Primera crònica d'este blog sobre una eixida als Pirineus que coincidix amb la primera vegada que he anat als Pirineus amb un objectiu purament senderista.
Després d'uns quants mesos valorant l'opció de fer una escapada als Pirineus, i després de sortejar algunes dificultats que estigueren a punt d'impedir-ho, el cap de setmana del divendres 20 d'agost ens fiquem en marxa Gabriel Mañez i un servidor.
Les rutes les ha preparat Gabriel a partir de la seua experiència i a partir dels seus recursos bibliogràfics i cartogràfics, jo sols prepare els mapes i els tracks per al gps. Confie plenament en el seu criteri per triar les rutes ja que no tinc gens d'experiència en els Pirineus i se, que en altres ocasions, sempre m'han agradat les rutes que ha preparat Gabriel.
El dissabte, dia 21 d'agost, tenim pensat fer una ruta que ens portarà als cims del Puig Pedrós de Lanós (no confondre amb el PuigPedrós que es puja des del Refugi de Malniu) i de la Coma d'Or des de la zona de Porte-Puymorens en la Cerdanya francesa.
Per al diumenge 22 d'agost tenim dubtes de triar entre anar al cim de la Tossa Plana de Llés passant abans pels estanys i el pic Setut o anar a pujar la Canal Baridana. Tenim preparades les dos rutes i decidim que el dissabte quan acabem la primera ruta triarem una de les dos.
Característiques de la ruta:
La pujada es suavitza molt poc i sols quan arribem a l'altura de l'estany de la Font Viva, al quilòmetre 2,5, el sender perd quasi tota la seua pendent. Són les 8:30 h i baix a l'estany comença a hi haure activitat.
Esta és la part mes suau de tota la ruta i açò ens permet disfrutar de les vistes mentre caminem en direcció a la presa de l'estany de Lanòs. És ací on ens trobem arbres situats a les vores del sender que per la vesprada ens proporcionaran una ombra que agrairem en la tornada.
A les 9:15 h arribem a la part inferior de la presa on podem vore la Casa dels Enginyers i deixem el "Tour del Carlit", que gira a la dreta en direcció al Carlit. Nosaltres, en canvi, agafem el sender de l'Alta Ruta Pirenaica o en francés Haute Route des Pyrénées (HRP) que va cap a la nostra esquerre en direcció a la Portella de Lanòs.
- Data de realització: 21 d'agost de 2010
- Senderistes: Gabriel Mañez i Ernesto Ortells.
- Distància: 18,51 km
- Desnivell positiu (D+): Encara que el track marca 1760 m nosaltres calculem que serà al voltant dels 1400-1500 m.
- Tipus de terreny: Sender estret de terra i molts trams sense sender.
- Temps total utilitzat per a fer la ruta: 10h 05 min.
- No existix cap font d'aigua en la ruta i els rierols, encara que pareixen immaculats, estan contaminats pels excrements del bestiar que pastura pels voltants.
- Tant el sender del "Tour del Carlit" com el de l'Alta Ruta Pirenaica (HRP) estan marcats amb senyals pintades, en canvi, la resta del sender esta senyalitzat mitjançant fites, excepte les pujades als cims on no hi ha cap senyal.
- Perfil, track i waypoints: Puig Pedrós de Lanòs i la Coma d'Or.
- Ortofoto:
Descripció de la ruta
El dissabte comença per a nosaltres a les 6 del matí, després d'una nit a l'hotel on ens allotgem, on a causa dels nervis i d'estranyar el llit apenes he pogut dormir unes poques hores. Després del desdejuni partim en cotxe des de Ger fins a una zona pròxima a Porte-Puymorens on apleguem a les 7:20 h, aproximadament. Com es pot vore en la foto, no som els primers en arribar.
El dissabte comença per a nosaltres a les 6 del matí, després d'una nit a l'hotel on ens allotgem, on a causa dels nervis i d'estranyar el llit apenes he pogut dormir unes poques hores. Després del desdejuni partim en cotxe des de Ger fins a una zona pròxima a Porte-Puymorens on apleguem a les 7:20 h, aproximadament. Com es pot vore en la foto, no som els primers en arribar.
La zona on hem estacionat està molt prop de la zona on es practica baixada amb tirolina.
Una vegada estem equipats, a les 7:30 h, ens fiquem a caminar. En este primer tram hem de connectar amb el GR-7 que en esta zona coincidix amb el "Tour del Carlit," es tracta d'un tram prou exigent ja que en el primer mig quilòmetre pugem mes de 125 metres de desnivell i les cames protesten perquè encara no han agafat temperatura.
Des de ben prompte tenim de company de caminata a l'astre rei que ens acompanyara en tota la ruta il·luminant estos paisatges d'ensomni però també ens farà sudar de valent.
La zona de l'estació d'esquí de Porte-Puymorens queda a les nostres esquenes.
La zona de l'estació d'esquí de Porte-Puymorens queda a les nostres esquenes.
La pujada es suavitza molt poc i sols quan arribem a l'altura de l'estany de la Font Viva, al quilòmetre 2,5, el sender perd quasi tota la seua pendent. Són les 8:30 h i baix a l'estany comença a hi haure activitat.
Esta és la part mes suau de tota la ruta i açò ens permet disfrutar de les vistes mentre caminem en direcció a la presa de l'estany de Lanòs. És ací on ens trobem arbres situats a les vores del sender que per la vesprada ens proporcionaran una ombra que agrairem en la tornada.
La idea en este punt de la ruta és seguir el HRP fins que trobem un xicotet vall a la nostra dreta per on hem d'arribar al Rec de Fe que és un rierol que baixa cap l'estany de Lanòs, però ens enganyem de vall i abandonem el HRP abans d'hora, raó per la que hem de fer este tram per les travesses, però això si, amb unes increïbles vistes de l'estany de Lanòs.
Finalment trobem de nou les fites que marquen el sender que hem de seguir en direcció al xicotet estany on naix el Rec de Fe, es tracta de un sender que puja paral·lel a este rierol i és el meu punt crític tan físic con anímic, portem un poc mes de 800 m de desnivell positiu, però el no vore la distància que queda per arribar als dos cims per poder dosificar, junt al fet que porte un pes excessiu a la motxilla i el poc que he dormit la nit anterior fan que m'entre una mollera de cames i sobretot d'ànim enorme, que intente dissimular tot el que puc, encara que Gabriel no tarda en adonar-se.
La pujada per la cascada és preciosa, possiblement un dels llocs mes bonics on he estat mai, però sempre la recordaré com un lloc de superació personal.
Són les 11 del matí quan arribem a un xicotet l'estany on comencen les pujades tant del Puig Pedrós de Lanòs com de la Coma d'Or i d'on ix l'aigua que fluix pel rierol per on hem vingut. Fem una parada per a esmorzar i recuperar forces, aprofitem també per a protegir-nos del Sol i en el meu cas canviar-me els pantalons per uns altres curts.
En la següent foto es pot veure la pujada a un Puig Pedrós de Lanòs on es barreja tant les zones d'herba com les de gran concentració de roques fragmentades de totes les grandàries. En este punt intentar discernir per on va el sender és un acte de pura fantasia. Nosaltres comencem la pujada, amb un continu zig-zag, per la part dreta de la foto per a després intentar arribar al cim buscant sempre les zones d'herba on els bastons ens ajuden mes, però és inevitable passar per les zones de roques.
Després de mes de tres quarts d'hora de baixada, a les 13:25 h, comencem la pujada a la Coma d'Or, altra vegada ens fiquem a fer zig-zags i em trobe molt millor que abans ja siga pel gel que m'he pres anteriorment o pel fet que és l'última pujada. De totes formes cada poc parem per a recuperar i fer fotos.
A les 14 h arribem a un dels dos cims que té la Coma d'Or on ens trobem amb una gran fita i un sender que porta al segon cim. Les vistes des d'este cim de l'estany de Lanòs són immillorables i decidim que és un lloc perfecte per a dinar i descansar un poc.
En la següent foto es pot veure la pujada a un Puig Pedrós de Lanòs on es barreja tant les zones d'herba com les de gran concentració de roques fragmentades de totes les grandàries. En este punt intentar discernir per on va el sender és un acte de pura fantasia. Nosaltres comencem la pujada, amb un continu zig-zag, per la part dreta de la foto per a després intentar arribar al cim buscant sempre les zones d'herba on els bastons ens ajuden mes, però és inevitable passar per les zones de roques.
Un primer pla de la zona de roques, i de fons el magnífic paisatge del que disfrutem i que ens ajuda a oblidar-nos un poc de l'esforç que estem realitzant.
Cada poc parem, sobretot jo, per a recuperar un poc de forces i hidratar, a diferència de la pujada pel Rec de Fe, ara tinc un cansament mes físic que anímic, encara que vaig pensant mes en la pujada posterior a la Coma d'Or que en la pròpia pujada que estic fent, però en este punt ja tinc clar que faré les dos.
A les 12:15 h arribem al cim de 2842 m, Gabriel arriba quasi cantant i jo torrat però molt content amb mi mateixa. Les vistes des del cim són impactants i podrien provocar sense cap problema el síndrome de Stendhal.
A mes de disfrutar del paisatge, ens hidratem i mengem barretes i gels per a recuperar.
La Pica d'Estats amb restes de neu al fons
El cim de la Coma d'Or (2826 m.)
El Carlit vist per la vessant menys freqüentada
Gabriel i jo al cim del Puig Pedrós de Lanòs (2842 m.)
A les 12:35 h comencem la baixada dirigint-mos de la millor forma que podem cap als dos estanys que hi ha a peu de la Coma d'Or. De nou tratem d'evitar les concentracions de roques i sempre que podem busquem el terreny amb herba per a fixar millor les puntes dels bastons i castigar menys les cames. Es tracta d'una baixada perillosa on has d'activar tots els sentits i on pense, amb un sentit d'humor molt negre, que la gent que ens puga estar mirant des del cim de la Coma d'Or podria estar fent sense cap problema una porra per a vore qui dels dos pega un bac.
Després de mes de tres quarts d'hora de baixada, a les 13:25 h, comencem la pujada a la Coma d'Or, altra vegada ens fiquem a fer zig-zags i em trobe molt millor que abans ja siga pel gel que m'he pres anteriorment o pel fet que és l'última pujada. De totes formes cada poc parem per a recuperar i fer fotos.
En la següent foto es pot vore el cim del Puig Pedrós (a la dreta) i tota la baixada que hem realitzat i això que ja hem guanyat metres altra vegada.
L'opció mes directa que hi ha per passar del cim del Puig Pedrós de Lanòs al cim de la Coma d'Or és prou aèria tal com es pot vore a la següent foto:
A les 14 h arribem a un dels dos cims que té la Coma d'Or on ens trobem amb una gran fita i un sender que porta al segon cim. Les vistes des d'este cim de l'estany de Lanòs són immillorables i decidim que és un lloc perfecte per a dinar i descansar un poc.
Gabriel al cim de la Coma d'Or (2826 m.), al fons el segon cim amb gent i el Puig Pedrós
L'estany de Lanòs amb la seua presa
Tot esforç ha de tindre la seua recompensa, i a mes de les vistes, nosaltres ens vegem recompensats per l'elegant vol d'un planejador que passa molt prop d'on estem. També ens trobem amb un corb de proporcions quasi bíbliques que planeja per damunt de nosaltres però amb prou menys gràcia i elegància que el planejador. A les 14:45 h, comencem la baixada cap a la Portella de Lanòs, després de que Gabriel haja comprovat que no li queda gens d'aigua al camelback i que en el meu apenes queden mes de 200 ml, per tant toca compartir l'aigua i sobretot dosificar-la fins que arribem al cotxe.
En esta part de la baixada cap a la Portella de Lanós seguim un sender que està marcat per mig de fites i que en la seua part final té molta pendent just abans de desembocar en el sender HRP. De fet hem passat d'estar a 2826 m en el cim de la Coma d'Or a 2440 m quan connectem amb el HRP, en menys de 1,5 km. I poc després en les immediacions de la presa hem baixat fins els 2150 m.
Davant de la presa, a les 16:15 h, li demane parar un moment a Gabriel per a refrigerar un poc els peus que s'estan torrant dins de les botes amb l'aigua de un xicotet rierol, són apenes 10 minuts els que parem, però el consol és enorme. Gabriel em fa una foto en la que ix de fons la Coma d'Or per la vessant per la que hem baixat.
Tornem a caminar pel "Tour del Carlit" en sentit contrari a com ho feiem pel matí i sols ens falta desfer la zona mes plana de l'eixida i realitzar la ultima baixada fins on tenim el cotxe. El Sol s'aplica de valent en este ultim tram i finalment a les 17:35 h arribem al cotxe, després de 10 h de ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada