Piragüisme al Cabriol

Per a celebrar de forma avançada el fi del passat curs 2008-2009, alguns professors de l'IES de Sollana ens desplaçarem fins a la població de Venta del Moro el passat 16 de maig per realitzar una travessia de piragua.
Per a Susi, Lola, Cristina i Amparo era una experiència nova ja que no ho havien fet mai, en canvi, per a Vero i per al que açò escriu, ja era la segon vegada que ho féiem, però molt poc es va notar eixe plus d'experiència.
Una vegada acabada la travessia amb la piragua, vam reposar forces amb un dinar als peus de la presa de Contreras.
Després vam realitzar una passejada que ens portaria al cor del paratge dels "Cuchillos" del Cabriol aprofitant l'ombra que ens oferia la situació del sol per la vesprada.

Va ser una forma molt divertida de finalitzar de forma avançada, ja que estàvem encara en maig, les eixides de senderisme que fem al llarg del curs.

Com es sol dir una imatge val mes que mil paraules. Ara a continuació unes quantes imatges.

Un passeig per la Serra Gelada

El diumenge 19 d'abril de 2009, segon pasqua, vam realitzar l'eixida a la Serra Gelada que està situada a la ciutat de Alfas del Pí.

Esta eixida ja l'havia realitzada dues vegades anteriorment, una amb el curs del CEFIRE de Sagunt anomenat "Itinerari didàctic ambiental per a l'ensenyament de les ciències de la natura, coneixement del medi i la transversalitat". La bellesa del paratge, l'accessibilitat al mateix i la poca o quasi nul·la exigència física que requereix, va provocar que realitzara una segona visita, esta ja a títol personal amb la meua dona.
En esta ocasió tant la meua dona Maria Jose com el que açò escriu, anàvem acompanyats per Vicen, Vicent, Susana, Gabi, Jose Antonio, Alicia, Marina i Andrea.

La paraula mes adequada per a definir esta eixida és la de passeig. Es tracta d'un passeig d'uns 5 km a través d'una pista asfaltada que en cap moment li resta res d'encant a esta ruta que sempre va bordejant la costa des de l'inici fins arribar al far d'Albir. És per tant una ruta perfecta per anar amb la familia i una forma divertida d'introduir als xiquets al mon del senderisme.

La ruta realitzada té les següents característiques:

• Distància: 5,10 km.
• Desnivell acumulat: 182 metres.
• Tipus de terreny: Tota la pista per la que va esta eixida té una amplària d'uns 3 m i està asfaltada.
• Temps total utilitzat per a fer la ruta: 1h 35 min dels quals 1h i 20 min (aprox.) vam estar en moviment.
• En la part final de la ruta hi ha un mirador per a veure els penya-segats situats al sud-est. El mirador té unes tanques de fusta que convé no passar per la teua seguretat.
• No existeix cap font d'aigua en la ruta.
• Els senders estan senyalitzats d'una forma correcta, amb la senyalització corresponent a un parc natural. Quasi totes les indicacions es realitzen per mig de minipostes verticals.

El mapa i el perfil de la ruta són els següents:

Per a descarregar-se el track i waypoints de la ruta, polsar ací: Serra Gelada.gpx
També podem veure l'ortofoto i el track de la ruta al següent visor oferit pel Wikiloc:

A les 11 h arribem a l'inici del parc natural de la Serra Gelada després d'un hora i vint minuts de viatge des de Sollana. L'aproximació per arribar a este lloc és la següent:

1. Agafem l'autopista AP-7 des de l'entrada de Favara.
2. Eixim de l'AP-7 per l'eixida 65 que fica Benidorm (Levante).
3. Agafem ara la carretera nacional N-332 en direcció a València (tornem uns quilòmetres enrere). Seguim per esta carretera uns 12 km.
4. Ens desviem a la dreta per la carretera CV-763 (Av. Albir).
5. Arribem a una redona on continuarem pel carrer dels Musics fins l'encreuament per l'avinguda de Óscar Espià on girarem a la nostra dreta.
6. Arribem a una trifurcació on hem de triar el ramal del centre en direcció al Camí Vell de Far on comença una lleugera pujada continuada.
7. Ara ja sols queda continuar per este carrer que pega moltes revoltes fins que arribem a l'inici del parc natural.

Durant tot el viatge d'anada ens hem trobat amb una pluja intensa de manera intermitent. Ací, en canvi, l'oratge amenaça pluja però no s'acaba de decidir i aprofitem l'oportunitat que ens dona per a començar la ruta. Abans, això si, ens equipem a consciència pel que puga passar i als pocs minuts ja comença a caure una lleugera pluja que ens obliga a obrir els paraigües.

Davant de nosaltres ens topem amb un colom al que no l'importa gens ni mica, ni la pluja, ni que ens aproximem a ell.

Un poc abans de les 11:15 h arribem al primer mirador. Per accedir a este ens hem d'eixir de la pista asfaltada i caminar per un camí empedrat que amb la pluja està molt esvarós. Una vegada situats al mirador les vistes ens deixen bocabadats, als nostres peus veiem la badia anomenada com Racó del Pallarés.

Cap al nord podem observar entre la boirina el penyó d'Ifach i molt mes prop podem apreciar el cim del Puigcampana amb el tall que segons la llegenda el gegant Roldan va realitzar amb la seua espasa per a permetre que la llum de la posta de sol es prolongarà uns minuts mes i així mantindre viva a la seua amada, que sols podia sobreviure amb la llum del sol. El tros de muntanya que va eixir despedit va caure en la badia de Benidorm i va formar el que s'anomena l'Illa de Benidorm. La tràgica llegenda acaba quan inevitablement la nit arriba i l'amada del gegant mor. Este porta el cos de la seua amada a l'Illa i mor ofegat al seu costat sense soltar-li la ma. Fi de la llegenda, tornem al que toca.

Seguim caminant per la pista que fa un zig zag adequant-se a la forma de la serra. Als pocs minuts tenim davant dels nostres ulls la Cova del Bou i poc després veiem per primera vegada el far de punta Albir, també conegut com far d'Altea.

A les 11:45 h ens desviem a la dreta per a pujar fins el mirador dels penya-segats que hi han en la vessant sud-est de la Serra Gelada. Segons la pàgina web del parc natural de la Serra Gelada, l'altura d'estos penya-segats és de mes de 400 m. Esta és una de les principals raons per a no traspassar les tanques de fusta que delimiten el mirador, fer-ho és una temeritat.
Com és habitual en nosaltres no podem evitar fer unes quantes fotografies, a mes, el lloc ho val.

Després de disfrutar com xiquets amb les vistes que ens oferixen els penya-segats, tornem de nou a la pista i seguim fins el far que està tancat amb una tanca metàl·lica. Així i tot, l'entrada és fàcil ja que la tanca lateral està derruïda, i inclús ja s'ha format un xicotet sender per on entra la gent a l'interior de les instal·lacions del far.
Està clar que s'ha d'evitar que el far es convertisca en una zona de botelló i en la que es puguen fer actes vandàlics i per eixa raó recolze que estiga tancat (ben tancat vull dir, no com està ara) a partir d'unes determinades hores, però en altres hores jo crec que deuria estar obert per a que la gent obtinga el "premi" per el passeig i puga disfrutar de les vistes. Està opinió està basada en que la gent que puga visitar el far siga responsable de cuidar les instal·lacions i deixar-les tal i com se les ha trobat (sense deixalles, sense grafits...), i tal vegada és confiar massa en la gent, sobretot després de llegir noticies com esta.

Nomes ens fiquem davant de la porta del far se'ns acaba la sort que havíem tingut amb l'oratge i comença a descarregar un bon ruixat, així que peguem mitja volta i a pas lleuger ens encaminem a refugiar-nos a l'únic túnel que hi ha en la ruta, quasi al començament d'esta.

Baixant cap l'inici de la ruta passem per dalt d'unes ruïnes antigues mines d'ocre.

A les 12:40 arribem als cotxes, però la pluja apreta i no ens podem fer la foto de campions.