dimarts, 23 de desembre de 2008

Simat - Barx - Simat (PRCV50, 60 i 51)

El passat diumenge dia 7 de desembre realitzarem una ruta circular pels voltants de les poblacions de Simat i Barx.
Una ruta molt pareguda ja vam fer al mes de novembre de 2007 però en aquella ocasió no vam poder connectar amb al PRCV-50 i per tant vam tindre que fer una variant sobre el terreny.
La ruta que hem fet esta vegada té les següents característiques:
  • Distància: 16 km
  • Desnivell acumulat: 560 metres.
  • Tipus de terreny: Predomina el sender, però també hi han trams que van per carretera i per l'interior dels dos pobles.
  • Temps total utilitzat per a fer la ruta: 4h 20 min dels quals 3h i 40 min (aprox) vam estar en moviment.
  • Existeixen quatre fonts en la ruta: Puigmola, Teular, Tia Benita i Cirer.
  • Els senders estan senyalitzats d'una forma correcta.
La ortofoto de la ruta quedava massa xicoteta si l'intentava capturar de forma completa, així que he considerat que es millor capturar-la en varies parts:




Inici de la ruta fins el desviament del Mirador








El Mirador












Des de el Mirador fins la zona de l'Avenc de la Donzella








Desde la zona de l'Avenc de la donzella fins la font del Cirer










Des de la font del Cirer fins la carretera CV-675

















Des de la carretera CV-675 fins el final de la ruta







El perfil de la ruta és el següent:



Com es pot veure al perfil la duresa de la ruta es troba concentrada en els sis primers quilòmetres.
Per aquells que vulguen descarregar-se el track de la ruta que van capturar amb el nostre gps, han de polsar ací: Simat-Barx-Simat

Ruta vista a través del visor del wikiloc:


Esta vegada s'ha unit Manu a la gent que normalment solem eixir (Raul, Paco i un servidor). I he de dir que es nota que està fort, al igual que Paco i Raul.
A les 8,40 h ens havíem reunit en Sueca per a eixir cap a Simat. A ultim hora vam tindre la baixa de Raul, així que sols érem tres persones.
A les 9,15 h arribem a Simat i immediatament ens fiquem a caminar, travessant el poble, ja que hem aparcat just on s'acaba la ruta, que és molt prop de la carretera CV-675, que va cap a Barx, i que està a l'altra part del poble. L'inici de la ruta va per la carretera CV-600 que va cap a Barxeta.
La carretera té una suau pendent que ens permet calfar poc a poc les cames. Hi ha que estar atents al transit que té esta carretera, sobretot de ciclistes. Encara que en la foto anem a la vora dreta de la carretera, poc després de la foto, ens passarem a l'altra banda.



Quasi quilomètre i mig després arribem a l'inici del sender PRCV-50 (esta part fins l'inici del sender està prou mal marcada, per tant, atenció). El sender és prou estret i pedregós. Són vora les 10 del matí.



A partir d'ací fins el quilòmetre 6, ens anem a trobar la part mes dura de la ruta, així que aconselle que cadascú es fique el ritme mes adequat per l'ascensió amb les parades necessàries per a no fundir-se. En esta part del sender les marques són abundants encara que estan prou desgastades.
En el meu cas, tant Paco com Manu marquen un ritme viu per a mi, però pel que pareix, és molt suau per a ells ja que van xarrant, mentre jo faig esforços per a no ofegar-me. Sols falta que es fiquen a cantar i a xiular. De quan en quan, utilitze la meua arma secreta per a descansar i agafar un poc d'aire, fer alguna foto que altra per al blog.



Cada vegada que la mire, la carretera està cada vegada mes lluny i fonda. I si mire cap a la mar em trobe en primer pla Benifairó de la Valldigna, després Tavernes i coronant la foto està l'Alt de les Creus.


En la pujada ens trobem amb signes evidents d'un incendi que va assolar esta zona fa uns anys. Però també hi ha que dir que la natura pareix que està guanyant-li la batalla als efectes del incendi, ja que ens trobem gran quantitat de matoll baix.


A les 10,45 h pareix que la pendent ens dona un descans, però el que no se encara és que ja estic dalt de tot (almenys el mes alt que pugem amb esta ruta, ja que no anem al Mirador). Tenim una visió per als tres inèdita del cim del Montdúver. També podem veure des de un angle nou la Serra de les Agulles.



Ens trobem en una altiplà amb una vegetació formada per tot tipus de matolls propis de la zona mediterrània on predominen els palmitos i el romaní o romer.



Sense mes dilació comencem la baixada cap la Font de la Puigmola, passant entre l'Alt dels Tres Cucóns (que es queda a la nostra dreta) i el Tossal dels Barrancs (a la esquerre). Passem per la Falaguera, arribant a la fi a la zona del Bancal de Domenech, després de rodejar el Tossal. En les dos fotos següents podem veure primer la zona de la Falaguera i després el Tossal.


El sender es transforma primer en una pista forestal i poc després en una pista asfaltada fins la Font de la Puigmola. En esta zona el sender está molt mal marcat i és on l'altra vegada que vam voler fer esta ruta, però en sentit contrari, vam perdre el rastre del PRCV-50.



A partir d'esta font, on sempre hi ha gent carregant aigua, agafem el PRCV-60 per una pista de terra que si que està molt ben marcada i passem sense parar-nos en la Fonteta del Teular però si que ho fem en la Font de la Tia Benita, on ens fem la següent foto:



Són les 11,50 h, Manu es queda sorprès perque la pista que ara està cimentada fa poc de temps no ho estava, era sols de terra, i com a practicant de la bicicleta de muntanya, li supossa una mala noticia.


Cinc minuts després ens observem la següent imatge, on la Nevera de Barx comparteix protagonisme amb el poble i la Penya del Migdia.



A les 12 h ens fiquem a esmorzar en una de les taules que hi han al voltant de la nevera. Des de allí podem disfrutar amb molt mes detall de la Penya del Migdia i del Montdúver.



A les 12,15 h ens fiquem de nou en marxa, rodegem Barx i ens dirigim per la carretera que ve de Simat (CV-675) cap a les afores. Nomes eixim de Barx hi ha una granja que té una marca de PR, i just al costat de la porta hi ha un lloc per on passar. Encara que és estrany, este sender travessa la granja, però és legal, així que tranquils. És en este punt on agafem el PRCV-51 que ens portarà de nou a Simat.
El sender és estret però esta molt be marcat i conservat. Una volta passada la granja, fem una xicoteta ascensió i en menys d'un quart d'hora estem davant d'un pal informatiu on podem triar anar en direcció a la Cova de les Mallaetes o anar cap a la Font del Cirer. Triem esta ultima opció.


Posteriorment arribarem a un segon pal informatiu, on triem baixar a la carretera que va cap a la Font del Cirer ja que el sender (i ho se per experiència pròpia) es fa un poc mes endavant impracticable. A les 12,45 h apleguem a la Font del Cirer on estranyament no hi ha ningú carregant aigua.


Quasi immediatament ens fiquem a baixar pel sender que fa un zig-zag cap a l'aqüeducte. Podem veure clarament el poble de Simat amb el monestir de Santa Maria de la Valldigna.


A les 13,15 h travessem per baix d'un dels arcs del aqüeducte. La lluminositat del moment fa que la foto siga molt bonica.


Una vegada hem passat l'aqüeducte, arribem a la carretera CV-675 que com he dit abans uneix Simat amb Barx. Hem de fer uns 400 metres per ella, raó per la que extremem l'atenció ja que es tracta d'una carretera amb moltes corbes i molt transitada per ciclistes.


Per fi podem abandonar la carretera i el PRCV-51 ens porta entre els horts de tarongers fins arribar al poble de Simat. Primer anem per una pista cimentada que després es converteix en una pista prou deteriorada de terra que desemboca en una pista asfaltada que ens conduïx al poble al que arribem a les 13,35 h.


Conclusió:
  1. Es tracta d'una ruta llarga on la duresa està concentrada en els primers 6 km i que si sabem dosificar-nos en este tram de la ruta, podrem fer-la sense cap dificultat.

1 comentari:

Manolin ha dit...

Molt bona ruta, entretenguda i amb un poc de cada, pujar, baixar, senda, pista, a cel obert, tancat al bosc, llocs per a parar i fer un mosset... de tot!

Grata companyia, gran cronica i millors fotos, m'ho vaig pasar molt be, a repetir!!!!

AU!!!

/* */