Serra de Bernia (I): L'Ombria

El passat dijous dia 6 de desembre i aprofitant per tant el primer dia del pont ens arrimarem a la Serra de Bernia a fer la primera eixida d'este mes.

La idea inicial era fer el sender de xicotet recorregut circular PRV-7 que ix des de Casas de Bernia passa per la Font i el forat de Bernia fins arribar a les ruïnes de la fortificació. Com a opció teníem el pujar i fer el cim de Bernia. Eixa era la idea original amb la que vam anar des de Sueca cap a Benissa.

Les circumstàncies, que mes avant explicaré amb mes detall, van aconseguir modificar este itinerari i fer-nos visitar l'Ombria de Bernia.

L'itinerari que finalmet vam fer ve reflectit en la següent ortofoto i en el següent perfil.

El track d'esta eixida es pot descarregar al següent enllaç: Ombria de Bernia


Cal indicar que hi ha un tram del track (el que va des de el Forat fins la pedrera) que no el vaig guardar i per eixa raó el track ha quedat incomplet. Per aconseguir un perfil sense cap discontinuïtat m'he vist obligat a fer que l'inici del perfil no coincidisca amb l'inici real de la ruta.

Tal com es pot veure al perfil el track a partir del que s'ha obtés este té una llargaria total d'algo mes de 6,5 km. A açò falta afegir el tram que no ha quedat registrat al track que jo estime que estaria entre 1,5 i 2 km, per el que la llargària total de la ruta queda en uns 8 km.

Es tracta de la ruta mes curta però mes intensa que hem fet des de que estic fent el blog. Té un duresa prou elevada i s'ha d'estar preparat físicament per a realitzar-la o almenys no tindre molta presa en fer-la.

El dissabte a l'hora de costum (6,30 h) ens reunirem Raul i jo en Sueca, i després de arreplegar a la gent de Cullera (Toni i Juan) ens dirigirem cap a Benissa en primer lloc i després cap a Casas de Bernia. La carretera que va de Benissa a Casas de Bernia és molt revirada i prou estreta.

A les 8,05 h començàvem a caminar després de deixar el cotxe. Veure com es fa de dia poc a poc és un espectacle únic, alguna cosa bona havia de tindre el matinejar.

En apenes cinc minuts ens fiquem a la font de Bernia on ens fem la foto d'arrancada. D'esquerre a dreta, Raul, Juan, Ernesto i Toni.

Una vegada que pugem per les escales que hi ha just al costat de la font comença la duresa. La senda s'inclina cap amunt i el pitjor de tot es que no hem tingut temps per a calfar les cames i el cor cada vegada bombeja amb una major freqüència. Al poc minuts ens comença a sobrar quasi tot el que portem damunt (guants, polars, etc)

Finalment pareix que hem arribat a quasi dalt del tot i ja vegem que la pendent del sender comença a estabilitzar-se i un poc mes avant inclús fa alguna lleugera baixada. Ens relaxem un poc despres de l'esforç i valorem la pujada que acabem de realitzar.

En eixe moment és Raul el que comenta que hem deixat de seguir les marques grogues i blanques de la PR, però suposem que mes avant apareixeran ja que no vegem cap altre sender. Per tant continuem avançant pel sender i el que nosaltres no sabem és que ens hem deixat darrere el Forat de Bernia. S'ens oblida que el que hem de buscar no és un sender si no l'entrada a una cova.

Al pocs minuts vegem cabres a la nostra dreta i un quants metres mes elevades que nosaltres. Nosaltres seguim avançant.

La naturalesa del sender canvia segons el tram pel que anem, passa de ser una xicoteta senda molt ben diferenciada de la vegetació a difuminar-se entre la vegetació o entre els riscos.

En certes parts del sender ens ajudar-nos de les mans per a poder avançar.

Continuem avançant i ja ens resulta molt estrany no trobar cap marca de la PR. Així que ja em decidisc a traure el GPS de la motxilla i es quan ens portem la sorpresa que ens hem eixit molt de la ruta planificada. Després sabrem que hem arribat a l'Ombria de la Serra de Bernia.
Quan mirem per on hem vingut ens quedem meravellats de com he pogut arribar on estem.

Desestimem tornar per on hem vingut ja que és molt dur i a mes hem localitzat a una cota molt inferior d'on ens trobem una pista que va cap a las Casas de Bernia, però hem de buscar el lloc adequat per a realitzar la baixada fins a eixa pista.

Als poc minuts trobem un lloc per on decidim baixar. Just baix d'un risc comença un sender (encara que hi ha que tindre prou imaginació per a anomenar-lo així) de pedres soltes que desemboca en una pedrera que ens du fins pràcticament a la pista. Sols hi ha un xicotet defecte i és l'exagerada pendent que té la baixada.

Comencen a baixar, primer per "l'imaginari sender" on ens trobem una sorpresa en forma de restes d'una cabra. Menys mal que ens ho agafem en humor i ens diem que sols nosaltres podem anar per on es despenyen les cabres munteses.

El sender s'acaba i comença la pedrera que és una especie de "riu" format per una gran quantitat de pedres de tots els tamanys. Al començar a caminar per la pedrera em sorprenc al vore com m'estaque fins als turmells entre les pedres, a mes si camine de presa provoque un xicotet allau en forma d'ona. Açò ens dona confiança i anem baixant fent zig-zags de la mateixa forma que si estiguérem esquiant. Per a evitar que un mini-allau puga afectar a la gent que va per baix de nosaltres ens separem en dues parelles i deixem una distància de seguretat entre nosaltres. Toni i Juan van davant i mes endarrerits ens quedem Raul i jo.

Com a mesura de seguretat decidim recolzar-nos amb la vegetació de forma que ens servisca de fre.

Continuem baixant cada vegada amb mes confiança però de quan en quan algú pega una culada, no ens salvem cap. El cas de Raul és digna d'estudi, en menys de cinc minuts cau cinc vegades i provocant-me un atac de risa que té com a conseqüència que jo també pegue una culada al ficar-se les meues cames molles per la risa. Parem a la mitat de la baixada per a immortalitzar el moment.

Per fi i després de mig hora, aconseguim arribar a la pista i ens quedem sorpresos al veure el següent panell que indica exactament per on hem baixat. No podem evitar uns somriures al saber que hem utilitzat una microreserva de la flora per a ajudar-nos a frenar en la nostra baixada.

Si mirem cap al risc on hem començat la baixada i el vegem increïblement llunyà.

Aprofitem la uniformitat de la pista per a seure-mos i esmorzar. Són les 10 del matí.

Una vegada reposades part de les forces comencen a caminar en direcció a Casas de Bernia.

És ja una costum que el caçadors estiguen disparant prop d'on nosaltres passem caminant, però la proximitat a la que el caçador va disparar de nosaltres no havia sigut tan perillosa en cap de les eixides anteriors. Tan prop sonà el tir que decidirem pegar crits per a indicar al invisible caçador on estàvem nosaltres.
Un altra mesura de seguretat que vam prendre va ser traure i ficar la funda impermeable de la meua motxilla que és de color groc fluorescent per a augmentar les probabilitats de ser vists pel caçador. A la fi aconseguirem eixir de la zona de perill indemnes i continuarem fent camí cap a les Cases de Bernia on arribem a les 11,15h del matí.

Allí considerem que no tenim el temps suficient per a anar al forat de Bernia ja que volem estar de tornada en Sueca abans de les 14 h, així que decidim deixar-ho per a un altre dia amb mes calma. Si no passa res anormal eixe dia caurà aproximadament prop de les dates nadalenques.

Cal dir que en el moment que ens anem comencem a creuar-mos amb molts senderistes que no han matinejat tant com nosaltres. Un altre avantatge de matinejar...

Conclusió:
Hem comés una errada que ens ha privat de vore en esta eixida el Forat de Bernia i la resta de ruta planificada però hem tingut sort hi hem descobert i disfrutat una zona prou desconeguda como és l'Ombria. A mes ho hem passat d'allò mes be baixant per la pedrera. No està gens mal.

Simat - Barx - Simat (PR-CV51 i GR-236)

Hem aprofitat el pont de Tot Sants per a fer una segona eixida. L'últim dia del pont per a ser més concrets, el diumenge dia 4 de novembre.

En este cas hem tornat a anar a la vall de la Valldigna, però esta vegada hem canviat de poble i la ruta que esta vegada hem triat va des de Simat a Barx.

Inicialment anàvem a fer la PR-CV51 que va entre estos dos pobles previ pas per la font del Cirer (vaig a anomenar-la font del Cirerer que és como sempre l'he coneguda) i desfer el camí per a tornar a Simat.

Però ja des de una pujada anterior se m'havia quedat un poc el 'gusanillo' de tornar per la PR-CV50 que va per el Mirador i el Avenc del Toro. Així que eixa era la idea inicial de la ruta que volíem fer, i que va ser diferent a la que realment férem.

La ruta tal i com la vam fer té un llargària de quasi 15 km i es divideix en 4 parts molt ben diferenciades:

1) PR-CV51 - Pujada des de Simat a la font del Cirerer i després a Barx.
2) PR-CV60 - Barx fins la font de la Puigmola i en teoria la connexió amb la PR-CV50
3) Font de la Puigmola fins a Barx (enllaç amb la GR-236) per una carretera veïnal.
4) GR-236 - Des de Barx fins a a les inmediacions de Simat.

L'ortofoto de la ruta és la següent:

Esta vegada he sigut molt precavit a l'hora de treballar amb el gps i intentar evitar que s'esborre el track de la ruta. I gràcies a estes precaucions tinc el següent perfil:

Qui vullga descarregar-se el track d'esta ruta: PR-CV51

Track vist mitjançant el visor del Wikiloc:

Com no tot podia ser perfecte (ja que seria avorrit) hi ha que dir que el desnivell acumulat no és el real, ja que com es pot vore al perfil hi ha molt de rizat en la zona plana del perfil que provoquen que el desnivell acumulat siga molt elevat (ja voré com puc filtrar el rizat). Així i tot si vegem el perfil podem vore que serà aproximadament de quasi 700 m. La distància recorreguda es de 14,85 km i el temps per a realitzar la ruta va ser de 4 hores.

El tipus de terreny que ens trobem és heterogeni, des de zones pavimentades fins a estretes sendes de terra, passant per pistes de terra mes amples i fins i tot carreteres asfaltades.

Els valents que ens alçarem el diumenge per a caminar fórem Raul i jo. Havia de vindre mes gent però al final no va ser possible.

Esta vegada Raul i jo quedarem en Sueca a les 8 del matí. Quan ens hem vist no hem pogut parar de riure-mos al vore que anàvem els dos quasi iguals, de fet el jersei que portem es de la mateixa marca i tot.
Després d'esperar-mos un poc i d'uns 25 de viatge arribem a Simat. Ho preparem tot (gps, càmera de foto, motxilles...) i a les 8:45 h ens fiquem a caminar pel PR-CV51.

Al principi la pista és de ciment i anem entre horts de tarongers. Davant de nosaltres tenim la pujada que anem a fer i la part superior està coberta per una boirina. Fa una temperatura prou baixa i ens preguntem si tal volta ens deuríem haver abrigat mes.

Al poc de caminar deixem la pista de ciment i ens desviem a la dreta per un camí de terra prou irregular. Després d'uns pocs minuts arribem de nou a una altra pista cimentada amb prou de desnivell que enllaça amb la carretera CV-675 que va des de Simat a Barx i que es transitada per molts ciclistes. Hem d'anar amb molta atenció ja que la carretera no té vorera d'emergència.

Al 430 m. abandonem la carretera, per a la nostra tranquil·litat, i agarrem una senda de terra. Apenes fem uns metres ens trobem amb el primer aqüeducte i mes avant ens trobem amb el segon que per a mi és el mes bonic al estar rodejat de vegetació. També vegem panals d'abelles.

La senda fa molt de zig-zag i per este motiu la pendent és manté constant permetent una pujada ràpida, suau i còmoda. A mesura que avancem Simat va quedant-se als nostres peus.

A les 9,45 h. i després d'un hora de camí arribem a la font del Cirerer. Des de allí es pot apreciar la vall de la Valldigna. L'altra eixida ens podíem meravellar de la vall des de l'Alt de les Creus, hui des de la font del Cirerer.

Ens refresquem amb l'aigua de la font i agafem la carretera amb direcció Barx.
Als pocs metres ens trobem un pal indicador de la PR-CV51 que ignorem ja que se per l'experiència d'una eixida anterior que eixe sender és molt escarpat i té molta vegetació. Recorde que mes avant per la carretera ens anem a trobar un altre pal del mateix sender. El sender que ix d'este sender conecta amb el que eixia del pal anterior.
Este sender menys a l'inici on fa un xicoteta pujada, té una pendent de baixada. Es tracta d'un sender envoltat de matorrals a diferencia del sender que ens ha conduit a la font del Cirerer on estàvem envoltats de pins.
El sender acaba en un granja a les afores de Barx i sols ens queda recòrrer 100 metres per la CV-675 per a entrar al nucli urbà. Són les 10,10 h, el tram des de la font del Cirerer a Barx ens ha costat 25 minuts en fer-lo.

Atravessem Barx i anem a buscar el PR-CV60 que ve des de la font de la Drova, però hem de fer una parada obligatòria en la Nevera que hi ha a l'eixida de Barx. Esta parada és encara mes obligatòria ja que Raul no l'ha visitada mai. Com no pot ser d'altra manera, ens fem unes fotos:

De la Nevera connectem amb el sender PR-CV60 gràcies a una sendeta amagada entre els camps d'horta. Immediatament vegem un pal indicador d'este PR i ens dirigim a la font de la Puigmola, però no podem ni començar a caminar perquè allí mateix està la font de la tia Benita o també coneguda com la font de la Benita.

Seguim les indicacions del sender i deixem darrere Barx en direcció a la font de la Puigmola. Les pluges han fet que el sender estiga fangós i ens toca anar sortejant les zones enfangades amb molta imaginació.

A les 10,45 h. arribem a la font de la Puigmola on ens tornem a refrescar, el sol abans tímid comença a apretar.

És en este punt on perdem de vista les senyals grogues i blanques del PR. Segons d'indicació anterior prop de la font deuria estar la connexió amb el sender PR-CV50 que ens permetria tornar a Simat pel Mirador i l'avenc del Toro, però no. Caminem carretera amunt quasi un quilòmetre i fem el mateix carretera abaix i no trobem cap marca de PR.

Ara pense que tal volta deuríem haver mirat dins de l'aparcament del restaurant que hi ha a la font, però soc de l'opinió que sense cap marca que em faça sospitar que pot ser eixa la direcció correcta, no entre en una propietat privada.

Eixa zona deuria estar millor marcada (fer-ho igual que amb les anteriors PR on la senyalització és exemplar).

Així que prou decebuts decidim tornar cap a Barx per la carretera que comunica esta població amb la font de la Puigmola amb l'esperança de trobar alguna marca d'esta esquiva PR.

No aconseguim trobar cap marca de PR i hem aplegat a Barx. Alli ens trobem un pal amb indicacions de la GR-236 i ens alegra vore que seguint-la podem baixar fins a Simat. L'altra solució és tornar per on hem vingut però ni a Raul ni a mi ens agrada com a opció i per tant comencem a seguir les marques de la GR.

Al principi la GR ens du a traves de carreteres veïnals i passem per mil i una casetes de camp. Després deixem l'asfalt i el canviem per una senda de terra i amb esta senda comencen el descens cap a Simat.

La baixada fa zig-zags al voltant d'una canonada d'aigua. Durant quasi tota la baixada vegem com els ciclistes s'esforcen en la pujada per la carretera.

Cap a la final de la baixada coincidim amb el sender PR-CV51 pel qual havíem començat la ruta pel matí. Fins a Simat sols queda un passeig.

Ja en Simat ens fem la foto 'de campions' i apreciem de lluny el monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Recomanació per a fer la ruta (coses que jo tindria en compte si la tornara a fer) :

Com he escrit durant la descripció de la ruta per la zona on estan els aqüeductes (PR-CV51) hi han panals d'abelles. Són panals que estan en funcionament i no abandonats, raó per la que hem de ser apart de respetuosos molt precavits per a evitar el que els va passar a uns alumnes d'un institut que passaren per alli dos dies després de nosaltres.