diumenge, 21 de novembre de 2010

El Montdúver des de Simat

En esta eixida hem caminat per unes zones molt interessants, però també poc conegudes, de la comarca de la Safor. Es tracta d'una ruta molt tranquil·la, ja que una vegada es deixa darrere la urbanització de les Foies és poc probable que et trobes amb alguna persona fins a les immediacions del Montdúver. Esta ruta té el seu encant per combinar harmoniosament les muntanyes i els barrancs amb la mar que sempre la veus al fons.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 9 d'octubre de 2010
  • Senderistes: Matias Vidallach i Ernesto Ortells.
  • Distància: 17,8 km
  • Desnivell positiu (D+): 957 m.
  • Tipus de terreny: En esta la ruta ens trobem amb quasi tots els tipus de terreny possibles, des del sender estret de terra fins la carretera asfaltada, passant per la pista forestal, la pista cementada i una pista antigament asfaltada i que poc a poc va convertint-se en una pista de grava.
  • Temps per a fer la ruta: 6h i 3 min.
  • Si que existixen varies fonts en la ruta. La primera que ens trobem és la font del Cirer que no és potable segons el cartell que hi ha en la mateixa font. La següent font de la ruta és la font del Gos, però en ella no vam veure res d'aigua i en canvi si que van sentir un fort brunzit d'abelles. L'última font que hi ha en la ruta és la de l'Escudella però estava seca. Per tant és important portar una quantitat suficient d'aigua per a fer esta eixida.
  • Tota la ruta està molt be senyalitzada amb les marques de PR corresponents al sender PRCV-51.
  • Perfil, track i waypoints: De Simat al Montdúver.
  • Ortofoto:

Arribada al punt d'inici 

Per accedir a l'inici d'esta ruta des de Sueca hem d'arribar a la població de Simat de la Valldigna seguirem els següents passos:
  1. Primer anirem per la N-332 i posteriorment CV-50 i CV-600 fins arribar a l'entrada del poble.
  2. En la rotonda a l'entrada hem de triar la direcció cap a Barx i el Monestir de Sta. Maria de la Valldigna. En este punt agafarem la CV-675 fins una rotonda que esta molt prop del monestir on nosaltres triarem de nou la direcció cap a Barx. 
  3. És a partir d'este lloc, on hem d'estar "al loro", on podem veure una rambla a la nostra dreta. Hem d'aconseguir passar a l'altra banda d'esta rambla per un pont que trobarem després d'un stop als pocs metres de deixar la rotonda anterior.
  4. Seguir paral·lels a la carretera que du a Barx per un carrer curt que ens obliga poc després, ja que s'acaba el poble, a girar a la dreta. 
  5. Just al final d'este carrer trobarem el primer poste de senyalització del PR i podrem estacionar el nostre cotxe sense cap problema.

Descripció de la ruta

A les 8:30 h, ens fiquem en marxa i en este primer sector de la ruta ens trobem amb una pista asfaltada que en du entre tarongers disposats en bancals per adaptar-se a la orografia del terreny. En este punt de la ruta les marques del PR són molt visibles.
Poc després deixem este tram de pista asfaltada i la canviem, després de un xicotet tram de pista de terra molt irregular,  per una pista cimentada molt empinada que ens deixarà en una de les primeres corbes de la carretera que puja des de Simat cap a Barx. 
És en este punt on haurem de tindre molta precaució ja que ens toca fer 300 m per una carretera que no té vorera. Nosaltres ens fiquem a caminar ben arrimats pel carril de pujada, a pesar que sempre s'ha d'anar de cara al transit, nosaltres preferim no fer-ho per evitar topar-nos amb els ciclistes que baixen a gran velocitat. El xicotet avantatge que tenim és que els ciclistes ralentitzen la velocitat de pujada a la resta de vehicles i reduixen per tant el perill de caminar per la carretera. 
Al poc deixem la carretera, l'asfalt i els seus perills i ens endinsem en el barranc anomenat del Abahecho que condueix a la Font del Cirer. El primer que ens trobem als pocs minuts de caminar per este barranc són els arcs corresponents a un antic aqüeducte que canalitzava el aigua cap al monestir. 


El tipus de terreny que forma este camí resulta més caòtic en el seu començament ja que pareix que és utilitzat per l'aigua quan plou i per tant té un firme més irregular. A mesura que es va guanyant altura el terreny va millorant i ens trobem amb molts zigzagueigs que finalment acaben en la Font del Cirer. Esta zona està resguardada del sol per una densa pinada amb un alt grau d'humitat, de fet es poden veure falagueres, que ha quedat al tall del gran incendi que va patir la zona del Toro durant el passat estiu.

A les 9:25 h arribem a la font i hem d'afrontar un nou canvi en el tipus de terreny, tornem a l'asfalt, i després d'una ràpida foto ens dirigim cap a la urbanització de les Foies.


A les 9:50 h arribem al començament d'esta urbanització i ens trobem amb una bifurcació marcada amb postes del PRCV-51 D3, tant per un ramal com per l'altre s'arriba al sender que du al Montdúver, nosaltres triem anar pel ramal de l'esquerre i comencem a travessar l'urbanització.
Quan deixem darrere les ultimes cases ens trobem amb un nou encreuament senyalitzat on triem la direcció que ens conduix cap al cim del Montdúver a través del PRCV-51 V2.
Poc després ens trobem amb un nou encreuament on triem de nou la direcció que portem, cap al cim del Montdúver, i poc després un altre on girem cap a la font del Gos. Són les 10 del matí i per fi pareix que hem aconseguit deixar enrere les ultimes resquícies de civilització i comencem a caminar per un sender de terra que ens endinsa en una zona natural de xicotetes muntanyes on predomina la coscolla, el romer i el margalló amb uns pocs pins dispersos que alegren la monotonia del paisatge. L'oratge està lleganyós i no sabem que ens depararà en les següents hores. 


Al poc de caminar arribem a la font del Gos, però veiem que està seca i el brunzir de les abelles ens retorna de nou al sender.
Hi ha moments que estem rodejats per xicotetes muntanyes i els corresponents barrancs que les separen entre si, i mires on mires no veus cap poble, sent l'únic indicador visible de la civilització l'horrible, però a l'hora necessari, conjunt d'antenes que coronen el cim del Montdúver. Menys mal que de quan en quan es fica un núvol i les tapa. També és un motiu d'alegria vore com entre les muntanyes apareix la mar que hui té el color del plom.
A més, em sorprèn el no vore a cap persona pel sender per on anem ni per la pista forestal que va cap al Picayo a una cota mes baixa i això que estem prop de moltes poblacions (Tavernes, Simat, Xeresa, Xeraco, Barx). 
A les 10:40 h travessem el barranc de la Ruta i aprofitem per a parar i fer-nos unes fotos.


Este tram de la ruta és molt suau i el tipus de terreny del sender permet avançar a una velocitat prou ràpida de manera que quan menys ho esperem ens trobem davant del Montdúver.


A les 11:10 h, i després de convergir amb el sender que puja des de Xeresa, arribem a l'inici de la pista cimentada que ens portarà al cim. A partir d'este punt s'inicia la part de la pujada mes dura i convé anar amb calma. Al llarg de tota la pujada i posterior baixada ens trobem amb una gran quantitat d'un tipus d'insecte, que tant Matias com jo creguem que són grills, que no paren de travessar la pista cimentada.


A les 11:30 h apleguem al cim del Montdúver i ens fotografiem tant a la part davantera com a la posterior del complexe d'antenes. La boira tapa part de les antenes però també ens oculta les vistes que podríem apreciar des d'este cim, però és algo que tenim assumit i ens dona l'excusa per a tornar en altra ocasió.


Descansem un poc, però no molt per a no gelar-nos, i comencem a desfer el camí cap a la font del Gos, la baixada de la pista cimentada es realitza amb una major velocitat, com era de suposar, però amb un major càstig per a les articulacions de les cames a pesar dels bastons.
Quan connectem de nou amb el sender de terra veiem a un parell de senderistes que venen crestejant des del cim del Penyalba (ja tenim una segona excusa per a tornar).
A les 12:50 s'acaba el sender i estem de nou en la pista forestal i continuem desfent el camí, però decidim no baixar a Simat per la font del Cirer sinó que baixarem pel barranc on es troba la font de l'Escudella, així que ara en tots els postes senyalitzadors que trobem triem eixa opció i passem pel camí Royalti abans de començar a baixar pel barranc.


La baixada del barranc és complicada ja que el sender és un antic camí empedrat de matxos on has d'anar amb compte on fiques cada vegada el peu i qualsevol esvaró pot provocar un esquinç.



A les 13:30 h parem davant de la font de l'Escudella i comprovem que està seca. El monestir de Santa Maria de la Valldigna apareix entre la vegetació del barranc.


A les 13:55 h arribem a una zona de tarongers disposats en bancals amb una gran bassa que els proporciona l'aigua per al reg per goteig. La baixada és a partir d'este punt per una pista cimentada de gran desnivell fins que arribem a una carretera local que ens du a les immediacions de l'ermita de la Xara on apleguem després de travessar un hort camp a travessa.

 
Són les 14:10 h i en apenes cinc minuts mes apleguem al nucli urbà de Simat, passant pel costat del monestir. És una llàstima que el cartell de taulells de l'ermita de la Xara estiga tombat en terra.
Finalment a les 14:25 h arribem al cotxe, donem per acaba la ruta després de sis hores i ens fem la foto de campions.


/* */