El barranc triat per Julio ha sigut el barranc de l'Infern situat entre la vall de Laguar i la vall d'Ebo. Es tracta d'un dels millors barrancs secs ja no sols d'Espanya sinó de tota la franja mediterrànea.
Per accedir al barranc us adjunte el següent enllaç de la pagina web www.barranquismo.net. on està molt be explicat.
El barranc segons esta web té un longitud de un quilòmetre aproximadament, el desnivell des de el seu inici fins el final a la Cova Santa és de 80 m.
Segons l'anterior web, el barranc està completament equipat amb ancoratges (anclajes) químics inoxidables.
Consta de: 9 ràpels, 3 ressaltes i 4 passamans. No té cap escapatòria una vegada fas el primer ràpel fins el final del barranc en la Cova Santa.
El dia que férem el barranc vaig agafar el gps per a poder obtindre un track (ruta que hem realitzat) del barranc. El vaig obtindre excepte de la seua part final on les parets del barranc es tanquen molt i es perd per moments la senyal gps. Estes parts del track que eres erràtiques les he corregit després en casa, perdent, aixó si, les dades de l'altura. Per eixa raó tant a les ortofotos com al perfil hi han zones excesivament rectes.
Les ortofotos són les següents (la primera obtinguda per mig del Ozi Explorer mentre la segon ha sigut obtinguda gràcies al Google Earth) :
Per accedir al barranc us adjunte el següent enllaç de la pagina web www.barranquismo.net. on està molt be explicat.
El barranc segons esta web té un longitud de un quilòmetre aproximadament, el desnivell des de el seu inici fins el final a la Cova Santa és de 80 m.
Segons l'anterior web, el barranc està completament equipat amb ancoratges (anclajes) químics inoxidables.
Consta de: 9 ràpels, 3 ressaltes i 4 passamans. No té cap escapatòria una vegada fas el primer ràpel fins el final del barranc en la Cova Santa.
El dia que férem el barranc vaig agafar el gps per a poder obtindre un track (ruta que hem realitzat) del barranc. El vaig obtindre excepte de la seua part final on les parets del barranc es tanquen molt i es perd per moments la senyal gps. Estes parts del track que eres erràtiques les he corregit després en casa, perdent, aixó si, les dades de l'altura. Per eixa raó tant a les ortofotos com al perfil hi han zones excesivament rectes.
Les ortofotos són les següents (la primera obtinguda per mig del Ozi Explorer mentre la segon ha sigut obtinguda gràcies al Google Earth) :
El perfil de l'eixida que he obtingut és el següent:
Polsar per a descarregar-se el track per a Ozi de la ruta: Barranc de l'Infern
Julio per a este barranc ha decidit dividir el grup que vam anar a Montesa en dos subgrups, el primer dels quals van anar al barranc la setmana anterior. La ráo de partir el grup és per a reduir els temps d'espera en cadascun dels ràpels, ressalts o passamans.
Així que ens vegem sobre les 9 del matí i el primer que fem és fer-nos un bon esmorzar per a adquirir l'energia necessària per al que pareix que serà una eixida dura.
Una vegada esmorzats, ens equipem i ens fem la primera foto on es pot veure les caretes de tensió que fiquem alguns...
Els barranquistes són d'esquerre a dreta: Ana, Angel, l'altra Ana, Eva, Salva, Sandra, Ernesto i Marcos, el que fa la foto és Julio.
Pero al menys ho portem amb humor...
El primer que fem es baixar fins al barranc seguint les marques de la PRV-147. Abans d'arribar al llit del barranc ens trobem amb la font de Reinós. Allí fotografiem a Ana i Sandra.
Julio per a este barranc ha decidit dividir el grup que vam anar a Montesa en dos subgrups, el primer dels quals van anar al barranc la setmana anterior. La ráo de partir el grup és per a reduir els temps d'espera en cadascun dels ràpels, ressalts o passamans.
Així que ens vegem sobre les 9 del matí i el primer que fem és fer-nos un bon esmorzar per a adquirir l'energia necessària per al que pareix que serà una eixida dura.
Una vegada esmorzats, ens equipem i ens fem la primera foto on es pot veure les caretes de tensió que fiquem alguns...
Els barranquistes són d'esquerre a dreta: Ana, Angel, l'altra Ana, Eva, Salva, Sandra, Ernesto i Marcos, el que fa la foto és Julio.
Pero al menys ho portem amb humor...
El primer que fem es baixar fins al barranc seguint les marques de la PRV-147. Abans d'arribar al llit del barranc ens trobem amb la font de Reinós. Allí fotografiem a Ana i Sandra.
Al llit del barranc el terreny es molt irregular i pedregós. Hem d'anar molt amb compte per a evitar qualsevol esglai.
En uns 5 minuts ja estem davant del primer ràpel de 7 m d'altura. Julio desplega la corda i ens explica quin ancoratge és millor per a passar la corda.
A partir d'eixe moment comencem a baixar.
Passem rapidament pel segon ràpel de 5 m, en la foto estem quasi tots pendent de la baixada de Ana.
El barranc comença a fer-se mes estret i trobem zones o hi ha que destrepar recolzant-nos de les parets del barranc amb el braços i/o les cames tal com ho fa Marcos o com ho fa Sandra baix l'atenta supervisió de Julio.
El barranc comença a fer-se mes estret i trobem zones o hi ha que destrepar recolzant-nos de les parets del barranc amb el braços i/o les cames tal com ho fa Marcos o com ho fa Sandra baix l'atenta supervisió de Julio.
Mentre esperem el torn, també hi ha temps per riure'ns un poc i fer-nos alguna foto de record amb els companys.
Quan mes avancem mes abrupte es va fent el barranc, i cada vegada ens sentim mes tancats per les parets d'este. En la primera foto...on està Julio?
Ens trobem el que queda d'un arbre arrossegat per l'ultima avinguda que travessa el barranc de banda a banda i que ens serveix d'improvisat banc per a fer-nos una foto de grup.
Ens trobem el que queda d'un arbre arrossegat per l'ultima avinguda que travessa el barranc de banda a banda i que ens serveix d'improvisat banc per a fer-nos una foto de grup.
A la fi arribem al passamans que ens permet superar un bassal d'aigua estancada i amb un color dorat que et lleva les ganes de 'fer tenca'.
En el passamans utilitzem les dos cintes express que cadascú porta, ja que el passamans està format per segments de corda que van de ancoratge a ancoratge. Utilitzem la segon express per a enganxar-nos i evitar soltar la primera express quan passem d'un segment a l'altre fins que no tenim ficat l'altra. Així en cap moment estem solts sense cap express, la seguretat per davant de tot.
La cinta express es un element d'escalada i barranquisme format per dos mosquetons units per una cinta molt resistent. S'utilitza de forma que un dels dos mosquetons se enganxa al mosquetó del arnés i l'altre a la corda a la que ens assegurem. Es pot veure prou clar en la foto en la que Ana es solta de la corda.
En el passamans utilitzem les dos cintes express que cadascú porta, ja que el passamans està format per segments de corda que van de ancoratge a ancoratge. Utilitzem la segon express per a enganxar-nos i evitar soltar la primera express quan passem d'un segment a l'altre fins que no tenim ficat l'altra. Així en cap moment estem solts sense cap express, la seguretat per davant de tot.
La cinta express es un element d'escalada i barranquisme format per dos mosquetons units per una cinta molt resistent. S'utilitza de forma que un dels dos mosquetons se enganxa al mosquetó del arnés i l'altre a la corda a la que ens assegurem. Es pot veure prou clar en la foto en la que Ana es solta de la corda.
Entre passamans i passamans ens topem amb possiblement el ràpel mes divertit de tots, ja no tant per l'altura que té de 8 m sinó per la complicada eixida que té que fa que nomes eixes de la seguretat de ficar els peus en terra ferma et veus llançat un parell de metres cap a l'esquerra.
Tan espectacular és este ràpel que no puc resistir-me a no gravar en vídeo la baixada del companys. Marcos com quasi sempre ens assegura des de baix i ens dona molta confiança.
Ana baixa com si ho fera tots els dies:
A Sandra li costa un poc mes.
A l'altra Ana... quasi millor que ho mireu i si teniu altaveus, activeu-los, i així sentireu la 'castanyà' que li pega al bidó de l'aigua que porta en la motxilla.
Eva encara que fa una eixida complicada després ho borda...
Tot lo bo s'acaba i el barranc de l'Infern ho fa a la Cova Santa amb un ràpel de 8 m.
A l'eixida de la Cova Santa descansem un poc, ens alimentem i hidratem un poc. Ens queda per davant una forta pujada escalonada.
La primera part és a través del llit del barranc que ja no és tan tancat. El sol calfa molt i cada vegada notem més el pes de l'arnes, el mosquetó, el rapelador i les dos cintes express que portem a banda de la motxilla i el casc.
La primera part és a través del llit del barranc que ja no és tan tancat. El sol calfa molt i cada vegada notem més el pes de l'arnes, el mosquetó, el rapelador i les dos cintes express que portem a banda de la motxilla i el casc.
Nosaltres a diferència del grup de la setmana anterior no ens passem de llarg, i comencem la pujada pels escalons, no se qui comença a contar-los però al poc de temps desisteix. El cascs comencen a sobrar.
Poc a poc anem deixant enrere el llit del barranc, això si, a canvi de molt d'esforç i sudor.
Poc a poc anem deixant enrere el llit del barranc, això si, a canvi de molt d'esforç i sudor.
També trobem una bomba manual que ens permet beure una aigua fresca que ens sap a glòria bendita.
Conclusions:
1. L'experiència de fer barranquisme ens va encantar a tots els membres del grup, ja que respetant unes condicions de seguretat es tracta d'un esport molt excitant a l'hora que segur.
2. El material individual per anar al barranc de l'infern és el següent: arnés, mosquetó de seguretat, rapelador, dos cintes express i un casc.
3. El material col·lectiu necessari: 1 corda de 20 m i una corda de seguretat.
4. Açò ja entra dins del sentit comú, però no costa res ficar-ho, es tracta d'un barranc en el que una vegada fas el primer ràpel no tens cap escapatòria fins a la Cova Santa. Per tant, no cal entrat en ell si les condicions meteorològiques ho desaconsellen, és a dir, si hi ha perill de fortes pluges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada