dimecres, 6 d’octubre de 2010

Pirineus 2010 (II) - El Pic Setut i la Tossa Plana de Lles

Per al diumenge 22 d'agost teníem dos rutes preparades, la primera d'elles i mes dura era pujar la Canal Baridana i arribar al Puig Vulturó (o també anomenat Puig de la Canal Baridana) i desfer el camí ja que immediatament després havíem de tornar a València i no podíem allargar-ho molt. 
La segon opció consistia en pujar a la Tossa Plana de Lles a través del Pic Setut. Esta segon opció era menys dura ja que tenia vora 400 m menys de desnivell positiu i suposava fer-ho en menys temps.
La nit del dissabte i en vista del "palison" que ens havíem pegat decidim triar la segon opció ja que per a pujar la Canal Baridana necessitem invertir una quantitat de temps que ens faria arribar a casa molt tard. Deixem la Canal Baridana per altra ocasió, i així podrem fer la circular per la Canal de Cristall.

La ruta triada ens portarà des del refugi del Pradell fins als dos estanys del Setut, el de la Bassota i el Gran, per a després pujar en direcció al Port de Setut. A partir d'ahí haurem de crestejar conforme pugam en direcció al Pic Setut i finalment, arribar a la Tossa Plana de Lles. Després baixarem de nou al Pradell seguint la ruta mes habitual.

Característiques de la ruta:
  • Data de realització: 22 d'agost de 2010
  • Senderistes: Gabriel Mañez i Ernesto Ortells.
  • Distància: 9,2 km
  • Desnivell positiu (D+): 848 m.
  • Tipus de terreny: Sender estret de terra i zones on hi ha que agafar-se i trepar.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 5h 26 min.
  • No existix cap font d'aigua en la ruta.
  • El sender de pujada cap al Port de Setut està marcat per mig de fites mes o menys separades, el que respecta a la ruta mes habitual de pujada a la Tossa Plana està senyalitzat amb marques pintades grogues del Sender núm. 19.
  • Perfil, track i waypoints: Pic Setut i Tossa Plana de Lles.
  • Ortofoto:

Descripció de la ruta

Al igual que el dia anterior, ens alcem a les 6 del matí i després de desdejunar, ens traslladem en cotxe des de Ger, que és on tenim l'hotel, fins a Martinet on ens desviem en direcció a Lles. Seguim les indicacions de l'estació d'esquí de fons de Llés. Una vegada arribem a l'estació d'esquí i aprofitant que és estiu, ja que en altra estació de l'any açò no es pot fer, continuem amb el cotxe per la pista forestal en direcció al refugi del Pradell. La pista, sobretot en la part final, té moltes irregularitats i hem d'anar amb molta atenció per a no colpejar els baixos del cotxe.
A les 7:35 h arribem al refugi del Pradell i ens equipem ràpidament. A les 7:50 h ens fiquem en marxa i de seguida trobem la primera senyal, en forma de poste vertical, que ens indica la direcció a seguir. Poc a poc anem caminant per l'interior d'un bosc seguint les marques grogues del sender número 19.


Este tram de pujada es caracteritza per la duresa i per la irregularitat del terreny que pareix que siga una baixant d'aigua. En apenes 15 o 20 minuts ens hem eixit de la zona de bosc i ens plantem en una pradera on ens trobem un ramat de vaques pasturant. I mira per on que trie a la mes "simpàtica" per a fer-li una foto amb la Serra de Cadí de fons.


A les 8:30 h localitzem les fites del sender que va en direcció de l'estany anomenat Bassota de Setut, i poc després ens passen dos senderistes que van a pujar a la Tossa Plana per altra ruta i que ens acompanyaran fins les immediacions de la Bassota de Setut.
Com anem prou be de temps ens podem permetre el luxe de parar a fer-nos alguna foto, de forma que immortalitze a Gabriel amb la Tossa Bovinar de fons a la que en altra ocasió ja va ascendir.


Decidim, per a no perdre una altura que ja tenim guanyada, no passar per la vora de la Bassota de Setut sinó deixar-la de costat passant a varies desenes de metres per dalt de la seua cota. A canvi, hem de transitar per una pedrera que ralentitza la nostra velocitat de tal manera, que ens dona a entendre que no hem pres la decisió mes encertada.


Ja es pot apreciar el Port de Setut i intuir per on s'amaga el següent estany, el Gran estany de Setut. Gabriel m'explica que una vegada apleguem a la gran "V" haurem de remuntar cap a la dreta trepant.


A les 9 h, arribem al Gran Estany de Setut on realitzem una parada per a reposar forces, hidratar-nos, i mentre fem tot açò, planificar la millor ruta de pujada cap al Port. Optem per buscar, sempre que es puga, les zones d'herba per a traure el màxim profit als bastons. A partir d'ahí intentarem buscar la ruta mes fàcil per arribar dalt.


Bordegem l'estany i quan estem a l'altra banda ens quedem meravellats per la composició de llum i colors que formen el cel, l'estany i la muntanya.


A les 9:20 h, comencem la pujada i en la primera part d'esta ens aprofitem de les petjades realitzades per les vaques en les zones d'herba. Intentem fugir de les zones de concentració de roques i encara que no ho pareix la pendent és molt elevada, raó per la que ens recolzem en els bastons (sense estos la pujada és quasi impossible de realitzar).


Poc després, a les 9:45 h, arribem a la zona on hem de fer una xicoteta trepada i on els bastons ja són mes un destorb que un element de profit, així que els pleguem i els guardem a la motxilla. Gabriel va davant indicant-me els punts mes delicats, no tant per la dificultat tècnica com per l'exposició aèria, i donant-me consell de com superar-los. Em trobe molt millor que el dia anterior (no porte tant de pes a la motxilla i la ruta no és tan dura) però en alguns trams Gabriel em trau un poc de distància ja que vaig mes lent que ell.


Quan estem dalt la visió del Gran Estany del Setut és increïble. Però encara és mes impressionant vore per on acabem de passar i els paisatges que podem vore corresponents a l'altra vessant del Port de Setut.

  El Gran Estany de Setut

Per ahí acabem de passar

Les vistes que podem disfrutar de l'altra vessant

A l'esquerre la Tossa Bovinar totalment plana en la seua part superior

Un hora després de combinar trepades amb zones aptes per a l'ús de bastons, aconseguim arribar al Pic Setut (2867 m) i immortalitzem el moment, primer des de mes prop i després des de la distància mentre continuem la nostra ruta en direcció a la Tossa Plana de Lles.


El sender entre el Pic Setut i la Tossa Plana de Lles està marcat per mig de fites tallades i molt ben acabades. Este sender apenes té una pendent apreciable i en molt poc temps, són encara les 11:05 h, arribem al cim de la Tossa Plana de Lles (2904 m) on podem vore que flameja la senyera catalana. Estranyament no hi ha ningú al cim, així que ens afanyem en fer-nos fotos, esmorzar i gaudir del cim, ja que sabem que esta tranquil·litat és una situació temporal excepcional.


Les vistes des d'este cim són de les que també aborronen, ja que estem envoltats per muntanyes de totes les formes i altures, però la que predomina sobre les demés és la Pica d'Estats amb el seu cim situat a una altura 240 m superior de la que ens trobem.


També disfrutem de la vista que ens oferixen els estanys de la Muga per on passa una ruta de senderisme preciosa segons em comenta Gabriel.


Quan estem acabant d'esmorzar vegem una sèrie de joves que acaben d'arribar pel sender número 19 i compartim amb ells algunes impressions, es queden sorpresos al saber que venim expressament de València per a pujar estes muntanyes. Poc després, 11:45 h, comencem la baixada cap al refugi del Pradell per la mateixa ruta per on han pujat els joves i molta mes gent en la que ens creuem durant la baixada.
La baixada, a diferencia del dia anterior, és molt fàcil i va per un terreny de pasturatge on l'herba reduix de forma substancial el castig que reben les cames a l'amortir part dels colps que provoca la baixada. La pujada per esta ruta ha de resultar un poc monòtona ja que sols pots disfrutar del paisatge si et gires 180º. En plena baixada ens trobem en grups de cavalls i vaques que pasturen en llibertat.


Nosaltres anem seguint les fites que marquen este sender, i en moltes d'estes fites i també en arbres apareix pintat, sobre un fons groc, el número d'este sender, el 19.


Travessem de nou la zona de bosc i ens quedem sorpresos de vore la forta pendent que hem superat pel matí i que apenes ens ha afectat (beneïda frescoreta del matí) i a les 13:10 h arribem de nou al refugi del Pradell on tenim el cotxe. Trobem davant del cotxe un gran pi que ens dona una ombra meravellosa o per on corre un aire molt agradable, el lloc perfecte per a descansar i canviar-se ja que després ens queden unes 6 hores de cotxe fins a València.


/* */