El Montdúver des de Simat

En esta eixida hem caminat per unes zones molt interessants, però també poc conegudes, de la comarca de la Safor. Es tracta d'una ruta molt tranquil·la, ja que una vegada es deixa darrere la urbanització de les Foies és poc probable que et trobes amb alguna persona fins a les immediacions del Montdúver. Esta ruta té el seu encant per combinar harmoniosament les muntanyes i els barrancs amb la mar que sempre la veus al fons.

Característiques de la ruta:

• Data de realització: 9 d'octubre de 2010
• Senderistes: Matias Vidallach i Ernesto Ortells.
• Distància: 17,8 km
• Desnivell positiu (D+): 957 m.
• Tipus de terreny: En esta la ruta ens trobem amb quasi tots els tipus de terreny possibles, des del sender estret de terra fins la carretera asfaltada, passant per la pista forestal, la pista cementada i una pista antigament asfaltada i que poc a poc va convertint-se en una pista de grava.
• Temps per a fer la ruta: 6h i 3 min.
• Si que existixen varies fonts en la ruta. La primera que ens trobem és la font del Cirer que no és potable segons el cartell que hi ha en la mateixa font. La següent font de la ruta és la font del Gos, però en ella no vam veure res d'aigua i en canvi si que van sentir un fort brunzit d'abelles. L'última font que hi ha en la ruta és la de l'Escudella però estava seca. Per tant és important portar una quantitat suficient d'aigua per a fer esta eixida.
• Tota la ruta està molt be senyalitzada amb les marques de PR corresponents al sender PRCV-51.
• Perfil, track i waypoints: De Simat al Montdúver.
• Ortofoto:
  

Arribada al punt d'inici 

Per accedir a l'inici d'esta ruta des de Sueca hem d'arribar a la població de Simat de la Valldigna seguirem els següents passos:

1. Primer anirem per la N-332 i posteriorment CV-50 i CV-600 fins arribar a l'entrada del poble.
2. En la rotonda a l'entrada hem de triar la direcció cap a Barx i el Monestir de Sta. Maria de la Valldigna. En este punt agafarem la CV-675 fins una rotonda que esta molt prop del monestir on nosaltres triarem de nou la direcció cap a Barx. 
3. És a partir d'este lloc, on hem d'estar "al loro", on podem veure una rambla a la nostra dreta. Hem d'aconseguir passar a l'altra banda d'esta rambla per un pont que trobarem després d'un stop als pocs metres de deixar la rotonda anterior.
4. Seguir paral·lels a la carretera que du a Barx per un carrer curt que ens obliga poc després, ja que s'acaba el poble, a girar a la dreta. 
5. Just al final d'este carrer trobarem el primer poste de senyalització del PR i podrem estacionar el nostre cotxe sense cap problema.

Descripció de la ruta

A les 8:30 h, ens fiquem en marxa i en este primer sector de la ruta ens trobem amb una pista asfaltada que en du entre tarongers disposats en bancals per adaptar-se a la orografia del terreny. En este punt de la ruta les marques del PR són molt visibles.

Poc després deixem este tram de pista asfaltada i la canviem, després de un xicotet tram de pista de terra molt irregular,  per una pista cimentada molt empinada que ens deixarà en una de les primeres corbes de la carretera que puja des de Simat cap a Barx. 

És en este punt on haurem de tindre molta precaució ja que ens toca fer 300 m per una carretera que no té vorera. Nosaltres ens fiquem a caminar ben arrimats pel carril de pujada, a pesar que sempre s'ha d'anar de cara al transit, nosaltres preferim no fer-ho per evitar topar-nos amb els ciclistes que baixen a gran velocitat. El xicotet avantatge que tenim és que els ciclistes ralentitzen la velocitat de pujada a la resta de vehicles i reduixen per tant el perill de caminar per la carretera. 

Al poc deixem la carretera, l'asfalt i els seus perills i ens endinsem en el barranc anomenat del Abahecho que condueix a la Font del Cirer. El primer que ens trobem als pocs minuts de caminar per este barranc són els arcs corresponents a un antic aqüeducte que canalitzava el aigua cap al monestir. 

El tipus de terreny que forma este camí resulta més caòtic en el seu començament ja que pareix que és utilitzat per l'aigua quan plou i per tant té un firme més irregular. A mesura que es va guanyant altura el terreny va millorant i ens trobem amb molts zigzagueigs que finalment acaben en la Font del Cirer. Esta zona està resguardada del sol per una densa pinada amb un alt grau d'humitat, de fet es poden veure falagueres, que ha quedat al tall del gran incendi que va patir la zona del Toro durant el passat estiu.

A les 9:25 h arribem a la font i hem d'afrontar un nou canvi en el tipus de terreny, tornem a l'asfalt, i després d'una ràpida foto ens dirigim cap a la urbanització de les Foies.

A les 9:50 h arribem al començament d'esta urbanització i ens trobem amb una bifurcació marcada amb postes del PRCV-51 D3, tant per un ramal com per l'altre s'arriba al sender que du al Montdúver, nosaltres triem anar pel ramal de l'esquerre i comencem a travessar l'urbanització.

Quan deixem darrere les ultimes cases ens trobem amb un nou encreuament senyalitzat on triem la direcció que ens conduix cap al cim del Montdúver a través del PRCV-51 V2.

Poc després ens trobem amb un nou encreuament on triem de nou la direcció que portem, cap al cim del Montdúver, i poc després un altre on girem cap a la font del Gos. Són les 10 del matí i per fi pareix que hem aconseguit deixar enrere les ultimes resquícies de civilització i comencem a caminar per un sender de terra que ens endinsa en una zona natural de xicotetes muntanyes on predomina la coscolla, el romer i el margalló amb uns pocs pins dispersos que alegren la monotonia del paisatge. L'oratge està lleganyós i no sabem que ens depararà en les següents hores. 

Al poc de caminar arribem a la font del Gos, però veiem que està seca i el brunzir de les abelles ens retorna de nou al sender.

Hi ha moments que estem rodejats per xicotetes muntanyes i els corresponents barrancs que les separen entre si, i mires on mires no veus cap poble, sent l'únic indicador visible de la civilització l'horrible, però a l'hora necessari, conjunt d'antenes que coronen el cim del Montdúver. Menys mal que de quan en quan es fica un núvol i les tapa. També és un motiu d'alegria vore com entre les muntanyes apareix la mar que hui té el color del plom.

A més, em sorprèn el no vore a cap persona pel sender per on anem ni per la pista forestal que va cap al Picayo a una cota mes baixa i això que estem prop de moltes poblacions (Tavernes, Simat, Xeresa, Xeraco, Barx). 

A les 10:40 h travessem el barranc de la Ruta i aprofitem per a parar i fer-nos unes fotos.

 

Este tram de la ruta és molt suau i el tipus de terreny del sender permet avançar a una velocitat prou ràpida de manera que quan menys ho esperem ens trobem davant del Montdúver.

A les 11:10 h, i després de convergir amb el sender que puja des de Xeresa, arribem a l'inici de la pista cimentada que ens portarà al cim. A partir d'este punt s'inicia la part de la pujada mes dura i convé anar amb calma. Al llarg de tota la pujada i posterior baixada ens trobem amb una gran quantitat d'un tipus d'insecte, que tant Matias com jo creguem que són grills, que no paren de travessar la pista cimentada.

A les 11:30 h apleguem al cim del Montdúver i ens fotografiem tant a la part davantera com a la posterior del complexe d'antenes. La boira tapa part de les antenes però també ens oculta les vistes que podríem apreciar des d'este cim, però és algo que tenim assumit i ens dona l'excusa per a tornar en altra ocasió.

Descansem un poc, però no molt per a no gelar-nos, i comencem a desfer el camí cap a la font del Gos, la baixada de la pista cimentada es realitza amb una major velocitat, com era de suposar, però amb un major càstig per a les articulacions de les cames a pesar dels bastons.

Quan connectem de nou amb el sender de terra veiem a un parell de senderistes que venen crestejant des del cim del Penyalba (ja tenim una segona excusa per a tornar).

A les 12:50 s'acaba el sender i estem de nou en la pista forestal i continuem desfent el camí, però decidim no baixar a Simat per la font del Cirer sinó que baixarem pel barranc on es troba la font de l'Escudella, així que ara en tots els postes senyalitzadors que trobem triem eixa opció i passem pel camí Royalti abans de començar a baixar pel barranc.

La baixada del barranc és complicada ja que el sender és un antic camí empedrat de matxos on has d'anar amb compte on fiques cada vegada el peu i qualsevol esvaró pot provocar un esquinç.

A les 13:30 h parem davant de la font de l'Escudella i comprovem que està seca. El monestir de Santa Maria de la Valldigna apareix entre la vegetació del barranc.

A les 13:55 h arribem a una zona de tarongers disposats en bancals amb una gran bassa que els proporciona l'aigua per al reg per goteig. La baixada és a partir d'este punt per una pista cimentada de gran desnivell fins que arribem a una carretera local que ens du a les immediacions de l'ermita de la Xara on apleguem després de travessar un hort camp a travessa.

 

Són les 14:10 h i en apenes cinc minuts mes apleguem al nucli urbà de Simat, passant pel costat del monestir. És una llàstima que el cartell de taulells de l'ermita de la Xara estiga tombat en terra.

Finalment a les 14:25 h arribem al cotxe, donem per acaba la ruta després de sis hores i ens fem la foto de campions.

Pujada al Montdúver des de l'Ombria de Tavernes i baixada per Xeresa

Per a esta eixida havíem triat, per primera vegada des de que escric el blog, una ruta lineal en conter de la ruta circular que sempre solem fer. El motiu d'este canvi es diu Montdúver però sobretot el fet d'intentar pujar a este cim des d'una vessant que no és la mes habitual, des de l'Ombria de Tavernes de la Valldigna.

La idea d'anar per esta vessant va sorgir quan férem la PR-CV51 que va des de Simat de la Valldigna a Barx. A punt d'arribar a Barx vam vore una bifurcació en la que una de les seues rames anava al Montdúver, eixa era la ruta inicial, fer el PR-CV51 sencer des de Tavernes fins al Montduver passant per la font de Cirer i la font Nova.
Però esta ruta va un quants quilòmetres per camins rurals entre els tarongers, massa per al meu gust i mes quan molt prop trobe una ruta alternativa quasi tota per la muntanya. Així que vam canviar la ruta de Tavernes al Montdúver i crec que ha valgut la pena fer-ho.

Una volta explicat com va nàixer fer esta ruta, vaig a passar sense mes dilacions a descriure la ruta que vam fer el dissabte dia 19 de gener del 2008.

La ruta és lineal, comença en l'Ombria de Tavernes puja al Montdúver per a després baixar fins al poble de Xeresa seguint la ruta que mes es sol utilitzar per a pujar a este cim. Per tant té dos parts clarament diferenciades: la pujada i la baixada.
La llargària d'esta ruta és de quasi 21 km, sumant la pujada 11 km i la baixada els altres 10.

Esta vegada per la excessiva llargària de la ruta he tingut que trocejar l'ortofoto inicial i este és el resultat:

Ortofoto des de l'Ombria fins al Pla de Campillo

Ortofoto des de el Pla de Campillo fins casa Santome







Ortofoto des de casa Santome fins el sender que va al Montdúver








Ortofoto des de el sender que va al Montdúver fins la unió amb el sender que puja des de Xeresa

Ortofoto des de la unió amb el sender que puja des de Xeresa fins el cim

Ortofoto des de el cim fins el corral de Foquio





Ortofoto des de el corral de Foquio fins a la pista forestal que du fins a Xeresa

El perfil presenta el següent aspecte:

Fer click per a descarregar el track de la ruta.

Ruta vista amb el visor del Wikiloc:

Com ja sol ser habitual vam quedar a les 7 h del matí del dissabte a Sueca. Però tenim un contratemps sense importància i al final eixim des de Sos (a la platja) a les 7,40 h els tres senderistes que esta vegada ens hem reunit: Paco, que és la primera vegada que ve des de el començament del blog, Raul i el que escriu açò, Ernesto.

Al tractar-se d'una ruta lineal hem de deixar abans el cotxe de Paco al punt de finalització de la ruta a l'ermita de Xeresa per a després anar al començament de la ruta a l'Ombria on deixem el meu cotxe i ens fem la primera foto abans d'iniciar la marxa a les 8,40 h.


L'inici de la ruta, tal i com es pot vore al perfil, és molt dur, mes encara si considerem que fa no res que acaben de deixar el cotxe i no hem calfat les cames. Al primer quilòmetre passem d'estar a uns 100 m a uns 300 m d'altitud. És possiblement la part mes dura de tot el sender. Podem apreciar la vall de la Valldigna entre les boirines matinals i la carretera on hem deixat el cotxe cada vegada està mes lluny.



Una volta passem este primer quilòmetre la pendent comença a suavitzar-se i vegem per primera vegada el nostre objectiu escoltat per montanyetes de menys importància. Són les 9:10 h del matí.

El sender està molt be senyalitzat amb moltes marques que són molt recents.

Caminem paral.lels als barranc de Cremades passant entre la Cáira (371 m) i els Covachons (362 m) en direcció a la Pinsà i el Pla de Campillo.

Quan arribem al pla de Campillo el sender es transforma en una pista forestal per la que seguim caminant sempre en direcció al Montdúver.

La vegetació que envolta el sender alterna els matolls i arbusts en la zona del barranc de Cremades amb la zona de pins del Pla de Campillo.
La pista ens du entre el Clot de Colom i la Penya Negra (439 m). Poc a poc el imponent Montdúver està cada vegada mes prop.

A la part oposada podem vore també amb tot el esplendor que dona la llum del sol a estes hores del mati el Puntal Massalari i la Ratlla amb els Germanells pel mig.

Una vegada deixem darrere casa Santomé arriba per a mi la zona mes complicada de tota la ruta. Es tracta de la zona on hem d'agarrar el desviament que condueix a traves d'un sender cap al Montdúver.
A 400 m de casa Santomé ens apareix una bifurcació a la pista forestal. Si agafem la branca que ve a la nostra dreta ens anirem cap a la Urbanització de les Foies i a la Font Nova. En canvi, si agarrem el ramal que ix a la nostra esquerre seguirem a través de la pista fins la connexió amb el sender que pujar al Montdúver des de Xeresa.
En esta bifurcació aprofitem per a parar i esmorzar. Són les 10:30 h i ja portem quasi dos hores des de que ens hem ficat a caminar. Tinc que reconèixer sense cap modèstia que soc el triomfador de l'esmorzar amb les meues ametles.
Desprès d'uns 20 minuts reprenem la marxa. Cap dels dos camins de la bifurcació és el que volem triar i tal com es pot apreciar, si visualitzem en el track i en l'ortofoto corresponent, estem quasi 10 minuts buscant el sender correcte. Estos són el passos per a agafar correctament el sender:
1) El sender correcte per a pujar al Montduver des de Tavernes està situat a uns 75 m passant l'encreuament en direcció a la Font Nova a la banda esquerre de la pista. Està indicat per una senyal feta de pedres amuntonades, però és molt senzill passar-se de llarg i no vore la senyal.
2) El primer tram d'este sender que té uns 150 m i pareix mes una baixant de l'aigua de la muntanya que un sender. Açò es visualitza molt be en la següent foto:

3) Este sender desemboca en un altre sender perpendicular. L'opció mes fàcil és la següent (que evidentment no és la que vam fer nosaltres). Seguir este sender nou cap a la nostra dreta, deixant el Montdúver a la nostra esquena i anant cap en direcció a la Font Nova.

4) A 250 m ens troben en altre encreuament on girarem a la nostra esquerra per la pista.

5) A 140 m apareix un ramal a la nostra esquerra on naix ja el sender que va al Montdúver.

Tot açò es pot vore a la següent captura de l'ortofoto (la ruta que explique és la de color groc, la roja és la que férem).

Esta és l'opció fàcil. La que nosaltres triem és un 'atajo' on ens punxem els braços i les cames ja que anem per un mini sender que apenes s'aprecia i ens unim directament al sender que va al Montdúver. En pocs metres els tres maleïm una i altra vegada per culpa dels matolls punxosos.

Ara ja estem en un sender en condicions i amb molt bona senyalització. Són les 11 del matí.

Deixem a la nostra dreta el Puntal de les Foies (543 m) i poc a poc anem pujant a traves de la suau pendent del sender.

A la nostra esquerre entre les muntanyes i els pins apareix la badia de Cullera. És el primer d'una sèrie de paisatges meravellosos que ens va a regalar esta pujada al Montdúver.

El sender continua i ens aproxima cada vegada mes a la falda del Montdúver. Passem pel Molló dels Quatre Termes. El sender alterna zones molt suaus amb altres no tan suaus, però no són molt dures per ara.

Ara ens regala un paisatge on es combinen els penya-segats amb la mar, el cel i amb la vegetació ja siga en forma d'arbust o en forma dels pocs pins que comencen a ser cars de vore.

La part final de la pujada es fa un poc mes dura, però també és veritat que el ritme de pujada que ens ha ficat Paco és prou exigent. Passem prop dels Flarets i ens unim al sender que puja des de Xeresa. Sols falta fer l'ultim tram que és un zig-zag amb un poc mes de pendent que fins ara i on superem a dos senderistes que també pugen.
En la part final del sender ens hem fixat que hi ha moltes restes d'arbres fruït de l'incendi que va assolar esta zona fa uns anys. És una llàstima.

Desprès del zig-zag abandonem el sender i arribem a la pista cimentada que ens condueix al cim.

Unes quantes revoltes amb prou pendent que ens obliga a caminar inclinant tots el cos cap endavant per a compensar-la i arribem al cim. Ja estem a les antenes, les mateixes antenes que dos hores abans no eren mes que una zona borrosa al paisatge. Són ara les 12 del migdia, increïble ja que l'estimació que havia fet al començar la ruta era que arribaríem al cim per a l'hora de dinar (sobre les 14 h.)

Bordegem la zona de les antenes per a vore la vista que tenim cap a totes les direccions sense que ens estorben.

El que els nostres ulls ens mostren és quasi indescriptible. Per a aconseguir la perfecció sols falta vore Eivissa però les boirines de la mar ho impedixen. En canvi, si podem apreciar el Montgó, la zona de la Drova i la zona per la que hem vingut. També descobrim un taulell amb la imatge de la Mare de déu del Desemparats.
I com no ens fem una foto conjunta amb un poc de manya a l'hora de situar la càmera.

Entre 'pitos i flautes' s'han fet vora les 12:20 h i hem de començar de baixada cap a Xeresa. Existixen dos rutes de baixada (anomenades baixada per la Cresta i baixada pel Corral de l'Obreret) que convergeixen en un punt per a immediatament tornar a separar-se. És a dir, les dos baixades cap a Xeresa dibuixen un numero vuit imaginari.

La baixada per la Cresta és més curta i per tant amb un desnivell molt mes pronunciat que la baixada pel Coral de l'Obreret que és, en canvi, mes llarga.
Nosaltres triem fer la del Corral de l'Obreret ja que el genoll de Paco comença a fer-li parlar. Deixem l'altra baixada per a altre dia.
Comencen la baixada i vegem el primer (i no serà l'ultim) pal indicador de la PR-CV153 que es troba tombat en terra.

El que de seguida detectem és que per esta zona la majoria dels pins han estat afectats per l'incendi que ja he comentat anteriorment. Així com els matolls ja han rebrotat els arbres encara no s'han recuperat, almenys en la seua capa externa.

Pas a pas arribem als Flarets on no podem evitar fer-mos unes quantes fotos que podeu vore a continuació. Són les 13:10 h.

Continuem caminant pel sender fins que arribem al Corral de l'Obretet deixant a la nostra esquerre el Tossal Redó (443 m).

Apenes superem este punt en la ruta el sender s'acaba i entrem en una pista forestal. És just en este punt (on hi ha un panell informatiu sense cap informació) on ens despistem (el que fa portar el gps dins de la motxilla) i quasi al mateix temps que entrem en la pista l'abandonem al descobrir un sender marcat que ens du al Corral de Foquio. L'idea inicial era seguir per la pista per desviar-nos cap a la Font del Montdúver i el barranc dels Emboscats.

Nomes deixem la pista ja vegem el Corral de Foquio. Són ara les 13:30 h.

L'únic problema de seguir este sender és que rodegem tot el Pla de la Vella fent que la ruta siga molt mes llarga. Per això quan vegem els pals indicadors no ens quadren els temps estimats que ens proporcionen.
Quan mirem cap enrere ens impressionem al vore com de lluny està el cim del Montdúver.

El dia és tremendament calorós per a l'època de l'any en la que estem. Açò provoca que estigam bevent molta mes aigua de la que esperavem beure. El sender ens fa passar prop de precipicis, però res comparat amb l'eixida anterior a la Serra de les Agulles.

Xeresa va ficant-se a tir de pedra, però és sol un 'efecte òptic' ja que el sender encara ens fa pegar una volta prou gran.

Prop de la font del Molí hi ha una zona de pins cremada on s'han perdut les marques de la PR i on hem d'anar amb molt de compte. El sender està just en el llit del xicotet barranc que hi ha a la dreta de la pinada, per tant hi ha que baixar fins el barranc on trobem de nou el sender marcat.

A les 14:20 h canviem el sender per una 'autopista' forestal ja que és molt ampla.

Mentre caminem per la 'autopista' forestal en direcció a Xeresa no podem deixar de meravellar-nos al veure a la nostra dretra el penya-segat de la Penya del Colom.

Finalment i desprès d'atravessar per un túnel l'autopista AP-7 arribem al final de la ruta a l'ermita de Xeresa. Ens fem la foto de campions.

Conclusions de la ruta:

1) És tracta d'una ruta llarga (21 km) però que amb paciència la pot fer quasi tot el mon. Sols hi ha dos llocs on es fa un poc dura la ruta (en la pujada de l'Ombria al començament i el zig-zag de la part final del Montdúver) encara que si cadascú puja al seu ritme no han de ser impediments per a fer la ruta.
2) Esta zona té l'avantatge que és molt flexible a l'hora d'organitzar la ruta ja que es poden fer moltes combinacions amb els senders que hi han.
3) La ruta a nivell paisatgístic té dos parts ben definides: la part que no ha estat afectada per l'incendi que quasi coincideix amb la pujada i la que si que s'ha vist afectada que coincideix amb la baixada.
4) El sender està molt be marcat en quasi tot el sender, llevat d'uns quants punts on he intentat explicar-ho el millor possible. Així i tot recomane si es possible l'us d'un gps.