Va a ser en principi un blog de les eixides de senderisme que he anat fent amb els meus amics i/o companys de la faena. També aniré afegint aquelles eixides que he anat fent en el passat. La idea d'este blog és compartir experiències (per ara poques) amb mes gent aficionada al senderisme i fer colla per a eixir.
Vaig a començar per l'ultim que hem fet i que va ser el dissabte passat dia 20 d'octubre del 2007.
La ruta que vam fer era el xicotet recorregut número 38 o mes conegut com a PR-CV38 que va des de Tavernes de la Valldigna a la Ratlla (625 m) passant per el Puntal Massalari, el Puntal dels Germanells i l'Alt de les creus amb el seu impresionat mirador que domina la vall de la Valldigna. També vam vore i ens vam refrescar amb les fonts que hi han per este recorregut que són la Font de la Sangonera i les Fontetes de Cantus.
L'informació de la ruta ha sigut treta de la pàgina web del grup RocaCoscollá i de la web de conselleria de Medi Ambient.
Comencen ficant l'ortofoto i el perfil de la marxa tret a partir del track del gps que portavem i posteriorment tractat amb el programa 'Perfils':
Per a descarregar el track de l'etapa: PR-CV38
També podem veure el track de la ruta amb el visor del Wikiloc:
Com es pot vore al perfil, el desnivell acumulat és de 822 metres raó per la ens indica que es tracta d'una ruta exigent a nivell fisic. La distància total recorreguda es de algo mes de 15 km (falten un 500 m en el eix horitzontal del perfil per una errada del gps) i l'altura màxima alcançada es de 625 m a la Ratlla.
Els unics valents que ens atrevirem a alçar-nos a les 6,30 del matí per a fer la ruta fòrem Raul i un servidor (Ernesto).
Comencem...
Despres de quedar en Sueca a les 7:15 h. del matí ens desplaçarem per la N332 a Tavernes.
Una volta alli, a les 7:40 h, aparcarem el cotxe per l'institut de formació profesional (per a arrivar es la primera rotonda que hi ha dins del poble (recalque dins del poble) a la dreta i cap amunt.
Alli hi ha un parc just al costat del canal de defensa que servix per a canalitzar l'aigua que es despren de la montanya. I just ahí tenim la primera senyalització de la PR38.
Nosaltres en canvi, no agarrarem eixa direcció ja que desitjavem fer el PR38 amb sentit contrari, raó per la que agarrem la direcció donada per la senyalització del PR40 i començarem a caminar paral·lels al canal de defensa.
Ja eren les 7,50 h.
Tavernes poc a poc va quedant-se als nostres peus i la pujada es molt suau, cosa que agraixen les nostres cames que encara pareixen dormides.
Al quart d'hora ens trobem caminant per una zona cremada que sols abandonem quan practicament comencem a enfilar-nos per la senda dels amoladors o també coneguda comla senda dels borregos.
Esta senda té una sèrie de zig-zags que des de baix semblen molt mes durs del que en realitat són.
La pendent és quasi sempre regular i per tant ens permet agarrar un ritme de pujada constant que fa que ens esgotem poc.
Quan arrivem dal sols ens quea girar-nos i contemplar dos vistes meravelloses. La primera, la senda dels amoladors vista des de dalt (costa creure que s'han realitzat tantes revoltes) i la segon meravella es vore quasi a vista de pardalet la vall de Valldigna, on clarament es poden distinguir tant els pobles (Benifairó, Simat i Tavernes) com els pics del voltant on predomina el Montdúver amb les seues antenes.
La veritat es que no es pot resistir no somriure davant d'esta vista.
Una volta recuperats de la pujada que com he dit no va ser tan dura com ens esperàvem començarem a caminar pel tossal de la Sangonera (a 400 m.) on almenys jo em vaig banyar tant els pantalons fins a l'altura del genoll per la rosada de la nit anterior i tal volta dels dies anteriors de pluja exagerada. En canvi el sr. Raul que és mes mascle que jo (jajaja) anava en pantaló curt i es va banyar les cames. Tant ell com jo tenim que donar gracies a la protecció impermeable que porta el nostre calcer perque sense esta és segur que haguerem agarrat un bon refredat.
En el tossal de la Sangonera van vore gran quantitat de romer florit tal i com es pot vore a les fotos de baix.
Del tossal de la Sangonera arrivem a una pista forestal (que va a pla de Barber) en la que sols caminem uns 100 m ja que ens desviem seguint la senyalització cap al Puntal Massalari.
Al principi de la senda hi ha gran quantitat de roques arrastrades per l'aigua i les has d'estar esquivant de forma continuada cosa que fa incomoda la primera part de la pujada.
Després la senda millora de forma considerable però arrives a un punt on (com es veu a la fotogràfia de hi ha baix) pareix que el cim està a l'abast de la mà, però no, costa pujar molt mes de que sembla ja que la pujada esta vegada no fa cap zig-zag i 'ataca' el cim de una forma quasi perperdicular amb l'inclinació que açò significa i el cansanci meu (sols dir que en el cim Raul estava més fresc que una rosa i en canvi jo no parava de bufar i bufar... tindre que eixir altra vegada a correr). Per cert el cim està a una altura de 600 m. I arrivem a les 10 del matí.
Un detall de les fotos de hi han dalt d'este text, al fons de nosaltres el que asoma és el cim de la Ratlla.
Abans d'arrivar al cim ja es pot vore la montanya de Cullera i la zona arrossera a pesar de que el cel estava un poco térbol. També es pot apreciar la recta perfecta de la N332 entre Cullera i Favara. Hi ha que indicar que finalitzant la pujada el vent fa acte de presència i ens va fer abrigar-nos de nou. De fet no ens vam fer mes fotos pel perill de refredar-nos.
El següent objectiu al que teniem que arrivar era el Puntal Germanell que està a 589 m d'altitud el que va supossar baixar un poc. Molt poc. Però les nostres cames ho agraïren ja que van descansar i agarrar forces per a la pujada que venia a continuació, la Ratlla.
Desde el Puntal Massalari fins a la Ratlla la senda va alternant tant camí de terra com roca de la montanya pero tant d'una manera com de l'altra la vista es meravellosa i a més, la zona per on passes es reduïx a uns tres metres, inclus hi han lloc on menys. En eixes zones si que anaven a molta precaució ja que el perill és prou evident.
Com anècdota hi ha que contar que a punt de 'coronar' el Puntal del Germanells al pobre Raul quasi se'l menja una aranya de dimensions exagerades, tal com va dir ell: "Pensava que m'anava a disseccionar...". Tot siga dit que l'aranya era prou gran i que estava molt ben camuflada i per açò l'esglai va ser dels que marquen època. Però les rises també.
Per fi, a les 10:50 h, arrivarem a la Ratlla (625 m.) i encara que la pujada no es va fer tan dura com la del Massalari si que és veritat que en un parell de llocs tinguerem que ficar ma a la roca i pujar els escalons que eren prou inclinats. Però com en tota esta ruta l'esforç va mereixer la pena. La vista et fa tremolar les cames (... o era el cansansi?) ja que tens el poble de Favara practicament als teus peus. També et fa pensar que el cotxe el tens a Tavernes i que tal volta haguera sigut mes inteligent fer una ruta lineal amb dos cotxes, però 'a lo hecho pecho'.
Des de la ratlla la visió de la serra de les Agulles incita a realitzar alguna ruta en esta serra. I encara que el cami fins al Cavall Bernat pareix un poc complicat també intuixes que tard o prompte anirem al Cavall però passant per el Massalari i la Ratlla, però eixe dia anirem amb dos cotxes i farem la ruta lineal.
Toca tornar cap a la tossal de la Sangonera per a visitar la font del mateix nom. Es tracta ara per tant, de desfer el camí que hem fet amb tant d'esforç. Al mateix temps també penses que el més dur del dia ja ho hem fet, però les forces cada vegada son mes justes.
El camí es fa un poc llarg, al poc de baixar la Ratlla troben un lloc arraserat on podem fer un xicoteta parada de vint minuts per a esmorzar. No interesa parar molt de temps pel tema de no gelar-nos molt i perque comencen a vore que no acabarem la ruta abans de la una i mitja del migdia. Però es important menjar alguna cosa i anar hidratante cada poc de temps.
Quan tornem a passar per Puntal dels Germanells ens trobem amb un grup de senderistes estrangers que van camí de la Ratlla. Es nota que vénen del fred, nosaltres amb paravent (Raul) i camiseta de mànega llarga (jo) i ells en canvi amb pantaló i camiseta curta.
A les 12:05 h. arrivem a la font de la Sangonera (450 m.) on hi ha una taula de fusta per reposar i menjar. Nosaltres preferim continuar camí despres de fer-nos les fotos i amb molt de compte de no enfangar-nos molt ja que en tota la zona de la font hi ha molta aigua acumulada de les plutges que han assolit la zona els dies anteriors.
Alli ens costà trobar la marca de la PR38 però després de 5 minuts de cerca la trobem tapada per la vegetació.
Continuem cap a l'Alt de les Creus. A les 12:20 h. passem junt a les ruïnes de la Casa de l'Herbolari i la senda comença a inclinar-se cap amunt. Les cames cada vegada estan mes pesades.
Quan pensàvem que mai arrivariem ho conseguim i arrivem al mirador de l'Alt de les Creus (540 m.). La pujada es fa molt llarga, quan pareix que no hi ha mes montanya que pujar sempre hi ha una revolta que fer i la vall de la Valldigna tarda mes del que almenys jo voldria en apareixer davant dels meus ulls. Al final com sempre el paissatge és quasi innarrable i val qualsevol esforç que s'haja fet. Si abans en la Ratlla teniem Favara als nostres peus ara és Tavernes i tota la vall de la Valldigna. La caiguda es quasi vertical i hem d'anar amb moltes precaucions per a fer les fotogràfies. Són les 12:48 h.
En la foto del mig es pot apreciar la distància que hi ha des de l'Alt de les Creus al Puntal Massalari (cim de la dreta) i a la Ratlla (cim de l'esquerre).
En el mirador ens trobem una parella de senderistes que vénen de Tavernes i al comentar-los que venim de la Ratlla un d'ells ens diu que ell va fer la ruta fins el Cavall Bernat i fins la Murta des de Tavernes, es a dir, va anar i va tornar fent un total de 16 hores de marxa !!!! Nosaltres tindrem que entrenar molt mes per aconseguir eixe nivell però en el meu cas no crec que la meua dona li faça molta gràcia la idea.
Una vegada ens despedim dels senderiste comencen la baixada cap a Tavernes sense mes dilació.
La baixada es molt mes escarpada que la pujada que hem fet pel matí per la senda dels amoladors, però en cap moment és perillosa.
A mitad baixada ens trobem les fontetes de Cantus (275 m.) que ens vènen molt be per a refrescar-nos. Tavernes està cada vegada mes prop.
A les 13:49 arrivem al canal de defensa i a la primera senyal que hem trobat quan hem començat la ruta. El cotxe apenes està a 50 m i quan arrivem a ell i ens seiem notem fins a quin punt estem de cansats.
Al final ens ferem l'ultima foto al mateix lloc on començarem de bon de matí. Abans havia fet una foto a l'Alt de les Creus per a que s'aprecie la diferecia d'altura existent.
Conclusions de la ruta:
a) És una ruta que està senyalitzada d'una forma impecable. Sols la mala sort pot fer que no trobes alguna marca.
b) Es tracta d'una ruta on hi ha una alta exigencia física.
Recomancions (coses que tendria en conter si la tornara a fer)
1) Cal dur pantalons llargs per no acabar com Raul amb les cames fetes un 'Ecce homo' per culpa de la vegetació que en molts llocs invadix la senda.
2) Cal dur també roba d'abric ja que el vent bufa en els cims i hi ha perill de refredar-se.
3) Si es preten fer-la abans de dinar (igual que nosaltres) recomane començar a caminar com a molt tard a les 7:25 del matí. Nosaltres començarem a les 7:50 i si haguerem tingut algun contratemps no haguerem arrivat abans de les 14 hores tal i com nosaltres ferem. La primera part de la ruta es pel canal de defensa i es una pista forestal sense cap perill.
4) No fer-la en estiu ja que apenes hi ha ombra.
5) Fer-la amb el sentit que he descrit, ja que amb sentit contrari al començar et trobaras amb una pujada molt forta.
També podem veure el track de la ruta amb el visor del Wikiloc:
Com es pot vore al perfil, el desnivell acumulat és de 822 metres raó per la ens indica que es tracta d'una ruta exigent a nivell fisic. La distància total recorreguda es de algo mes de 15 km (falten un 500 m en el eix horitzontal del perfil per una errada del gps) i l'altura màxima alcançada es de 625 m a la Ratlla.
Els unics valents que ens atrevirem a alçar-nos a les 6,30 del matí per a fer la ruta fòrem Raul i un servidor (Ernesto).
Comencem...
Despres de quedar en Sueca a les 7:15 h. del matí ens desplaçarem per la N332 a Tavernes.
Una volta alli, a les 7:40 h, aparcarem el cotxe per l'institut de formació profesional (per a arrivar es la primera rotonda que hi ha dins del poble (recalque dins del poble) a la dreta i cap amunt.
Alli hi ha un parc just al costat del canal de defensa que servix per a canalitzar l'aigua que es despren de la montanya. I just ahí tenim la primera senyalització de la PR38.
Nosaltres en canvi, no agarrarem eixa direcció ja que desitjavem fer el PR38 amb sentit contrari, raó per la que agarrem la direcció donada per la senyalització del PR40 i començarem a caminar paral·lels al canal de defensa.
Ja eren les 7,50 h.
Tavernes poc a poc va quedant-se als nostres peus i la pujada es molt suau, cosa que agraixen les nostres cames que encara pareixen dormides.
Al quart d'hora ens trobem caminant per una zona cremada que sols abandonem quan practicament comencem a enfilar-nos per la senda dels amoladors o també coneguda comla senda dels borregos.
Esta senda té una sèrie de zig-zags que des de baix semblen molt mes durs del que en realitat són.
La pendent és quasi sempre regular i per tant ens permet agarrar un ritme de pujada constant que fa que ens esgotem poc.
Quan arrivem dal sols ens quea girar-nos i contemplar dos vistes meravelloses. La primera, la senda dels amoladors vista des de dalt (costa creure que s'han realitzat tantes revoltes) i la segon meravella es vore quasi a vista de pardalet la vall de Valldigna, on clarament es poden distinguir tant els pobles (Benifairó, Simat i Tavernes) com els pics del voltant on predomina el Montdúver amb les seues antenes.
La veritat es que no es pot resistir no somriure davant d'esta vista.
Una volta recuperats de la pujada que com he dit no va ser tan dura com ens esperàvem començarem a caminar pel tossal de la Sangonera (a 400 m.) on almenys jo em vaig banyar tant els pantalons fins a l'altura del genoll per la rosada de la nit anterior i tal volta dels dies anteriors de pluja exagerada. En canvi el sr. Raul que és mes mascle que jo (jajaja) anava en pantaló curt i es va banyar les cames. Tant ell com jo tenim que donar gracies a la protecció impermeable que porta el nostre calcer perque sense esta és segur que haguerem agarrat un bon refredat.
En el tossal de la Sangonera van vore gran quantitat de romer florit tal i com es pot vore a les fotos de baix.
Del tossal de la Sangonera arrivem a una pista forestal (que va a pla de Barber) en la que sols caminem uns 100 m ja que ens desviem seguint la senyalització cap al Puntal Massalari.
Al principi de la senda hi ha gran quantitat de roques arrastrades per l'aigua i les has d'estar esquivant de forma continuada cosa que fa incomoda la primera part de la pujada.
Després la senda millora de forma considerable però arrives a un punt on (com es veu a la fotogràfia de hi ha baix) pareix que el cim està a l'abast de la mà, però no, costa pujar molt mes de que sembla ja que la pujada esta vegada no fa cap zig-zag i 'ataca' el cim de una forma quasi perperdicular amb l'inclinació que açò significa i el cansanci meu (sols dir que en el cim Raul estava més fresc que una rosa i en canvi jo no parava de bufar i bufar... tindre que eixir altra vegada a correr). Per cert el cim està a una altura de 600 m. I arrivem a les 10 del matí.
Un detall de les fotos de hi han dalt d'este text, al fons de nosaltres el que asoma és el cim de la Ratlla.
Abans d'arrivar al cim ja es pot vore la montanya de Cullera i la zona arrossera a pesar de que el cel estava un poco térbol. També es pot apreciar la recta perfecta de la N332 entre Cullera i Favara. Hi ha que indicar que finalitzant la pujada el vent fa acte de presència i ens va fer abrigar-nos de nou. De fet no ens vam fer mes fotos pel perill de refredar-nos.
El següent objectiu al que teniem que arrivar era el Puntal Germanell que està a 589 m d'altitud el que va supossar baixar un poc. Molt poc. Però les nostres cames ho agraïren ja que van descansar i agarrar forces per a la pujada que venia a continuació, la Ratlla.
Desde el Puntal Massalari fins a la Ratlla la senda va alternant tant camí de terra com roca de la montanya pero tant d'una manera com de l'altra la vista es meravellosa i a més, la zona per on passes es reduïx a uns tres metres, inclus hi han lloc on menys. En eixes zones si que anaven a molta precaució ja que el perill és prou evident.
Com anècdota hi ha que contar que a punt de 'coronar' el Puntal del Germanells al pobre Raul quasi se'l menja una aranya de dimensions exagerades, tal com va dir ell: "Pensava que m'anava a disseccionar...". Tot siga dit que l'aranya era prou gran i que estava molt ben camuflada i per açò l'esglai va ser dels que marquen època. Però les rises també.
Per fi, a les 10:50 h, arrivarem a la Ratlla (625 m.) i encara que la pujada no es va fer tan dura com la del Massalari si que és veritat que en un parell de llocs tinguerem que ficar ma a la roca i pujar els escalons que eren prou inclinats. Però com en tota esta ruta l'esforç va mereixer la pena. La vista et fa tremolar les cames (... o era el cansansi?) ja que tens el poble de Favara practicament als teus peus. També et fa pensar que el cotxe el tens a Tavernes i que tal volta haguera sigut mes inteligent fer una ruta lineal amb dos cotxes, però 'a lo hecho pecho'.
Des de la ratlla la visió de la serra de les Agulles incita a realitzar alguna ruta en esta serra. I encara que el cami fins al Cavall Bernat pareix un poc complicat també intuixes que tard o prompte anirem al Cavall però passant per el Massalari i la Ratlla, però eixe dia anirem amb dos cotxes i farem la ruta lineal.Toca tornar cap a la tossal de la Sangonera per a visitar la font del mateix nom. Es tracta ara per tant, de desfer el camí que hem fet amb tant d'esforç. Al mateix temps també penses que el més dur del dia ja ho hem fet, però les forces cada vegada son mes justes.
El camí es fa un poc llarg, al poc de baixar la Ratlla troben un lloc arraserat on podem fer un xicoteta parada de vint minuts per a esmorzar. No interesa parar molt de temps pel tema de no gelar-nos molt i perque comencen a vore que no acabarem la ruta abans de la una i mitja del migdia. Però es important menjar alguna cosa i anar hidratante cada poc de temps.
Quan tornem a passar per Puntal dels Germanells ens trobem amb un grup de senderistes estrangers que van camí de la Ratlla. Es nota que vénen del fred, nosaltres amb paravent (Raul) i camiseta de mànega llarga (jo) i ells en canvi amb pantaló i camiseta curta.
A les 12:05 h. arrivem a la font de la Sangonera (450 m.) on hi ha una taula de fusta per reposar i menjar. Nosaltres preferim continuar camí despres de fer-nos les fotos i amb molt de compte de no enfangar-nos molt ja que en tota la zona de la font hi ha molta aigua acumulada de les plutges que han assolit la zona els dies anteriors.
Alli ens costà trobar la marca de la PR38 però després de 5 minuts de cerca la trobem tapada per la vegetació.
Continuem cap a l'Alt de les Creus. A les 12:20 h. passem junt a les ruïnes de la Casa de l'Herbolari i la senda comença a inclinar-se cap amunt. Les cames cada vegada estan mes pesades.
Quan pensàvem que mai arrivariem ho conseguim i arrivem al mirador de l'Alt de les Creus (540 m.). La pujada es fa molt llarga, quan pareix que no hi ha mes montanya que pujar sempre hi ha una revolta que fer i la vall de la Valldigna tarda mes del que almenys jo voldria en apareixer davant dels meus ulls. Al final com sempre el paissatge és quasi innarrable i val qualsevol esforç que s'haja fet. Si abans en la Ratlla teniem Favara als nostres peus ara és Tavernes i tota la vall de la Valldigna. La caiguda es quasi vertical i hem d'anar amb moltes precaucions per a fer les fotogràfies. Són les 12:48 h.
En la foto del mig es pot apreciar la distància que hi ha des de l'Alt de les Creus al Puntal Massalari (cim de la dreta) i a la Ratlla (cim de l'esquerre).
En el mirador ens trobem una parella de senderistes que vénen de Tavernes i al comentar-los que venim de la Ratlla un d'ells ens diu que ell va fer la ruta fins el Cavall Bernat i fins la Murta des de Tavernes, es a dir, va anar i va tornar fent un total de 16 hores de marxa !!!! Nosaltres tindrem que entrenar molt mes per aconseguir eixe nivell però en el meu cas no crec que la meua dona li faça molta gràcia la idea.
Una vegada ens despedim dels senderiste comencen la baixada cap a Tavernes sense mes dilació.
La baixada es molt mes escarpada que la pujada que hem fet pel matí per la senda dels amoladors, però en cap moment és perillosa.
A mitad baixada ens trobem les fontetes de Cantus (275 m.) que ens vènen molt be per a refrescar-nos. Tavernes està cada vegada mes prop.
A les 13:49 arrivem al canal de defensa i a la primera senyal que hem trobat quan hem començat la ruta. El cotxe apenes està a 50 m i quan arrivem a ell i ens seiem notem fins a quin punt estem de cansats.
Al final ens ferem l'ultima foto al mateix lloc on començarem de bon de matí. Abans havia fet una foto a l'Alt de les Creus per a que s'aprecie la diferecia d'altura existent.
Conclusions de la ruta:
a) És una ruta que està senyalitzada d'una forma impecable. Sols la mala sort pot fer que no trobes alguna marca.
b) Es tracta d'una ruta on hi ha una alta exigencia física.
Recomancions (coses que tendria en conter si la tornara a fer)
1) Cal dur pantalons llargs per no acabar com Raul amb les cames fetes un 'Ecce homo' per culpa de la vegetació que en molts llocs invadix la senda.
2) Cal dur també roba d'abric ja que el vent bufa en els cims i hi ha perill de refredar-se.
3) Si es preten fer-la abans de dinar (igual que nosaltres) recomane començar a caminar com a molt tard a les 7:25 del matí. Nosaltres començarem a les 7:50 i si haguerem tingut algun contratemps no haguerem arrivat abans de les 14 hores tal i com nosaltres ferem. La primera part de la ruta es pel canal de defensa i es una pista forestal sense cap perill.
4) No fer-la en estiu ja que apenes hi ha ombra.
5) Fer-la amb el sentit que he descrit, ja que amb sentit contrari al començar et trobaras amb una pujada molt forta.
3 comentaris:
Marikites,
no me feu pegar estes matinades.
Quant aneu a una a les 10 del matí, m'apunte......
M'ha encantat la teua narració, l'he viscuda com si estaguera jo caminant. Em pareix perfecte el blog.
A vore si m'anime a fer.ne una amb vosaltres, quan vaja m'emportaré a la "sherpa" Rosado, q và com una bala per la muntanya.
... sols una coseta... qui son eixos dos gays q es fan fotos per Tavernes i alrededors??? jejejeje
MOLT BE ERNEST ANIM EN ESTE BLOG QUE POT SER EL MILLOR DE TOTS
Publica un comentari a l'entrada