dissabte, 14 de juny de 2008

El barranc d'Abdet

Per a la tercera eixida del curs de barrancs del CEFIRE d'Alzira, i segon que fem a un barranc, Julio Martínez ha triat el barranc d'Abdet. També s'anomena barranc de Mela o del Molesillo.
El dia que hem triat per a baixar a través d'este barranc és el dissabte 14 de juny.

Es tracta esta vegada d'un barranc amb aigua amb una longitud de un quilòmetre, un desnivell de 110 m i el temps aproximat per a fer-lo és de dos hores, encara que esta dada depèn de les característiques del grup en el que vages (quantitat de gent i experiència d'esta).

Esta vegada Julio no ha dividit el grup en dos dies diferents, encara que entrarem al barranc amb dos grups separats per mig hora. Al primer grup el guiarà un barranquiste que coneix molt be este barranc, ja que l'ha equipat amb ancoratges (anclajes). El seu nom també és Julio, mira per on.
Julio Martínez, guiará al segon grup. El principal avantatge de fer dos grups és evitar que la gent estiga molt de temps esperant a que cada membre del grup realitze per exemple un ràpel. Jo vaig amb el primer grup, ja que mantenim els grups que anàrem al barranc de l'Infern.

Esta vegada he de deixar a casa en gps i al cotxe la càmera de fotos ja que estos dispositius electrònics no reaccionen molt be amb l'aigua. Julio ho ha pensat tot, i ha comprat dos càmeres analògiques aquàtiques d'un sol ús. Per eixa raó i sobretot en les zones amb poca llum les fotos no tenen la qualitat d'altres vegades, de fet, de la nostra càmera sols hem pogut 'rescatar' unes poques fotos i la majoria són de l'altre grup.

La primera pregunta que ens férem quasi tots quan Julio ens va dir que anavem a Abdet va ser on estava eixe poble. Està situat entre Guadalest i Confrides. Però una imatge capturada del Google Maps val mes que mil paraules.



Per a arribar des de Sueca el millor és agafar la AP-7 i baixar fins l'eixida de Callosa d'En Sarrià, i després passar per Guadalest, Benimantell, Benifato i finalment arribem a este poble de la Marina Baixa.

Nosaltres quedem a les 9,30 h i com ja és costum ens fiquem a esmorzar. Esta vegada al tractar-se d'un barranc amb aigua amb una temperatura prou baixa hem d'utilitzar vestits de neopré llarg. La majoria els hem alquilat, uns quants a la tenda Alvarado en Valencia i altres a l'empresa de Benilloba anonemada Grieta. Així mentre esmorzem fem temps per a que arriben els neoprens de Benilloba.



Una vegada arriben, i ja esmorzats, comencem a repartir-nos els neoprens. El que li va tocar a Ana ja l'utilizava Jacques Cousteau quan era jove. En canvi els de Toni i Alfred són mes nous.



Per cert, els cometaris i efectes a les fotos són cortesia de Julio.

Així que ens fiquem el banyador, agafem el neopré (vestit, escarpins i guants), l'arnes, el mosquetó, el rapelador i el casc i ens encaminem al començament del barranc que està a una distància de quasi un quilòmetre.



Quan per fi arribem al començament del barranc ens fiquem tot el equip i ens endinsem dins l'aigua. Al principi no volem banyar-nos molt, però als 5 minuts estem torrats dins del neoprè i ens banyem per a refrigerar-nos, a partir d'eixe moment ja no sentim gens de fred ni calor durant les 2 hores que dura el descens. La primera part del barranc és un rierol molt pedregós on anem molt en compte on fiquem els peus per a no esvarar-nos.



Els primers ràpels que ens trobem són molt espectaculars ja que pràcticament rapelem per el mateix lloc on cau l'aigua, és a dir, per la mateixa cascada.


Altre ràpel molt divertit és un on quasi no entra la llum solar (i per això les fotos són tan roïns). Allí ens fèiem una foto quasi acrobàtica al forçar al màxim la postura del ràpel, ho férem tots però sols ha eixit be la foto de Salva i la de Josep.


També trobem tobogans per on deixar-nos caure. Com es pot veure a les fotos Francis, Alfred, Toni, Edu, Sandra i Bàrbara disfruten com a xiquets.



Però realment i on ens ho passem genial són en els bots, hi han des de xicotets fins alguns en els que t'ho tens que pensar moltes vegades, encara que en eixos que són mes alts sempre hi ha un ancoratge per a baixar-los rapelant si no t'atreveixes a llançar-te al buit.
En les fotos que fique ara dels bots, cal fixar-se que quan mes ens endinsem en el barranc este cada vegada és mes estret i els bassals cada vegada ténen mes profunditat. Per sort els neoprès ens donen molta flotabilitat. Altra cosa a comentar és que Julio ens van dir que per a botar de forma segura havíem de pegar els braços al cos i flexionar les cames per si de cas al entrar al aigua ens topàvem amb alguna roca. Com ara veureu hi ha gent que botaba d'esta forma i altres que no, que preferien un estil lliure (freestyle).



Finalment i després de dos hores de diversió arribem al acabament del barranc i hem de superar una pujada prou dura però en poc menys de 15 minuts ens trobem altra vegada en el poble d'Abdet. On ens fem una foto de grup.



D'esquerre a dreta, els que estan de peu: Ana, Ernesto, Sandra, Salva, Josep, l'altra Sandra, Francis, Julio i Edu.
Acuclillats: Julio Martínez, l'altra Ana, Bàrbara, Alfred i Toni.

Després recuperem forces amb un bon dinar i realitzem una visita al embassament de Guadalest.


Conclusions:

1. És dels tres barrancs que formen part del curs el que a tots mes ens ha agradat, ja que el aigua li dóna un punt de diversió extra respecte a un barranc sec com era el de l'Infern.

2. Al igual que al barranc anterior hi ha que anar adequadament equipat. A nivell individual hi ha que dur: equip de neoprè (vestit, guants i escarpins), arnés, mosquetó, rapelador i casc.
A nivell col·lectiu hi ha que dur una corda de 20 m.

En este aspecte cal dir que la majoria de gent que fa barranquisme ho fa complint les normes de seguretat, però sempre hi ha una minoria que no ho fa, com un grup estranger que es va trobar el segon grup i que sols portaven un arnes per a tots, cap equip de neoprè i el que realment fan es complicar-se la vida tant a ells mateixos com a la resta de gent que va be equipada, ja que en cas d'accident els has de tirar una ma.

3. Al igual que al barranc de l'Infern, s'ha d'entrar al barranc sempre que les condicions meteorològiques ho aconsellen.
/* */