sta. Maria de la Valldigna. En este punt agafarem la CV-675 fins una rotonda que esta molt prop del monestir on nosaltres triarem de nou la direcció cap a Barx. 
  3. És a partir d'este lloc, on hem d'estar "al loro", on podem veure una rambla a la nostra dreta. Hem d'aconseguir passar a l'altra banda d'esta rambla per un pont que trobarem després d'un stop als pocs metres de deixar la rotonda anterior.
  4. Seguir paral·lels a la carretera que du a Barx per un carrer curt que ens obliga poc després, ja que s'acaba el poble, a girar a la dreta. 
  5. Just al final d'este carrer trobarem el primer poste de senyalització del PR i podrem estacionar el nostre cotxe sense cap problema.

Descripció de la ruta

A les 8:30 h, ens fiquem en marxa i en este primer sector de la ruta ens trobem amb una pista asfaltada que en du entre tarongers disposats en bancals per adaptar-se a la orografia del terreny. En este punt de la ruta les marques del PR són molt visibles.
Poc després deixem este tram de pista asfaltada i la canviem, després de un xicotet tram de pista de terra molt irregular,  per una pista cimentada molt empinada que ens deixarà en una de les primeres corbes de la carretera que puja des de Simat cap a Barx. 
És en este punt on haurem de tindre molta precaució ja que ens toca fer 300 m per una carretera que no té vorera. Nosaltres ens fiquem a caminar ben arrimats pel carril de pujada, a pesar que sempre s'ha d'anar de cara al transit, nosaltres preferim no fer-ho per evitar topar-nos amb els ciclistes que baixen a gran velocitat. El xicotet avantatge que tenim és que els ciclistes ralentitzen la velocitat de pujada a la resta de vehicles i reduixen per tant el perill de caminar per la carretera. 
Al poc deixem la carretera, l'asfalt i els seus perills i ens endinsem en el barranc anomenat del Abahecho que condueix a la Font del Cirer. El primer que ens trobem als pocs minuts de caminar per este barranc són els arcs corresponents a un antic aqüeducte que canalitzava el aigua cap al monestir. 


El tipus de terreny que forma este camí resulta més caòtic en el seu començament ja que pareix que és utilitzat per l'aigua quan plou i per tant té un firme més irregular. A mesura que es va guanyant altura el terreny va millorant i ens trobem amb molts zigzagueigs que finalment acaben en la Font del Cirer. Esta zona està resguardada del sol per una densa pinada amb un alt grau d'humitat, de fet es poden veure falagueres, que ha quedat al tall del gran incendi que va patir la zona del Toro durant el passat estiu.

A les 9:25 h arribem a la font i hem d'afrontar un nou canvi en el tipus de terreny, tornem a l'asfalt, i després d'una ràpida foto ens dirigim cap a la urbanització de les Foies.


A les 9:50 h arribem al començament d'esta urbanització i ens trobem amb una bifurcació marcada amb postes del PRCV-51 D3, tant per un ramal com per l'altre s'arriba al sender que du al Montdúver, nosaltres triem anar pel ramal de l'esquerre i comencem a travessar l'urbanització.
Quan deixem darrere les ultimes cases ens trobem amb un nou encreuament senyalitzat on triem la direcció que ens conduix cap al cim del Montdúver a través del PRCV-51 V2.
Poc després ens trobem amb un nou encreuament on triem de nou la direcció que portem, cap al cim del Montdúver, i poc després un altre on girem cap a la font del Gos. Són les 10 del matí i per fi pareix que hem aconseguit deixar enrere les ultimes resquícies de civilització i comencem a caminar per un sender de terra que ens endinsa en una zona natural de xicotetes muntanyes on predomina la coscolla, el romer i el margalló amb uns pocs pins dispersos que alegren la monotonia del paisatge. L'oratge està lleganyós i no sabem que ens depararà en les següents hores. 


Al poc de caminar arribem a la font del Gos, però veiem que està seca i el brunzir de les abelles ens retorna de nou al sender.
Hi ha moments que estem rodejats per xicotetes muntanyes i els corresponents barrancs que les separen entre si, i mires on mires no veus cap poble, sent l'únic indicador visible de la civilització l'horrible, però a l'hora necessari, conjunt d'antenes que coronen el cim del Montdúver. Menys mal que de quan en quan es fica un núvol i les tapa. També és un motiu d'alegria vore com entre les muntanyes apareix la mar que hui té el color del plom.
A més, em sorprèn el no vore a cap persona pel sender per on anem ni per la pista forestal que va cap al Picayo a una cota mes baixa i això que estem prop de moltes poblacions (Tavernes, Simat, Xeresa, Xeraco, Barx). 
A les 10:40 h travessem el barranc de la Ruta i aprofitem per a parar i fer-nos unes fotos.


Este tram de la ruta és molt suau i el tipus de terreny del sender permet avançar a una velocitat prou ràpida de manera que quan menys ho esperem ens trobem davant del Montdúver.


A les 11:10 h, i després de convergir amb el sender que puja des de Xeresa, arribem a l'inici de la pista cimentada que ens portarà al cim. A partir d'este punt s'inicia la part de la pujada mes dura i convé anar amb calma. Al llarg de tota la pujada i posterior baixada ens trobem amb una gran quantitat d'un tipus d'insecte, que tant Matias com jo creguem que són grills, que no paren de travessar la pista cimentada.


A les 11:30 h apleguem al cim del Montdúver i ens fotografiem tant a la part davantera com a la posterior del complexe d'antenes. La boira tapa part de les antenes però també ens oculta les vistes que podríem apreciar des d'este cim, però és algo que tenim assumit i ens dona l'excusa per a tornar en altra ocasió.


Descansem un poc, però no molt per a no gelar-nos, i comencem a desfer el camí cap a la font del Gos, la baixada de la pista cimentada es realitza amb una major velocitat, com era de suposar, però amb un major càstig per a les articulacions de les cames a pesar dels bastons.
Quan connectem de nou amb el sender de terra veiem a un parell de senderistes que venen crestejant des del cim del Penyalba (ja tenim una segona excusa per a tornar).
A les 12:50 s'acaba el sender i estem de nou en la pista forestal i continuem desfent el camí, però decidim no baixar a Simat per la font del Cirer sinó que baixarem pel barranc on es troba la font de l'Escudella, així que ara en tots els postes senyalitzadors que trobem triem eixa opció i passem pel camí Royalti abans de començar a baixar pel barranc.


La baixada del barranc és complicada ja que el sender és un antic camí empedrat de matxos on has d'anar amb compte on fiques cada vegada el peu i qualsevol esvaró pot provocar un esquinç.



A les 13:30 h parem davant de la font de l'Escudella i comprovem que està seca. El monestir de Santa Maria de la Valldigna apareix entre la vegetació del barranc.


A les 13:55 h arribem a una zona de tarongers disposats en bancals amb una gran bassa que els proporciona l'aigua per al reg per goteig. La baixada és a partir d'este punt per una pista cimentada de gran desnivell fins que arribem a una carretera local que ens du a les immediacions de l'ermita de la Xara on apleguem després de travessar un hort camp a travessa.

 
Són les 14:10 h i en apenes cinc minuts mes apleguem al nucli urbà de Simat, passant pel costat del monestir. És una llàstima que el cartell de taulells de l'ermita de la Xara estiga tombat en terra.
Finalment a les 14:25 h arribem al cotxe, donem per acaba la ruta després de sis hores i ens fem la foto de campions.


dilluns, 11 d’octubre del 2010

Pics de la Murta

Primera eixida post-pirenaica i enèsima vegada que vaig a la Murta (i que siguen moltes mes!!), esta vegada he triat una ruta a la que "li tenia ganes" ja que l'altra vegada que la vaig intentar fer, per una errada meua no la vaig completar com desitjava. Estic també disfrutant d'esta eixida perquè se que durant pràcticament un mes no podré eixir a la muntanya pel tema de la sega de l'arròs.
Per a mes motivació, estrene companys de caminata, encara que mes que una estrena, és un reencontre amb Marcos Tornero i Matias Vidallach amb els que havia caminat en altres ocasions quan érem encara molt mes joves que ara. 
La ruta triada en esta ocasió ens portarà a recórrer els cims mes importants que envolten la Vall de la Murta i per tant és una ruta que transita per tot el perímetre extern d'esta vall tan bella. Accedim primer al cim del Pas del Pobre, per a continuació, deixar de costat el Cingle Blanc o Primera Orella d'Ase, pujar la Creu del Cardenal i finalment trepem al Cavall Bernat per la seua canal.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 12 de setembre de 2010
  • Senderistes: Matias Vidallach, Marcos Tornero i Ernesto Ortells.
  • Distància: 9,58 km
  • Desnivell positiu (D+): 626 m.
  • Tipus de terreny: En quasi tota la ruta predomina el sender estret i molt irregular de terra  mentre en la zona de la canal hi ha que utilitzar les mans i trepar. Sols trobem pista forestal quan ens dirigim al monestir de Santa Maria de la Murta, tant al començament com al acabament de la ruta.
  • Temps en moviment per a fer la ruta: 4h 53 min.
  • Si que existix una font d'aigua en la ruta situada en les immediacions del monestir encara que no és potable.
  • El sender de pujada cap al Pas del Pobre està marcat amb la senyalització corresponent al GR-236 o "Ruta dels Monestirs" i amb les marques de SL corresponents a la ruta botànica per l'Ombria de la vall. Des del cim del Pas del Pobre fins la Creu del Cardenal la senyalització és mes "sutil", feta a base de fites i punts de color verd (cortesia del Centre Excursionista d'Alginet). A partir d'este punt fins al final de la ruta ens trobem amb una bona senyalització corresponent al sender PRCV-335, excepte en el tram de la canal on no hi ha cap senyalització.
  • Perfil, track i waypoints: Pics de la Murta.
  • Ortofoto:

Arribada al punt d'inici 

Arribar a la Vall de la Murta des de Sueca és prou sencill però s'ha d'estar prou atent per a no equivocar-se. Es pot arribar per altres rutes, però per a mi esta és la mes fàcil. Hem d'eixir de Sueca pel flamant nou pont de Fortaleny en direcció a Corbera.
Quan apleguem a la rotonda en els voltants de Corbera hem de triar l'eixida de la rotonda que va cap Alzira, i d'esta forma anirem per la circumval·lació externa de Corbera. Poc després, arribem a una nova rotonda justament situada a l'altra banda de Corbera, on de nou triarem l'eixida cap Alzira.
A partir d'este punt hem d'estar "al loro" ja que a uns 4 o 5 km ens trobem amb un encreuament senyalitzat cap a la nostra dreta amb un cartell com Forn de Carrascosa, nosaltres en canvi girarem cap a l'esquerre on hi ha un viver de plantes. a partir d'este punt ja podrem vore algun cartell senyalitzador del "Paratge Natural de la Murta" de color marró.
A partir d'este gir, hem d'anar sempre per esta carretera sense abandonar-la, en qualsevol encreuament has d'anar sempre recte, fins que prou mes avant trobarem l'aparcament d'este paratge natural. Fàcil, no?

Descripció de la ruta

A les 8 del matí quedem en Sueca, Marcos, Matias i un servidor i després de fer una ruta alternativa a l'anterior, ja que el pont de Fortaleny estava encara en obres, arribem a l'aparcament de la Murta a les 8:30 h. Allí ens preparem (desplegar bastons, agafar motxilles, connectar el gps, etc) i ens fiquem en marxa. Entrem dins del paratge natural després de donar el nom al personal que està en la casa forestal de l'entrada i sense perdre un minut mes, ens dirigim cap al monestir.
Just davant del pont de Felip II podem trobar uns grans pins i un panell indicador del GR-236, d'on s'inicia la pujada al Pas del Pobre i on ens fem la primera foto de la jornada.


A les 8:40 h comencem la pujada cap al Pas del Pobre que és curta però intensa, ja que a la forta pendent de pujada hem de sumar un sender amb un terreny molt irregular i unes cames que encara no han agafat la temperatura adequada. Hem passat d'estar a una cota de 165 m a 332 m caminant un 800 m. De quan en quan parem per a descansar i agafar aire. En una d'estes parades faig la següent foto al monestir.


A les 9:05 h arribem dalt i junt al "mojón" o fita de pedra ens fiquem a esmorzar. Marcos i Matias encara no ho saben, però unes hores després caminarem pels cims que apareixen al fons de la foto.


Ens fiquem de nou en marxa a les 9:30 h i hem de travessar una zona un poc delicada amb grans roques per a connectar amb el sender que ens portarà de pujada cap a la sima. Este sender, que transita per la vessant que dona al vall de la Casella, és dur i inicialment estava marcat amb fites, però tenim la gran sort que mentre estàvem esmorzant ens han sobrepassat un grup del centre excursionista d'Alginet que estan marcant la ruta amb punts verds. Mentre caminem podem notar l'olor a pintura de les marques recent pintades i molt prop de la sima ens reunim amb este grup d'Alginet que es troba esmorzant.
Ara que són les 9:55 h, ja ens trobem a una cota de 465 m i molt amablement un dels components del grup d'Alginet ens fa la foto on apareixem nosaltres amb el Cavall i la Creu de fons.


En la següent fotografia del monestir es pot notar l'altura a la que ens trobem respecte a l'inici del sender.


Ens despedim de la gent d'Alginet que està marcant el sender i continuem caminant cap a la sima amb una nova pujada que ens durà a una altura de 520 m i tornem a tindre sols les fites com a element de orientació. Just en la zona de la sima les fites estan molt separades entre si, raó per la que hem de corregir la direcció unes quantes vegades. Se que prop d'ací hi ha una bifurcació prou camuflada del sender on un ramal continua en direcció a Tavernes per darrere del Cingle Blanc (o primera Orella d'Ase) i l'altre ramal, el que a nosaltres ens interessa, va en direcció a la Creu del Cardenal deixant de costat al Cingle Blanc. Ens costa un poc però acabem localitzant este últim sender i des d'eixe punt ja no ens trobem a cap problema d'orientació.
Abans d'arribar a la Creu del Cardenal, a les 10:20 h, passem per un xicotet cim amb una cota de 537 m que està coronat per una creu menuda. Des de allí veiem com hi ha molta gent a la Creu del Cardenal i decidim fer-nos fotos en este cim ja que estem mes tranquils.

Contents pel que hem fet i pel que queda per fer
De dreta a esquerre, Cingle Blanc, Orelles d'Ase i Llom del Matxo Flac
La muntanya de Cullera apareix entre la broma darrere dels arrossals que estan a punt de ser segats
El monestir cada vegada mes baixet i al fons, Alzira

Després d'estes fotos ens fem l'ànim i continuem caminant cap a la Creu del Cardenal (545 m), la panoràmica dels cims que ens queden per fer és preciosa.


Molta de la gent que abans estava al cim de la Creu ja han fet marxa i ens trobem amb un cim menys concurrit.  Disfrutem del paisatge, i 5 mintus després continuem el nostre camí cap a la canal mentre un nou grup arriba a este cim.


A partir d'este cim podem trobar les marques grogues i blanques del PRCV-335. Nosaltres en canvi, no les seguim ja que ens dirigim a la base de la canal que ens portarà al Cavall Bernat.
Possiblement el mes perillós, per dir-ho d'alguna manera, d'esta canal és l'aproximació perquè una vegada dins, i sempre que es faça amb amb sentit de pujada, la canal és molt fàcil i segura, però també molt cansada. L'aproximació es fa per mig d'un sender aeri en el que s'ha d'anar amb tots els sentits.
Nosaltres arribem a la base de la canal (468 m) a les 11:10 h, i comencem la trepada, Matias i Marcos que no estaven molt segurs abans, comproven que "no es tan fiero el león como lo pintan", però cada poc de temps hem de fer una parada per a recuperar-nos i hidratar-nos.
A les 11:30 h i amb 100 metres mes de cota eixim de la canal i sols ens queda un xicotet repetjó per arribar al vèrtex geodèsic del Cavall Bernat (587 m).

La canal del Cavall Bernat des de dalt.
  Matias acabant la canal
Ja no queda quasi res per arribar al cim del Cavall

Eixe repetjó no ens suposa gran esforç de superar i des del cim del Cavall Bernat podem gaudir d'unes vistes excepcionals tant de la Serra de Corbera (Cingle Blanc, Orelles d'Ase, Llom del Matxo Flac ,  Ouet, Ratlla, Germanells i Massalari) com de la Serra de les Agulles, del Penyalba i del Montdúver.

 
Ens fem una foto de grup en el últim cim d'esta eixida de senderisme pel vall de la Murta. Estem contents de la jornada que portem i sols la humitat ens ha fastidiat un poc les vistes, ja que als dies clars, quan bufa sobretot el ponent, es pot vore Eivissa des d'este cim.


El monestir de Santa Maria de la Murta queda molt xicotet des dels 587 m al que està situat este cim. També es pot apreciar la gran frondositat que té la vall que la convertix en un punt meravellós de la nostra geografia.


Comecem la baixada després de realitzar esta ultima fotografia i baixem seguint les marques del PRCV-335 que hem tornat a trobar a partir d'este ultim cim. La baixada la fem seguint les indicacions de Punt d'informació fins que ens topem amb la pista forestal després de una llarga i dura baixada pels turmells i genolls. En la pista podem proseguir en direcció al punt d'Informació però decidim tancar la jornada a les basses del monestir per refrescar-nos un poc. 
Este últim tram de l'eixida transita per pistes forestals molt ben marcades i on l'únic perill es esvarar-se amb la graveta solta.
A les 13 h, després de cinc hores i mitja de "pateo" arribem a l'ombra que hi ha a les basses que estan al monestir i ens refresquem amb l'aigua fresca que baixa des de la Font de la Murta.


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Pirineus 2010 (II) - El Pic Setut i la Tossa Plana de Lles

Per al diumenge 22 d'agost teníem dos rutes preparades, la primera d'elles i mes dura era pujar la Canal Baridana i arribar al Puig Vulturó (o també anomenat Puig de la Canal Baridana) i desfer el camí ja que immediatament després havíem de tornar a València i no podíem allargar-ho molt. 
La segon opció consistia en pujar a la Tossa Plana de Lles a través del Pic Setut. Esta segon opció era menys dura ja que tenia vora 400 m menys de desnivell positiu i suposava fer-ho en menys temps.
La nit del dissabte i en vista del "palison" que ens havíem pegat decidim triar la segon opció ja que per a pujar la Canal Baridana necessitem invertir una quantitat de temps que ens faria arribar a casa molt tard. Deixem la Canal Baridana per altra ocasió, i així podrem fer la circular per la Canal de Cristall.

La ruta triada ens portarà des del refugi del Pradell fins als dos estanys del Setut, el de la Bassota i el Gran, per a després pujar en direcció al Port de Setut. A partir d'ahí haurem de crestejar conforme pugam en direcció al Pic Setut i finalment, arribar a la Tossa Plana de Lles. Després baixarem de nou al Pradell seguint la ruta mes habitual.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 22 d'agost de 2010
  • Senderistes: Gabriel Mañez i Ernesto Ortells.
  • Distància: 9,2 km
  • Desnivell positiu (D+): 848 m.
  • Tipus de terreny: Sender estret de terra i zones on hi ha que agafar-se i trepar.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 5h 26 min.
  • No existix cap font d'aigua en la ruta.
  • El sender de pujada cap al Port de Setut està marcat per mig de fites mes o menys separades, el que respecta a la ruta mes habitual de pujada a la Tossa Plana està senyalitzat amb marques pintades grogues del Sender núm. 19.
  • Perfil, track i waypoints: Pic Setut i Tossa Plana de Lles.
  • Ortofoto:

Descripció de la ruta

Al igual que el dia anterior, ens alcem a les 6 del matí i després de desdejunar, ens traslladem en cotxe des de Ger, que és on tenim l'hotel, fins a Martinet on ens desviem en direcció a Lles. Seguim les indicacions de l'estació d'esquí de fons de Llés. Una vegada arribem a l'estació d'esquí i aprofitant que és estiu, ja que en altra estació de l'any açò no es pot fer, continuem amb el cotxe per la pista forestal en direcció al refugi del Pradell. La pista, sobretot en la part final, té moltes irregularitats i hem d'anar amb molta atenció per a no colpejar els baixos del cotxe.
A les 7:35 h arribem al refugi del Pradell i ens equipem ràpidament. A les 7:50 h ens fiquem en marxa i de seguida trobem la primera senyal, en forma de poste vertical, que ens indica la direcció a seguir. Poc a poc anem caminant per l'interior d'un bosc seguint les marques grogues del sender número 19.


Este tram de pujada es caracteritza per la duresa i per la irregularitat del terreny que pareix que siga una baixant d'aigua. En apenes 15 o 20 minuts ens hem eixit de la zona de bosc i ens plantem en una pradera on ens trobem un ramat de vaques pasturant. I mira per on que trie a la mes "simpàtica" per a fer-li una foto amb la Serra de Cadí de fons.


A les 8:30 h localitzem les fites del sender que va en direcció de l'estany anomenat Bassota de Setut, i poc després ens passen dos senderistes que van a pujar a la Tossa Plana per altra ruta i que ens acompanyaran fins les immediacions de la Bassota de Setut.
Com anem prou be de temps ens podem permetre el luxe de parar a fer-nos alguna foto, de forma que immortalitze a Gabriel amb la Tossa Bovinar de fons a la que en altra ocasió ja va ascendir.


Decidim, per a no perdre una altura que ja tenim guanyada, no passar per la vora de la Bassota de Setut sinó deixar-la de costat passant a varies desenes de metres per dalt de la seua cota. A canvi, hem de transitar per una pedrera que ralentitza la nostra velocitat de tal manera, que ens dona a entendre que no hem pres la decisió mes encertada.


Ja es pot apreciar el Port de Setut i intuir per on s'amaga el següent estany, el Gran estany de Setut. Gabriel m'explica que una vegada apleguem a la gran "V" haurem de remuntar cap a la dreta trepant.


A les 9 h, arribem al Gran Estany de Setut on realitzem una parada per a reposar forces, hidratar-nos, i mentre fem tot açò, planificar la millor ruta de pujada cap al Port. Optem per buscar, sempre que es puga, les zones d'herba per a traure el màxim profit als bastons. A partir d'ahí intentarem buscar la ruta mes fàcil per arribar dalt.


Bordegem l'estany i quan estem a l'altra banda ens quedem meravellats per la composició de llum i colors que formen el cel, l'estany i la muntanya.


A les 9:20 h, comencem la pujada i en la primera part d'esta ens aprofitem de les petjades realitzades per les vaques en les zones d'herba. Intentem fugir de les zones de concentració de roques i encara que no ho pareix la pendent és molt elevada, raó per la que ens recolzem en els bastons (sense estos la pujada és quasi impossible de realitzar).


Poc després, a les 9:45 h, arribem a la zona on hem de fer una xicoteta trepada i on els bastons ja són mes un destorb que un element de profit, així que els pleguem i els guardem a la motxilla. Gabriel va davant indicant-me els punts mes delicats, no tant per la dificultat tècnica com per l'exposició aèria, i donant-me consell de com superar-los. Em trobe molt millor que el dia anterior (no porte tant de pes a la motxilla i la ruta no és tan dura) però en alguns trams Gabriel em trau un poc de distància ja que vaig mes lent que ell.


Quan estem dalt la visió del Gran Estany del Setut és increïble. Però encara és mes impressionant vore per on acabem de passar i els paisatges que podem vore corresponents a l'altra vessant del Port de Setut.

  El Gran Estany de Setut

Per ahí acabem de passar

Les vistes que podem disfrutar de l'altra vessant

A l'esquerre la Tossa Bovinar totalment plana en la seua part superior

Un hora després de combinar trepades amb zones aptes per a l'ús de bastons, aconseguim arribar al Pic Setut (2867 m) i immortalitzem el moment, primer des de mes prop i després des de la distància mentre continuem la nostra ruta en direcció a la Tossa Plana de Lles.


El sender entre el Pic Setut i la Tossa Plana de Lles està marcat per mig de fites tallades i molt ben acabades. Este sender apenes té una pendent apreciable i en molt poc temps, són encara les 11:05 h, arribem al cim de la Tossa Plana de Lles (2904 m) on podem vore que flameja la senyera catalana. Estranyament no hi ha ningú al cim, així que ens afanyem en fer-nos fotos, esmorzar i gaudir del cim, ja que sabem que esta tranquil·litat és una situació temporal excepcional.


Les vistes des d'este cim són de les que també aborronen, ja que estem envoltats per muntanyes de totes les formes i altures, però la que predomina sobre les demés és la Pica d'Estats amb el seu cim situat a una altura 240 m superior de la que ens trobem.


També disfrutem de la vista que ens oferixen els estanys de la Muga per on passa una ruta de senderisme preciosa segons em comenta Gabriel.


Quan estem acabant d'esmorzar vegem una sèrie de joves que acaben d'arribar pel sender número 19 i compartim amb ells algunes impressions, es queden sorpresos al saber que venim expressament de València per a pujar estes muntanyes. Poc després, 11:45 h, comencem la baixada cap al refugi del Pradell per la mateixa ruta per on han pujat els joves i molta mes gent en la que ens creuem durant la baixada.
La baixada, a diferencia del dia anterior, és molt fàcil i va per un terreny de pasturatge on l'herba reduix de forma substancial el castig que reben les cames a l'amortir part dels colps que provoca la baixada. La pujada per esta ruta ha de resultar un poc monòtona ja que sols pots disfrutar del paisatge si et gires 180º. En plena baixada ens trobem en grups de cavalls i vaques que pasturen en llibertat.


Nosaltres anem seguint les fites que marquen este sender, i en moltes d'estes fites i també en arbres apareix pintat, sobre un fons groc, el número d'este sender, el 19.


Travessem de nou la zona de bosc i ens quedem sorpresos de vore la forta pendent que hem superat pel matí i que apenes ens ha afectat (beneïda frescoreta del matí) i a les 13:10 h arribem de nou al refugi del Pradell on tenim el cotxe. Trobem davant del cotxe un gran pi que ens dona una ombra meravellosa o per on corre un aire molt agradable, el lloc perfecte per a descansar i canviar-se ja que després ens queden unes 6 hores de cotxe fins a València.


/* */