dimecres, 7 de gener de 2009

El Montgó des de Dénia

El dilluns dia 5 de gener vaig poder disfrutar per primera vegada del parc natural del Montgó i mes concretament de la pujada al seu cim.
El Montgó és possiblement un dels llocs d'esta comunitat als que almenys s'hauria d'anar una vegada en la vida per a segurament tornar, com crec que faré jo.
La ruta que hem fet i que ha tingut el seu origen en Dénia, la hem agafada de la pàgina web de Rocacoscolla.
I com es sol dir, tot el que val, costa i per arribar al Montgó hem de fer un poc penitència per arribar a l'inici de la ruta, en la pàgina de Rocacoscolla explica amb detall com arribar al punt inicial, nosaltres en canvi, optarem per fiar-nos del Tom Tom (navegador gps per al cotxe) al que li ficarem que ens portara a la Carretera de la Colonia. El Tom Tom ho va fer be i ens va portar, però per una ruta poc ortodoxa.

La ruta té les següents característiques:

* Distància: 14,75 km
* Desnivell acumulat: 722 metres.
* Tipus de terreny: Sender en les parts mes altes mentre que a les zones mes baixes el que hi ha es una pista forestal.
* Temps total utilitzat per a fer la ruta: 5h 16 min dels quals 4h i 22 min (aprox) vam estar en moviment.
* No existeix cap font d'aigua en la ruta.
* Els senders estan senyalitzats d'una forma correcta amb els cartells propis del parc natural. Els del sender PRV-152 estan molt deteriorats.

La ortofoto i el perfil de la ruta són els següents:




Per a descarregar-se el track de la ruta, polsar ací: Montgo

En esta eixida al Montgó els senderistes hem sigut sols Gabriel i jo, ja que quasi va ser un pensat i fet, i no vaig poder avisar a molta mes gent.
Eixir amb Gabriel és apart d'un gran plaer, és eixir amb una de les persones que mes coneix les muntanyes de la Comunitat Valenciana i que encara que cada vegada que isc amb ell se un poc mes que la vegada anterior, em done compte que em falta molt de camí per fer per saber el que ell sap.
Així que el dia de Reixos, tant Gabriel com jo ens férem el nostre particular regal.
A les 8,30 h i després de pegar una volta extra en el cotxe per no fiar-nos de les indicacions del Tom Tom, que ens havia portat al lloc indicat a la primera, carreguem les motxilles, els bastons i comencem a caminar cap a l'entrada del parc natural del Montgó.
La ruta que hem triat es pujar a través del Racó del Bou, considerem que pujar per la Cova de l'aigua és massa dur per a fer-ho sense haver calfat les cames, i la pujada pel Racó del Bou és mes llarga però evidentment molt mes suau.
El Montgó ens espera:


El començament de la ruta es realitza a través d'una pista forestal molt ampla, ja que és utilitzada per el personal de parc per a desplaçar-se amb tot terreny en les seues tasques de manteniment.
El sol comença a il·luminar els casc urbà de Dénia, destacant el seu castell al estar elevat sobre la ciutat i envoltat per una pinada. També podem apreciar la Serra de Segària banyada pels primers rajos de sol.



Arribem a una bifurcació on trobem indicacions (pròpies del parc) que ens informen cap on van els camins. Nosaltres triem el camí que ix cap a la dreta.



A les 8,50 h seguint la indicació de la senyal que ens guia cap al cim deixem la pista forestal i comencem a pujar per un sender que ens porta pegats a les parets de la muntanya. El sender és de ferradura amb continues revoltes tal com es pot veure a la següent foto:



Ens trobem en una zona d'ombria on les plantes i la terra encara mantenen la humitat que la rosada els ha proporcionat. En la foto següent podem veure la diferència entre on estem nosaltres de zona d'ombria i la zona on pega el sol.



La pujada és prou dura, tal com fica al cartell, però les vistes que estem contínuament veient són realment espectaculars i compensen sobradament l'esforç.


Finalment a les 9,30 h arribem al que pareix un altiplà que dona per finalitzada esta dura pujada. Comencen a apreciar algunes vistes que en el cim encara es veuran molt millor, però la idea del que anem a veure en el cim ens anima després de la quantitat de forces que hem perdut en la pujada.



Després de descansar i disfrutar del paisatge, continuem avançant per l'altiplà i resulta curiós vore els únics núvols que hi han a tot el cel formant una perfecta recta que avança des de la zona litoral fins al interior de la mar.



Esta zona ja és molt mes suau i ara la nostra velocitat d'avanç és prou major que abans. Divisem el cartells que ens indica que per la nostra esquerre s'inicia una senda per a pujar a la Creu de Dénia, nosaltres seguim la ruta cap al cim. Són les 10,15 h i als pocs minuts podem apreciar la creu de Dénia i també la nostra destinació, el cim del Montgó. Hem tingut molta sort i tenim un dia amb una meteorologia esplèndida i amb un cel tan blau que pareix la mateixa mar.




Pareix que estem molt lluny, però la distància que ens separa del cim la realitzem en menys de mig hora. En la part final de la pujada seguim unes marques en forma de punt de color groc que pareixen fetes amb spray.



A les 10,45 h arribem al cim del Montgó i com a regal per l'esforç, que ja quasi hem oblidat, tenim el cim per a nosaltres sols.


Pareix un pensament egoista, i tal vegada ho siga i tot, però de vegades arribes a un cim i el trobes ple de gent, perdent part de l'encant que té. Almenys esta vegada hem tingut molta sort i podem disfrutar de una panoràmica quasi inigualable.


Però per a disfrutar com cal de tota la panoràmica que ens proporciona el cim del Montgó i saber que és cada cosa, no hi ha res millor que la foto panoràmica que va realitzar en el seu dia Manuel Sáez i que tinc el gust de ficar l'enllaç cap a la pàgina de Rocacoscolla on està allotjada. És un luxe que certes persones facen açò.
Abans d'esmorzar, decidim fer-nos la foto en el vèrtex geodèsic, que per cert algú ha decorat amb la bandera republicana, aprofitant per a ficar la càmera el muntó de pedres on abans estava la creu de Xàbia que segons em conta Gabriel no va sobreviure a l'incendi que va assolar este paratge ja fa uns quants anys.


Com es pot veure a la foto, tant Gabriel com jo portem els baixos dels pantalons bruts pel fregament amb la vegetació humida.
Encara que el cel esta totalment ras, hi ha un poc de bruma en la mar que ens impedix veure Eivissa, així que hi haurà que tornar altre dia per veure-la.
A les 11,25 h iniciem la baixada cap a Dénia, el sender és prou aeri, per tant compte la gent que patisca de vertigen, tant Gabriel com jo no el patim així que no ens podem resistir a fer-nos un parell de fotos aprofitant els fons que tenim.



Quan Gabriel em comenta que hem de baixar per la cresta que hi ha a la muntanya pense que va de broma, com he dit abans, no patisc de vertigen, però el meu sentit comú no para d'enviar-me missatges d'alarma.


Per anar mes segur en la baixada he començat a utilitzar els bastons, però en esta baixada tan escarpada, hi ha moments que prescindisc d'ells perquè tinc por que em desequilibren, a mes, les roques que formen el terreny estan fragmentades i tenen unes aristes prou afilades que et poden ferir a la mes mínima errada. Segons Gabriel, no tinc traça baixant amb els bastons, i en part li done la raó.



Poc a poc el sender deixa de tindre eixa exagerada inclinació, encara que segueix sent empinat. Açò ho demostra les nombroses revoltes que hem de fer al llarg d'esta part de la baixada.
A la fi arribem a un pal indicador, en el que per primera vegada, vegem una referència al PRV-152 i que està en prou bones condicions. Quan ens girem, ens donem conter del que hem baixat.


Són les 12,20 h i ens queda travessar el barranquet, on ens trobem de sobte amb la Cova del Camell, i continuar caminant pel camí o carretera de la Colonia.


A partir d'este punt fins l'arribada al cotxe el que ens queda es una passejada en la que ens creuem en molta gent, que al igual que nosaltres, aprofita el bon oratge que fa per a fer un poc d'esport. El que resulta curiós és el contrast tan fort que hi ha entre el paratge que hi ha a la nostra esquerre on tenim les parets del Montgó i el de la nostra dreta on tenim un paratge invadit per nombrosos xalets.


A les 13,40 h arribem al cotxe després de gaudir d'un matí de senderisme excepcional.

Conclusions:
  1. És tracta d'una ruta d'una duresa mitjana concentrada pràcticament en el primer terç de la ruta, per tant val la pena dosificar-se per a no acabar rebentat.
  2. La baixada cap a Xàbia-Dénia és en el seu inici prou perillosa, tant per la inclinació com per la naturalesa del terreny. Molt de compte.
  3. Com he dit al principi, no hi han fonts en la ruta i en la zona del cim no existeixen arbres per a que ens donen ombra, per tant si fem la ruta en els mesos de mes calor són dos informacions molts importants per a planificar les hores en les que farem la ruta.

1 comentari:

Noelia ha dit...

Hola Ernest, soc Noèlia, he vist el teu blog se senderisme i t´asegure que tinc moooltes ganes de pegar una volteta per eixós mons per on aneu de tant en tant. El que passa es que ara els dissabtes els tinc ocupats en cursets i fins Abril no puc fer plans... llastimeta llastimosa!! Be fins el dijous, que m´ha dit Susi que veniu a Valéncia i ens vorem. :D

/* */