dilluns, 25 de febrer de 2008

El Forat de Bèrnia (PRV-7)

Finalment hem anat al Forat de Bèrnia i ens hem pogut llevar l'espineta que teniem clavada (almenys jo així ho sentia) de l'anterior ruta que vam fer al mes de desembre de l'any passat.

L'espineta la teniem clavada a l'anterior ocasió per haver passat de llarg l'entrada del forat. Com era possible que tanta gent haja visitat el forat i en canvi nosaltres no el trobarem?

El dia triat per a la tornada a la Serra de Bèrnia va ser el 23 de febrer (23 F).

La ruta circular que fem hui té una llargària total d'uns 12 quilòmetres i és d'una gran bellesa paisatgística. Esta ruta està marcada como a xicotet recorregut PRV-7. Predomina la senda estreta front a la pista forestal i en certs punts de la ruta (zona del forat per la part de l'ombria i en la pujada al cim) fa falta recuperar aquelles marques que han desaparegut. Hi ha dos zones d'una certa duresa física que són la pujada al forat des de la font de Bèrnia i la pujada al cim de Bèrnia.

L'ortofoto de la ruta, el perfil de l'etapa i les vistes 3D (per l'ombria i la solana respectivament) de la ruta són les seguents:






Polsar per a descarregar-se el track per a Ozi de la ruta: Forat de Bèrnia
Els valents que a les 6:30 h. del matí van quedar fòrem els senderistes ja habituals Paco, Raul i un servidor als que s'afegiren en esta ocasió (i espere que repetisquen) Rai i Gabriel. Destacar que Gabriel és un gran coneixedor de les muntanyes valencianes i un senderista amb molta experiència.

En esta ocasió una vegada arribem a Benissa per la AP-7 escollim per arribar a Casas de Bèrnia la carretera CV-750 que va des de Benissa fins a Xalò on connectem amb la CV-749 que ens du fins a la nostra destinació. L'altra opció és agafar la carretera CV-749 a l'eixida de Benissa que ens condueix a Casas de Bèrnia passant pel poble de Pinos. Prop d'arribar a la nostra destinació no ens podem resistir a fer la següent fotografia on es veu des de el Puig Campana fins Aitana.


A les 8:20 h aparquem en Casas de Bèrnia i com és ja habitual en nosaltres ens fem la foto inicial:



Al principi de la ruta, el tram que va des de Casas de Bèrnia fins a la font de Bèrnia, ens trobem una pista que inicialment i com es veu a la foto està asfaltada i que després deixa de estar-ho prop de la font. Són les 8:45 h.


A partir de la font de Bèrnia comença la pujada (en certs punts prou dura) que en condueix al forat. Gabriel es queda endarrerit per a poder captar una fotografia del grup en plena pujada:



El dia ha eixit emboirat, mes encara en la vessant de l'ombria que és on ens trobem, provocant que la senda estiga humida i que tots ens emportem algun que altre esglai però qui se'n porta la palma és Rai que estrena les botes de muntanya.
Altra conseqüència de la boira és el paisatge fantasmagòric que presenta la paret de la muntanya tal i com es pot veure a continuació:


A la zona propera al forat estem en un tres i no res de tornar-nos a enganyar ja que la senyalització és deficient en este punt provocant confusions ja que apenes s'intueix el sender que va cap al forat i en canvi, si s'aprecia clarament el sender que va cap a l'Ombria. És per tant molt fàcil confondre's (cosa que nosaltres vam fer l'ocasió anterior, però ara veig que era el mes normal). Menys mal que Gabriel coneix exactament d'ubicació del forat i ens indica la ruta correcta. Ens ha costat aproximadament 35 minuts en pujar des de la font de Bèrnia ja que són les 9:20 h.
En l'obertura del forat ens fem una foto, en el que ha costat trobar-lo.


En l'entrada hem de ajupir-nos per a poder passar, les motxilles molesten però a dures penes passem. Als pocs metres l'altura del sostre augmenta i ja podem passar millor.



Una gran i espectacular obertura ens indica que hem arribat a la vessant de la Solana, un cel clar i un terreny substitueixen a la boira i al terreny humit.



El paisatge que veiem ens meravella. Per una banda tenim el Puig Campana just enfront de nosaltres però si mirem cap a dalt veiem como passen els núvols pel cim d'una vessant a l'altra.



Decidim ficar-nos de nou en marxa ja que el vent ens va gelant poc a poc. La propera destinació es la fortificació de Bèrnia del segle XVI.
Al poc de caminar ens adonem que hi han moltes sendes paral·leles, i hem d'utilitzar el gps per a triar la correcta. La senda de quan en quan es veu invadida per les pedreres. El terreny està totalment sec i Rai camina molt mes tranquil.


De sobte, ens trobem amb un ramat d'unes 30 cabres. Algunes pareixen que estan incrustades a la paret de la muntanya.


Deixem enrere el ramat de cabres i seguim caminant. De vegades el terreny és mes escalonat i ens obliga a ajudar-nos de les mans.


Cada vegada trobem mes pedreres i en mitat d'una d'elles trobem una carrasca. Gabriel ens comenta que esta carrasca és una de les icones de esta ruta ja que sempre apareix fotografiada en totes les pàgines que han descrit esta ruta. Nosaltres no anem a ser menys.


Quan ens queda ben poc per a arribar a la fortificació ens succeeix una d'estes situacions que anomenen com absurdes. Quan travessem una pedrera veiem a una dona 'postrada' a un lateral de la pedrera. Després veiem a una cota superior a la resta de la seua família (marit i fill).
Excepte l'home, els demés no porten calcer adequat per a la muntanya ja que van amb unes esportives per a jugar a tennis. Raul ajuda a la dona a ficar-se dreta i l'apropa cap a la seua família.
Els tres estan fora de la ruta, raó per la que els preguntem cap a on van. La seua destinació coincideix amb la nostra pel que els informem que no caminen en la direcció correcta però ells ens diuen que volen anar per la pedrera. Els repetim varies vegades que no caminen per on deurien anar però ens responen una i altra vegada el mateix. Així que decidim continuar.

Poc després, a les 10:45 h. apleguem a la fortificació de Bèrnia i decidim esmorzar. Segons ens conta Gabriel esta fortificació va ser construïda al segle XVI amb la finalitat de controlar les possibles sublevacions dels moriscs. Però els moriscs van aconseguir apoderar-se d'ella i van resistir un any fins que decidiren llançar-se pels penya-segats abans de rendir-se. Després de l'expulsió dels moriscs la fortificació ja no tenia sentit i va ser desmantellada.


Aprofitem l'esmorzar per a recuperar forces a base d'entrepans, les ja habituals ametles i alguna que altra barreta energètica.


A les 11,20 h. ens fiquem en marxa de nou, quasi al mateix temps que la família anterior arriba a la fortificació. Segons ens comenta Gabriel la pujada es divideix en dos parts, la primera fins a una plataforma és la part mes dura mentre la segon és un poc mes asequible.
El començament de la pujada és a traves d'una senda que naix a l'eixida de la fortificació. Decidim que anirem a un ritme tranquil de pujada ja que acabem d'esmorzar però tant Rai com després Paco ens porten a un ritme prou viu.


Quan portem 20 minuts de pujada ens girem cap enrere podem observar l'altitud que hem guanyat respecte a la fortificació.


A partir d'este moment la senda es difumina, i anem seguint unes marques en forma de punts i de fletxes de color roig. La boira torna a fer acte de presència. Hem d'utilitzar les mans perquè cada vegada la pujada és mes escalonada.


Des de on ens trobem podem observar una nevera. I poc després el Pas dels Bandolers.


A la part final de la pujada els escalons són molt grans i hi ha que tirar-li imaginació.


Gabriel es queda enrere per a poder fotografiar al grup pujant, i d'esta forma podem veure una mateixa foto des de dos punts de vista diametralment oposats.


A les 12 h. aconseguim fer cim, creuant-nos en la ultima part de la pujada amb dos senderistes, possiblement mare i filla que ja baixen. Les vistes impressionen ja que per exemple podem veure al Puig Campana cobert pels núvols.


Després de fer-nos les fotos de rigor ens encaminem de nou cap la fortificació de Bèrnia, però decidim triar un camí diferent al que hem utilitzat per a pujar. El camí triat és mes directe i ens condueix a traves d'una pedrera. La veritat és que l'experiència de baixar una pedrera que tenim de l'anterior eixida per l'Ombria de Bèrnia ens ajuda molt en l'aspecte de la confiança. Crec que tots, cadascú al seu ritme gaudirem molt baixant per la pedrera.


Ens reagrupem a la fortificació i ja agafem la senda que ens guiarà fins a Casas de Bèrnia. Les argelagues estan en flor gràcies a l'hivern tan suau que ha fet este any.


Poc abans d'arribar a Casas de Bèrnia la senda es transforma en una pista forestal.


A les 13:30 h arribem als cotxes i ens fem l'habitual foto de campions mentre sona el "We are the champions" de Queen gràcies a Paco.

Conclusions:
Per a esta ruta sols dos:

1) Ruta de gran qualitat paisatgística, com quasi totes les que hem fet pel moment, però la diferencia respecte a les anteriors es la galeria que comunica l'Ombria amb la Solana.

2) La senyalització de la ruta en alguns punts és molt millorable. Sobretot en la zona pròxima al forat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui jo i un amic meu hem aplegat casi dalt seguint la ruta marcadfa per vosaltres .
Ens hem quedat a uns quants metres ( uns 10) del cim , ja ke eixa ultima trepadeta tenia una caiguda ke , en la poca experiencia que tenim en trepar-escalar pues ens ha fet por.pero be , cim virtual , jeje.
PD: no vos va pareixer un poc perillosa eixa ultima pujada o esque nosaltres som un poc miediques? jeje

ondarenc ha dit...

Hola jo sóc l'amic que nomena l'anònim i ens hem quedat parats mirant cap amunt al punt eixe,que bragats que sou xe,suecans!

Estic fent un xicotet blogs de fotos de rutes,vos agregaré a enllaços

www.fentmarxa.blogspot.com

Adéu,molt ben comentada la ruteta i gràcies per penjar la ruta perquè desconeixiem que es podia pujar al cim del Matxo de Bèrnia

erorfos ha dit...

M'alegre molt que us haja agradat la ruta fins al cim de Bèrnia (no sabia que s'anomenava del Matxo).
Com pots vore a les fotos no som bragats, jaja, mes be esmirriats i amb panxeta.
La veritat és que jo anava, junt a Gabriel, tancant el grup i quan arribarem a eixe punt que comenteu, la resta ja l'havia superat i amb 'un pensat i fet' i amb molta precaució també el superarem.

Moltes gràcies per afegir l'enllaç cap al meu blog al teu blog. Jo faré el mateix. Espere que et vaja molt be, no et vaig a enganyar, mantindre el blog mes o menys actualitzat costa feina, però la satisfacció ho compensa.
Molta sort i espere que algun dia ens vegem per la muntanya.

/* */