divendres, 4 de desembre de 2009

Carrera d'orientació per la Murta

Poc a poc vaig publicant tot allò que he anat fent al llarg de l'any i que per diversos motius no ho havia pogut fer fins ara. Espere que ara que pareix que puc dedicar-li mes temps al blog, puga donar eixida a tot el que tinc al caixó de tasques per realitzar. No m'agrada ficar-me terminis perquè després per "a" o per "b" no els puc complir i em cabrege, però en esta ocasió vaig a fer una excepció i vaig a intentar publicar als mesos de desembre i gener tot allò que tinc ara pendent.

El que vaig a publicar hui és la carrera d'orientació, al paratge de la Murta, amb la que vam donar per finalitzat el curs del CEFIRE d'Alzira anomenat "Contacto con el medio natural: técnicas de orientación", en el que vam tindre de ponent a Salvador Bayarri Ferrer, que ens va transmetre una sèrie de coneixements al voltant del mon de l'orientació i la seua aplicació a la docència sobretot per aquells que són professors d'educació física. Per a tots els participants al curs, ja foren professors d'educació física o no, ens va transmetre la curiositat per aprendre un esport molt interessant i que era per a molts (entre els que m'incloc) quasi desconegut.
Al llarg d'este curs vam passar de practicar les tècniques i els diversos tipus de carrera d'orientació en zones mes limitades a nivell d'espai, com el parc de l'Alquenència d'Alzira, fins acabar el curs en un zona molt mes gran com és el paratge de la Murta.
El 30 de maig ens vam reunir els participants, el ponent del curs i el coordinador del CEFIRE, Angel Ribera, per realitzar una carrera d'orientació a la Murta. Salvador Bayarri s'havia avançat un parell d'hores a la resta per a situar/ocultar estratègicament les diverses balises que nosaltres havíem de buscar posteriorment.
Una vegada formats els equips (de dos) al costat de les restes del monestir de Santa Maria de la Murta, Salvador ens explica les regles de la carrera que eren les següents:
  • No hi havia cap ordre en la recerca de les balises.
  • Totes les balises tenien la mateixa puntuació.
  • El temps de la carrera estava limitat a dos hores.
  • L'equip que no estiguera en el punt d'eixida abans de les dos hores seria penalitzat.
A continuació ens va proporcionar a cadascun dels equips el material necessari per realitzar la carrera: un mapa on estava assenyalada l'ubicació de les balises i una brúixola. A partir d'eixe moment sols restaven 5-10 minuts per a l'inici i era el moment de establir amb el company d'equip quina anava a ser l'estratègia a seguir.


Jo formava equip amb Abel, professor d'educació física amb millor condició física que jo de llarg. En principi el nostre equip era el favorit per guanyar la carrera, ja que jo era la persona de tot el grup que sobre el paper mes coneixia la Murta, però la carrera ens va demostrar que eixe avantatge era un arma de doble fil.
L'estratègia del nostre equip consistia en aconseguir primer les balises situades a major cota, ja que al estar a finals de maig preferíem afrontar els trams de pujada amb la menor calor possible, just al començament de la prova. Esta estratègia ens va diferenciar dels demés equips però també ens va condemnar.
L'eixida de la prova és espectacular, cada grup pareix que segueix una direcció diferent a la resta. Hi ha dubtes entre els equips entre caminar de presa i guardar forces o directament ficar-se a córrer.
Nosaltres barregem les dos coses, però predomina el caminar de presa, ja que anem de pujada en busca de la primera balisa que no tardem en trobar en la font.



A partir d'ací la cosa comença a anar mal ja que no trobem la segon balisa i segons el mapa deuria estar davant de nosaltres. Caminem pista amunt, mes de 500 m, per a tornar enrere poc després. Ací el conéixer el terrenys ens juga una mala passada ja que ens "piquem" i invertim una quantitat desmesurada de temps en buscar esta segon balisa. Tal vegada si no haguérem conegut tant el terreny ens haguérem donat per vençuts molt abans i haguérem seguit cap a la següent balisa. Craso error.
Al acabar la carrera vam comprovar que algun graciós havia furtat la balisa.
A partir d'eixe moment ens toca afanyar-nos per compensar el temps perdut i decidim baixar cap a la zona del monestir per localitzar les balises "fàcils". L'estres es va incrementant de forma inversament proporcional a la quantitat de temps que faltava per a finalitzar les dos hores de la carrera. Hi ha balises que trobem amb certa facilitat i altres que es resistixen i ens obliguen a desistir.


A la fi no guanyarem la carrera, no me'n recorde si quedarem en segon o tercera posició, però tampoc era una cosa que fora important, de fet, la memòria que és selectiva ho ha eliminat dels meus records. En canvi, si que em recorde que tots els equips comentarem els problemes que havíem tingut al llarg de la carrera, com la famosa balisa "extraviada" i altra que ens havia obligat a entrar dins d'una esbarzera deixant-nos les cames plenes d'arraps.
Per culminar el matí ens vam donar els correus electrònics amb la idea de poder-nos comunicar quan hi haja una carrera d'orientació i formar equips. Després ens ferem la foto de grup en la que faltava aquella gent que tenia mes presa.



La principal conclusió que he tret d'este curs té que vore amb l'esport de l'orientació. Pareix des de fora que siga un esport d'aventura i cert risc on hi ha que tindre un elevat nivell físic per a participar. Res mes lluny de la realitat, sempre que no es vulga competir per guanyar. Es tracta d'un esport, on no sempre l'èxit depén directament de la condició física, encara que ajuda molt, però l'èxit també depén d'altres factors com són interpretar correctament un mapa i traçar un rumb correcte amb la brúixola. Per tant el poden practicar tota classe de persones des de menuts fins majors, cadascú al seu nivell.

Qui estiga interessat en este esport que navegue pels següents enllaços:
/* */