No podia anomenar d'altra forma esta eixida per les raons que ara explicaré.
La ruta que hui explique i que vam realitzar el dia
30 de Març no és mes que un suau passeig d'uns 6,5 km que comença des de el
Passeig del Plataner en Biar, passa pel santuari de
Nostra Senyora de Gràcia i continua cap a l'ermita dels
Sants de la Pedra i l'
aqüeducte finalitzant de nou en
Biar.
Però la realització d'esta curta ruta té un motiu de pes ja que no era la inicialment planificada. Aprofitant que durant la segon Pascua (la del cap de setmana de San Vicent) ens anàvem a quedar uns dies en Biar havia preparat tres possibles rutes per a fer amb la meua dona Maria José. Les rutes eren els xicotets recorreguts PR-V 55 i PR-V 155 pels voltants de Biar i el PR-V 4 que va pels voltants de la població de Banyeres de Mariola i que s'aproxima tant al Parc natural de la Serra de Mariola com al Parc natural de la Font Roja. Les tres rutes ténen com a denominador comú que són circulars i travessen zones de pins.
Però com es sol dir en la llengua de Quevedo 'el hombre propone y Dios dispone' i just uns dies abans d'eixir cap a Biar la meua dona es refredà de tal manera que faltà poc per anular el viatge. Per sort al final encara viatjarem a esta població de l'Alt Vinalopó però a canvi d'oblidar-nos de fer rutes llargues per l'estat d'ella. Així que tocà improvisar.
Per a no perdre el costum utilitzaré la paraula 'ruta' per a descriure el que realment és un passeig.
El tipus de terreny que ens trobem per a realitzar esta ruta varia des de l'asfalt fins a la pista de terra. El desnivell de la ruta , al igual que la llargària, és molt xicotet raó per la que és molt aconsellable per a anar amb xiquets (a partir de 6-7 anys).
L'ortofoto de la ruta es la següent:
Tal com he dit abans el diumenge 30 de Març a les 12:30 h després de veure com se'n portava la grua de Mapfre el nostre cotxe cap a Sueca per avaria, començarem a caminar cap al Passeig del Plataner. Este parc s'anomena així per un exemplar de plataner d'enormes dimensions. Existeix la creença que este arbre va ser plantat en el temps de la conquesta de València.
Travessem el parc en direcció cap al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia i inmediatament comença una suau pujada que ens condueix fins a este paratge. En el camí ens trobem a la dreta una nevera del segle XVIII que es troba restaurada. La foto que fique la vaig fer el dia anterior per la nit.
Continuem caminant a l'ombra dels pins que a dreta i esquerre ens escolten i ens protegeixen del sol del migdia. Entre estos pins poder veure diverses estacions del Via Crucis.
Arribem al Santuari de Nostra Senyora de Gràcia que es troba emplaçada en mig d'una pinada on també hi ha una zona d'esparciment amb taules i banquets per a poder descansar o dinar. El que ens sorpren és una zona amb aparells per a fer diversos exercicis físics (abdominals, flexions...) fets amb fusta. És un gimnàs en mig d'un paratge de gran bellesa.
Des de on estem podem com el castell de Biar té un emplaçament privilegiat, dominant el poble i els seus voltants.
Caminem al voltant del santuari i ens dirigim a la part de darrere on superem la zona d'esparciment i vegem els panells de les rutes PR-V 55 i PR-V 155 que parteixen d'este lloc. Nosaltres en canvi, i amb un poc de tristor decidim continuar per la carretera asfaltada que ens du paral.les al barranc, però m'adone de seguida que estem seguint les marques de la PR-V 55.
A mesura que caminem va la natura la guanyant-li la partida a l'home i cada vegada tardem mes temps ens trobar-nos amb algun xalet. Les marques del xicotet recorregut encara ens acompanyen.
Aproximadament a la mitat de la ruta observem que la carretera que fins ara s'allunyava de Biar gira 180º i ens du de nou en direcció a Biar. Just en este punt hi ha una bifurcació, la senda que ix a la nostra dreta és per on va el PR-V 55. En canvi, nosaltres girem (els 180 º) cap a les Llomes de Jara.
La carretera passa d'estar asfaltada a cimentada i al poc de temps es converteix en una pista de terra.
Continuem caminant i tenim un paisatge que barreja els pins, que estan situats a una cota superior, amb les oliveres.
A mesura que avancem la pista va fent-se mes estreta i amb un firme mes irregular. Finalment, arribem a un punt on la pista es transforma en un sender envoltat de pins.
Este canvi ens ve molt be, els pins ens proporcionen un poc d'ombra, cosa que no ha passat durant el trajecte des de el santuari fins a este punt.
En vint minuts apleguem a l'ermita del segle XIII dels Sants de la Pedra (Abdò i Senent). La construcció d'esta ermita va ser manada per Jaume I 'El conqueridor'. Prop d'ella esta la font de la Guerra. No vam poder descobrir l'origen del nom de la font.
A l'explanada que hi ha davant de l'ermita podem trobar una creu (no recorde ara si anomenada de reconquesta).
Des de la mateixa explanada també serem espectadors de luxe del Castell de Biar (des de altre angle respecte al santuari) i del aqüeducte ogival del segle XV.
Sols ens queda baixar per la rambla i buscar el cami per arribar a l'altra vora de la rambla. Caminem amb molta precaució per un camp o hi han plantades oliveres i finalment trobem una carretereta de terra molt estreta que ens condueix fins a uns irregulars escalons que desemboquen dins del nucli urbà de Biar.
Encara que sols tornem al centre de Biar quan travessem l'arc de Sant Roc, junt a l'ermita del segle XIII amb el mateix nom per on, per cert, passa el camí de Santiago.
La única recomanació per a fer este passeig és portar un poc d'aigua sobretot si es fa les hores de mes calor del dia.
