Sobre les 9:30 h entrem al parc de la Murta i després de que ens apunten en el llistat que hi ha a la casa de l'entrada, agafem la pista forestal/sender que hi ha just a la dreta quan deixes enrere la casa. Esta senda ens portarà al Pas del Pobre a través de la senda botànica de l'Ombria.
Al principi la pista es ampla i el terreny és molt irregular ja que hi ha molta pedra solta, però a mesura que avancem l'amplària va disminuint però a canvi el terreny va millorant la seua uniformitat. Quasi al principi ens trobem amb un antic forn de calç.
El sender ens condueix cap a l'interior de la vall de la Murta amb una pujada molt suau, i la vegetació cada vegada va tancant-se gradualment fent que de vegades ens vegem obligats a fer contorsions amb el nostre cos per a evitar alguna branca. Molt prop del Pas del Pobre, el sender té una zona un poc compromesa on s'han instal·lat unes cordes per ajudar a passar. Hi ha que anar amb molt d'ull en eixa zona.
El monestir de Santa Maria de la Murta apareix entre la frondosa vegetació que envolta el sender.
A les 10,30 h arribem al Pas del Pobre on descansem uns minuts que aprofitem per a veure el paisatge que tenim davant de nosaltres.
Apenes un quart d'hora després ens trobem davant d'una indicació en forma de monolit de pedra. Este tram és un poc aeri ja que anem caminant sobre la cresta de la muntanya.
Les marques que fins ací eren de pintura, són substituides per conjunts de pedres apilades, peró en este tram estan molt separades entre si, de forma que sense el track del gps haguera sigut molt complicat trobar el cami.
Anem a un ritme que no és ni lent ni ràpid, la ruta tal i com la estem fent pinta molt be. Així i tot decidim parar a esmorzar a les 11,30 h. Estem molt prop del Mojón de Piedra però hem decidit parar abans en un lloc en el que no faça molt de vent ja que després de la pujada anem un poc sudats. La vista és meravellosa, ja que podem apreciar la canal que ascendeix fins al Cavall Bernat.
Quasi a les 12 h ens fiquem de nou en marxa però abans li faig una foto a Susi que pareix que estiga en el cim del K2.
En menys de deu minuts ens trobem al Mojón de Piedra on ens fem la foto de rigor. Desde allí comencem a apreciar a contrallum la Serra de les Agulles.
Comencem a caminar cap a l'Orella d'Ase i és just en este punt on el gps em juga una mala passada ja que el programa es queda congelat. Este contratemps l'haguera detectat en poc de temps en qualsevol altra ruta, però en el tram que estem realitzant anem molt lents per la vegetació que hi ha i esta errada del gps em passa totalment inadvertida.
Tal i com es pot apreciar al track ens passem de llarg (de fet no la vam veure) la bifurcació del sender cap a la Creu de Cardenal i en canvi comencem a rodejar l'Orella d'Ase en direcció cap a l'Ouet.
El sender per esta zona és molt deficient i avancem molt poc a poc, però ens seguim trobant marques en forma de pedres apilades.
A les 13,05 h m'adone del error del gps (el reinicie), però hem caminat quasi un hora en la direcció incorrecta i hem de tornar cap enrere (quasi altra hora).
A les 13,50 h estem situats de nou en el bon camí, però hem perdut quasi dos hores que són necesàries per a fer la ruta que volíem fer inicialment, així que decidim retallar-la i baixar des de la Creu cap al monestir, la canal del Cavall Bernat haurà d'esperar a una altra ocasió. Aprofitem per a fer un xicotet descans, ja que des de que ens hem donat compte de l'errada fins eixe moment hem anat a un ritme alt.
Arribats a este punt de la descripció de la ruta, he de dir que Susi em va sorprendre gratament ja que en cap moment es va queixar per la duresa de la ruta i això que per moments la ruta era prou dura. El tram que havíem realitzat era propi de la mateixa Serra de les Agulles per la seua dificultat.
Després d'este mini descans ens fiquem de nou en marxa, i poc a poc ens anem apropant a la Creu del Cardenal. Ens trobem un altra creu que jo no coneixia uns minuts abans d'arribar a la Creu del Cardenal. En estes fotos es poden veure tant el relleu de la muntanya en direcció cap a l'Ouet com la muntanya de Cullera amb la mar de fons.
A les 14,20 h arribem a la Creu del Cardenal i ens fem dos fotos ràpides ja que el temps comença apremiar. Susi que s'havia llevat el gorro que portava, s'ha gelat pel vent que bufa i es troba un poc marejada, així que parem un poc per a que es recupere, en pocs minuts estarà recuperada.
La baixada cap al monestir la fem amb un ritme ràpid primer pel tram que hi ha de sender i despres per la pista forestal. Este tram està molt be marcat.
Finalment arribem al monestir a 15,15 h i ens fem les típiques fotos de campions (que ja feia varies eixides que no les feia). Sols ens queda un passeig fins l'aparcament.
Conclusions:
- Esta ruta s'ha de fer obligatoriament amb pantalons llargs i un poc grossos (a no ser que es vullga realitzar algun tipus de penitència) ja que hi han zones on la vegetació "t'acaricia" les cames amb molta passió.
- No hi ha cap font al llarg de la ruta, sols està la font de la Murta situada quasi al final de la ruta pel que quasi no conta.
- Per a la gent que no porte gps, s'ha d'anar amb mil ulls en certes zones, sobretot entre el Pas del Pobre i l'Orella d'Ase, les marques estan fetes en estes zones per pedres apilades i prou distanciades unes d'altres. Compte!
- És una ruta meravellosa a nivell paisatgístic, val la pena l'esforç.
