dijous, 14 de febrer de 2008

El Montcabrer des de Cocentaina

Estes setmanes han sigut un poc complicades però per fi puc ficar-me a escriure sobre la ruta que vam fer per terres del sur.

El dissabte dia 9 de febrer vam fem una ruta circular on la principal atracció consistia en la pujada al cim del Montcabrer, però també tenia altres 'incentius' como era visitar la Cava Arquejada que hi ha prop d'este cim.

Es tracta d'una ruta d'una gran duresa física.

Per accedir al cim del Montcabrer podem arribar des de dos poblacions que són Cocentaina i Agres. Per a la present ruta vam triar Cocentaina ja que ens permetia realitzar una ruta circular.
L'ortofoto de la ruta i el perfil de l'etapa són les següents:



Polsar per a descarregar-se el track per a Ozi de la ruta: Montcabrer
Esta vegada també afegisc un perfil 3D que he obtingut a partir del programa Google Earth.




Com ja és costum en la majoria d'eixides que realitzem, la idea és dinar en casa, i per esta raó, hem d'alçar-nos prou de matí, esta vegada mes que de matí era nit tancada quan ens alçarem, ja que havíem quedat Paco, Raul i jo a les 6,00 h.

Esta vegada ens reunim a l'hora acordada amb una puntualitat exquisida i immediatament ens fiquem en marxa. El viatge és prou llarg i tardem un hora i vint minuts en fer els 110 km que separen Sueca de Cocentaina amb visita turística inclosa al polígon industrial que hi ha a l'entrada de Cocentaina. Finalment aparquem el cotxe a l'ermita de San Cristòfol a les 7:25 h.
Mentre prepare el gps, agafem les motxilles i ens abriguem es fan les 7:35 h. Encara és nit tancada i abans d'iniciar la marxa ens fem la foto d'eixida:


Quan anem a començar a caminar sentim algunes veus però ni arribem a entendre el que diuen i no sabem si nosaltres som els destinataris ja que no veiem a ningú. Ens costa un poc trobar l'inici de la ruta però al final, comencem a caminar.
Poc a poc va clarejant el dia i podem apreciar una espècie de torre o talaia situada just per dalt de l'ermita.


L'inici de la ruta ens porta per una pista asfaltada que ja ens avisa en forma de forta pendent del que va ser quasi tota la ruta. La pista acaba en la Casa de la Purísima just en un taulell que descriu la ruta. Són les 7:45 h del matí. Poc després ens trobem en altre taulell que ens descriu el paisatge que observem.


Comencem a caminar per una senda de terra que en principi on la pendent és mes suau. Però l'alegria ens dura poc. Arribem a la font de les Huit Piletes a les 8:15 h.
La senda es troba envoltada de pins i de vegetació baixa.
Segons la indicació ens queden 35 minuts fins a la font del Sanxo, però és sense cap dubte la zona mes dura de tota la ruta. La senda que puja alterna la pujada constant amb zones escalonades que són les que realment cansen prou al fer-te canviar el ritme.



La pujada és tan dura que hi ha moments que em sembla portar algú agarrat de les meues botes. Qualsevol parada és bona per a baixar pulsacions i sobra dir que cada dos per tres parem per a fer fotos.



El dia està ennuvolat i ens ofereix imatges molt distintes a les que estem acostumats.



A Paco no pareix que li afecte la pujada ja que puja molt lleuger i poc a poc va obrint distància respecte a nosaltres. Ens espera en esta foto en un mirador que ens trobem durant la pujada.


Finalment a les 8:50 h. aconseguim arribar a la font del Sanxo (1155 m) on trobem a un senderista amb el que abans havíem coincidit a la font de les Huit Piletes. Mentre agafem aire (uns mes que altres) arriben on estem nosaltres un grup de quatre senderistes amb un ritme molt ràpid que ja voldríem haver tingut nosaltres. Les crestes de les muntanyes estan coronades per la boira.


Decidim que encara que la companyia és molt agradable nosaltres hem de seguir, ja que a mes volem tornar a casa a dinar, pel que reprenem la marxa. Al poc de caminar ens trobem en un conjunt format per una xicoteta font i una basseta on ens fem unes fotos.


Des de on estem i a través dels pins s'aprecia les ruïnes del Mas de Llopis. Estem en un altiplà per el que la pendent és molt suau i van combinant pujades amb baixades.


Quan ens apropem al Mas de Llopis podem observar amb detall les seues dimensions reals. A mes ens fixem que estan repoblant la zona amb pins.


Les condicions lumíniques ens permeten captar imatges molt boniques a contrallum.


A les 9:20 h. apleguem al desviament del cim del Montcabrer on comença la boira i és just en eixe moment quan ens tornem a reunir amb el grup de quatre senderistes que havíem conegut a la font del Sanxo. Ells van en direcció cap a la Cava Arquejada ja que van cap a la zona del Racó Llobet. Decidim esmorzar tots junts a la Cava Arquejada.


He de dir en la meua defensa que tinc molt bona memòria per a les cares però molt roina per als noms pel que demane disculpes a la gent de Cocentaina ja que sols me'n recorde del nom de Sergi Pérez que té una pàgina web molt interesant (a la que també podeu accedir a traves de la zona d'enllaços).
L'esmorzar va ser ràpid però al hora molt divertit, on ens aconsellaren on comprar les begudes de la zona (que al final no poguérem fer per culpa del temps) i com arribar a eixa bodega (davant la porta d'un hotel on teníem que situar-nos de una forma molt peculiar).

A les 10:25 h ens fiquem de nou en marxa després de despedir-nos del grup de Cocentaina, i ens dirigim per una senda que baixa cap al Mas de la Foia Ampla per a després girar cap al cim del Montcabrer i començar la pujada. El dia pareix que comence a clarejar. La Cava Arquejada va quedant-se enrere.



La pujada no és té tanta pendent com la que hem afrontat per a pujar a la font del Sanxo però el cansament i el fet d'acabar d'esmorzar fan que la pujada siga tan dura o mes que la de la font del Sanxo. Paco torna a pujar 'a ritme de campió' i Raul (que el dia anterior ha eixit a córrer) i jo pugem a un altre ritme (sobretot jo). El cim pareix que estiga molt lluny.



A mesura que anem guanyant altitud deixem de veure pins i comença a predominar la vegetació baixa. Finalment i amb mes patiment del que jo m'haguera pensat a l'inici de la ruta coronem el cim (1390 m) que està replet de senderistes. Són les 11:05 h.
Les vistes cap a la costa estan difuminades per la boira mentre que les vistes cap l'interior són molt nítides. Hi ha moments que pareix que volem a l'interior d'un avió al veure un mar de núvols per baix de nosaltres.



Quan arribem a llocs com és el cim del Montcabrer és el moment on fas balanç si realment tot l'esforç que has dedicat en la pujada té la recompensa adequada, i he de reconèixer sincerament que per ara mai m'he penedit en cap ruta que hem fet. La pujada al cim es va fer dura, però quan veus els paisatges com els de les fotos tot s'oblida.
Els tres pensàvem que al cim faria un oratge molt roin, però la veritat va ser molt diferent, el cim estava il·luminat per un sol que permetia que la temperatura fora molt agradable.
A les 11:20 h, després de un quart d'hora de relaxació, comencem la baixada que ens porta fins a la vessant on hi ha boira.



Ens dirigim cap al Mal Passet, però abans hem de passar molt prop de la Cava de les Monteses. El cim del Montcabrer a mesura que anem caminant es que queda enrere entre la boira.


La nostra ruta no segueix fidelment la PR-CV37 ni el GR-7 raó per la que hi ha un moment que ens enganyem (i seguim les marques del GR-7) i ens costa desfer en camí fet. Nosaltres estem seguint el track que van fer al seu dia la gent del grup RocaCoscollà i gràcies al gps podem seguir-los ja que sense este aparell seria quasi impossible.



La senda ens condueix a traves de vegetació que ha de ser molt resistent ja que les condicions climatològiques no són les mes amigables possibles.


Des de la zona de la Cava de les Monteses i fins que deixem enrere el Mal Passet caminem escoltats per un grup d'aus rapaços que ens fan dubtar si son àguiles o be falcons.



Després de quasi un hora caminant arribem al començament del Mal Passet, el perfil de la Penya Banyà que tenim davant dels nostres ulls ens meravella.



Quan vaig llegir la crònica de la ruta que va fer al seu dia la gent de RocaCoscollà em vaig quedar un poc espantat quan relataven les caigudes que havien tingut al Mal Passet. La gent de RocaCoscollà, a mes de tindre molta experiència, va equipada amb pals que faciliten la baixada i que nosaltres no tenim.
La senda que baixa pel Mal Passet està formada per terra solta amb molt pocs llocs on asegurar el peu pel que la probabilitat de relliscar és molt alta. Nosaltres vam prioritzar la seguretat davant del temps i amb molta sort no vam tindre cap caiguda. En tot moment buscàvem les pedres fixes per on baixar.



A mesura que anem fent la baixada la paret de la Penya Banyà es fa cada vegada mes gran e impressionant.



Una vegada arribem a este punt la baixada es mes suau i les pedres soltes que abans formaven la senda són substituïdes per terra compactada que fa que la senda siga mes segura.


Poc després apleguem a la font de la Penya Banyà que pel matí no havíem vist. Són les 13:45 h. i ja ens queda poc per a concloure esta llarga ruta.



A les 14 h i després de sis hores i quasi tres quarts tornem a l'ermita de San Cristòfol.


I ens fem la foto de campions que hui si que ens ho hem guanyat a pols.


Conclusions:

1) Tal com indicava al començament de la crònica, esta ruta suposa un gran desgast físic. Encara que com es sol dir, tot és relatiu i depèn del temps que vas a dedicar-li.

2) Per a mi és la gran conclusió d'esta ruta. Encara que hem tingut sort al Mal Passet, esta baixada m'ha fet veure la necessitat de tindre bastons de recolzament en este tipus de baixades tan perilloses.


1 comentari:

Paco Lafuente ha dit...

¡Menudo trabajo has hecho, tanto por la ruta en sí como por la excelente crónica! ¡Enhorabuena!

/* */